El MoraBanc més triomfant

El MoraBanc Andorra ha estat una màquina de creixement constant en la darrera dècada. Des que el 2010 va assolir l’ascens a la LEB plata i van arribar al club Francesc Solana, com a director esportiu, i Joan Peñar­roya, com a nou entrenador, els èxits no han parat de succeir-se. En dos anys, l’equip va pujar a la LEB or i dues temporades després va assolir el que ha estat l’èxit més gran de l’entitat de les dar­reres dues dècades: el retorn a l’ACB. Ara, afronta la cinquena temporada a la millor competició nacional d’Europa, i en tot aquest període, fer passos endavant ha estat a l’ordre del dia. Després de les dues primeres campanyes en què l’objectiu va ser la permanència, el club s’ha anat situant com un dels favorits a ocupar les últimes posicions que donen accés al play-off i a la Copa del Rei, fites que ha assolit les dues dar­reres temporades, en el primer cas, i la 2016-2017 en el segon. L’últim assoliment del conjunt tricolor que ha merescut de nou els elogis unànimes de l’afició del bàsquet va ser guanyar la seva primera Lliga catalana ACB, diumenge passat contra l’FC Barcelona Lassa, a qui va apallissar (76-94), sumant així el seu primer títol en aquesta segona era a la Lliga Endesa.

Aquest triomf, que tot i donar-se en pretemporada no deixa de ser molt important, suposa una nova culminació de la feina que ha anat executant el MoraBanc Andorra els darrers anys i de la qual hi han estat partícips moltes persones. N’hi ha tres en concret, però, que destaquen per sobre de la resta. Són el president, Gorka Aixàs, el director general, Francesc Solana i el ja exentrenador, Joan Peñarroya. Tot plegat va començar anys enrere. Concretament el 2010, i el lloc que va donar inici a aquesta era gloriosa va ser el Park Hotel. Per què? Allà va ser on Solana i Aixàs es van reunir per primera vegada i van parlar del que volien per al club en un futur: ser a l’ACB. “No ens coneixíem i ens van presentar. Després d’haver-nos presentat vam quedar al Park Hotel, vam fer un cafè i vam estar parlant de què és el que el Gorka pensava de com estava el seu club i com jo des de fora veia què podia fer l’Andorra. En aquella reunió va quedar bastant clar quina idea teníem cada un del que volíem fer. Al cap de 15 dies ens vam tornar a veure i va començar tot”, descriu el director general.

Aleshores no s’imaginaven que en uns anys serien on són avui, és a dir, un equip d’ACB que aspira a la meitat alta de la classificació. Tot i això, sí que tenien clar que tenien possibilitats de poder convertir-se en un futur en un equip de la Lliga Endesa. “Fins on som ara, no ens ho imaginàvem. Ara bé, jo sí que tenia clar, i en això vam coincidir quan vam començar a parlar, que jo crec que teníem la capacitat de poder estar amb disposició de pujar a l’ACB”, assegura el president. Finalment, quatre anys després d’aquella reunió al Park Hotel, es va assolir el que per a ells ha estat la major fita en aquests anys. “L’ascens ha estat el millor moment de tots, això té poca discussió”, comenta Aixàs. “Trobar-nos en l’escenari que havíem parlat quatre anys abans en la reunió amb el Gorka i en el moment que vam saber que podríem pujar i que havíem aconseguit el suport econòmic... Va ser el moment més important i el salt més gran que hem fet”, remarca Solana.

Les claus per poder assolir aquell objectiu, i tots els altres que han vingut més endavant, són múltiples. La primera, segons el capità i únic jugador andorrà del MoraBanc, Guille Colom, és el Principat. “La ciutat és molt important en aquestes coses sempre. El país s’ha involucrat molt en el bàsquet i ha animat molt l’equip. Totes les temporades hem estat molt forts a casa i això és culpa de l’afició en gran part”, assegura el base. Després, des de la direcció del club, veuen com creure en un mateix i el treball en equip han estat bàsics per poder ser on s’ha arribat. “La clau és tenir la convicció que cada any podíem ser una mica millors, i això ho hem tingut cada temporada. Hem cregut en les nostres possibilitats i hem cregut que podíem fer un pas més cada temporada”, exposa Aixàs, mentre que Solana afegeix que “jo crec que és clau el treball en equip dins el club. Des que vam començar amb la mateixa idea, hem anat tots de la mà, que crec que és molt important. I quan ens hem equivocat, perquè ens ha passat, hem detectat per què ens havíem equivocat i hem sabut rectificar i posar les tiretes per seguir creixent”.

Seguir i consolidar-se

Després de la consecució de la Lliga catalana, fita que Colom descriu com quelcom “molt bonic per al club” i “històric”, l’entitat ja està pensant en el següent pas. “Hem de seguir”, comenta Solana. El president va més enllà: “La progressió en lligues LