Fuga de treballadors

El mercat laboral andor­rà ha canviat substancialment en la darrera dècada. Després de passar una crisi econòmica amb baixada d’assalariats i augment de desocupats, l’economia presenta símptomes de millora amb un producte interior brut que ja se situa a nivells anteriors a la recessió, amb un creixement previst del 3,7% el 2018. És la millor xifra des del 2007, quan l’índex es va situar en el 3,9% i des de llavors va anar experimentant una davallada fins a arribar a assolir números negatius per començar a remuntar el 2014 i atènyer el punt més alt aquest any. Aquestes dades macroeconòmiques, les més positives des de la crisi financera, s’expliquen per la millora general de la situació a la zona euro, que al Principat ha repercutit en una tendència de creixement que és generalitzada a tots els sectors econòmics.

Ara bé, aquest optimisme no ha afectat el mercat laboral, que tot i que comença a deixar entreveure alguna millora, encara no està al nivell del panorama que hi havia abans de l’etapa de decreixement. En aquest sentit, tot i que el nombre d’habitants ha anat a l’alça, no ho ha fet el nombre de persones integrades al mercat de treball. La població total d’Andor­ra ha anat creixent des del 2013, sobretot entre el 2015 i el 2017, com també ho han fet els trams de població en edat de treballar, a partir dels 15 anys. No obstant això, no s’ha traduït en un increment de la població activa, que s’ha mantingut en els mateixos nivells durant tot el període, des del 2010. De fet, la taxa d’activitat, és a dir el percentatge de població que pot treballar sobre la població total, ha caigut 5,8 punts del 2010 al 2017, segons les dades que per primera vegada ha publicat el departament d’Estadística sobre població activa, inactiva i desocupada basada en l’Enquesta de forces del treball.

Les causes que expliquen aquest comportament es troben, segons els experts, en les franges extremes de la població: els joves i els grans. D’aquesta manera, l’increment de la població de 15 anys no s’ha acompanyat d’un augment proporcional de la població activa per culpa de l’envelliment progressiu de la població, que suposa una disminució de la taxa d’activitat respecte als trams d’edat més actius, i també perquè l’ocupació dels joves ha anat a menys. Un factor que es deu al fet que la millora de la conjuntura econòmica ha fet augmentar la proporció de joves que estudien o es formen.

Així tenim, que mentre que el nombre d’habitants ha passat dels 70.290 el 2010 als 74.794 el 2017, i la població en edat de treballar dels 51.311 als 54.121, la taxa d’inactivitat en la franja d’edat dels 15 als 64 anys va passar del 16,6% al 19,4% i la població ocupada dels 43.050 el 2010 als 42.593 l’any passat. Es constata doncs com tot i l’increment del nombre d’habitants i el descens de l’atur, el nombre de treballadors en actiu ha baixat.

Més feina que gent

En aquest context, tot i que la gent en edat de treballar ha anat a l’alça, el gruix d’assalariats ha anat davallant. A partir del 2009 van situar-se per sota dels 40.000 que hi havia hagut en els anys precedents en una tendència que ha seguit fins al 2017. I aquell any, per primer cop en nou anys, n’hi va tornar a haver 40.730, com al 2008. Per sectors, els que han viscut un augment notable d’assalariats han estat els d’activitats immobiliàries i serveis empresarials, educació i altres activitats socials i serveis personals, mentre que els que han registrat una variació negativa han estat els d’indústries manufactureres, agricultura i ramaderia i comerç.

Pel que fa a l’atur, va experimentar un augment continuat entre el 2010 i el 2013, però des de llavors ha anat a la baixa gràcies a la millora dels indicadors econòmics. Tot i així, malgrat la baixada de la desocupació, la taxa d’ocupació ha caigut 5,2 punts els dar­rers vuit anys, situant-se el 2017 en el 78,7% de la població d’entre 15 i 64 anys, el valor més baix de tot el període.

Igualment, el nombre de llocs de treball comença tot just aquest any a recuperar els registres d’abans de la crisi, ja que del 2011 al 2017 es va mantenir en xifres menors. Aquest 2018 hi ha 49.292 llocs de treball, una mica menys que el 2007. Tanmateix, si en un aspecte destaca la manca del nombre de persones actives és en la necessitat que tenen les empreses. Així, es redueix el nombre de desocupats mentre que les ofertes de feina no paren d’augmentar, fet que posa de manifest que no hi ha prou gent per cobrir tots els llocs de treball que genera el país. D’aquesta manera, mentre que les persones en cerca de feina van arribar a ser 1.167 l’any 2016, actualment n’hi ha 631 de mitjana, com el 2007. Per contra, els llocs de treball oferts pel Servei d’Ocupació han passat dels 176 el 2007 als 1.153 l’any passat, mentre que enguany n’hi ha una mitjana de 903. Fet que demostra el gran salt que en pocs anys ha fet la necessitat de mà d’obra al país. De les 228 el 2013 es va passar a les 344 el 2014, a les 458 el 2015 i a les 709 el 2016.

Aquest model és sostenible? “No, dona molts problemes”. És l’opinió del president de la comissió de recursos humans i relacions laborals de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Josep Manzano. “Tenim precarietat quant a demanda de treball i en canvi una gran oferta. Hem arribat a estar per sobre de les mil ofertes de feina i per contra al Servei d’Ocupació hi ha al voltant de 600 persones. Aquest dèficit, aquest decalatge, a nivell global de país condiciona molt a l’hora de tindre saturades les plantilles. No és fàcil”, narra.

Solucions polítiques

Com es reverteix aquesta situació? Amb una estratègia de país, opina el dirigent de la patronal. A parer de Manzano, el primer objectiu és “que no ens marxi el nostre capital humà”. “Quan una persona sagna per una ferida el primer que has de fer és parar l’hemorràgia. Hem de procurar que la nostra pròpia gent en la mesura del possible no marxi, o que si marxa li donem l’atractiu suficient perquè marxi pensant que podrà tornar”, opina, i afegeix que “el nostre problema fonamental rau en l’atractivitat que pot tindre Andorra per captar persones foranes”. “Aquesta atractivitat jo diria que cada vegada està més en crisi”, assegura. Apostes concretes? Modificar la llei d’immigració i solucionar la manca d’habitatge de lloguer. La llei “ens encotilla” i l’encariment dels arrendaments “ens condiciona moltíssim”. Fins a tal punt, afirma, que hi ha treballadors que deixen de venir. Els salaris baixos i els lloguers cars “no permeten que una persona, si ve sola, pugui sobreviure al país”, sosté el dirigent de la CEA.

Un fet que comparteixen els sindicats, que consideren que cal limitar el preu dels pisos i, a més, apujar el salari mínim. El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, reclama un estudi del cost de la vida a Andorra per determinar on cal situar els sous per “adequar-los als preus de la vida i del lloguer”. El sindicalista assegura que la situació de l’habitatge “és molt greu i crítica” i va dir que cal “trobar una solució ràpida al problema” que segons ell no soluciona la llei de l’habitatge que ha presentat l’executiu. “Una llei òmnibus que tindrà el seu resultat d’aquí a quatre o cinc anys a nosaltres no ens arregla res”, sentencia. Pel que fa a la contractació d’estrangers, l’USdA considera que primer s’haurien de formar els treballadors desocupats del país i per tant “abans de parlar de les quotes hem d’invertir en les persones que estan sense feina perquè tornin a ser actives”. La CEA, en canvi, defensa un model de quota oberta perquè els patrons puguin anar a buscar al mercat exterior el perfil de treballador que no aconsegueixin cobrir al mercat nacional.

Manzano valora positivament els canvis que el Govern ha anat impulsant per flexibilitzar la contractació. L’any 2015 l’executiu va reduir de tres a un els anys d’experiència requerits per solucionar el problema de manca de mà d’obra. Una demanda que feien els empresaris però que no ha eliminat el problema, que pren especial rellevància en el sector turístic. Fins al punt que la Unió Hotelera ha reclamat en alguna ocasió un model extraordinari per a l’estiu, ja que asseguren que el sistema de quotes no funciona quan hi ha pics de demanda de contractacions. Per altra banda, i en la línia d’alleugerir els problemes per cobrir places, la CEA havia demanat que s’endurissin els controls perquè els desocupats no puguin rebutjar ofertes de feina. En aquest sentit, van arribar a reclamar que es retirés l’ajut al desocupat i també la formació que rep si desestima ofertes, ja que segons la patronal quedaria demostrat que aquella persona no té interès a treballar.

Permisos de residència

Un dels altres fenòmens destacats en l’escenari de la baixada del nombre de treballadors és el fet que aquest declivi no s’ha suavitzat amb l’augment de permisos de residència i treball, sinó més aviat el contrari. De fet, ha baixat un 35,3% entre els anys 2010 i 2017 pel tram d’edat de 15 a 24 anys i del 12,9% pels de 25 a 54. En canvi, el que ha augmentat han estat els permisos de residència passiva o sense treball, que han pujat un 29,7% en aquests set anys.

LES DADES

La població total ha anat creixent des del 2013 però no el nombre de persones integrades al mercat laboral, que és el mateix que al 2010.

Les persones en edat de treballar han pujat de les 51.311 a les 54.121 del 2010 al 2017 però la taxa d’inactivitat ha passat del 16,6% al 19,4%.

La població ocupada ha passat dels 43.050 el 2010 als 42.593 el 2017.

Les causes es troben en l’envelliment de la població i la menor participació dels joves al mercat laboral.

Els assalariats es vanmantenir per sota dels 40.000 durant tota la crisi i fins a l’any passat, és a dir durant nou anys.

L’atur va a la baixa des del 2013, però no s’ha traduït en una millora de la taxa d’ocupació, que ha caigut 5,2 punts en 8 anys.

Les persones en cerca de feina van arribar a les 1.167 l’any 2016 mentre les ofertes de treball eren de 709. Ara la proporció és de 631 i 903 de mitjana.

Els permisos de residència i treball han baixat un 35,3% entre el 2010 i el 2017 i els de residència passiva han pujat un 29,7% en aquests set anys.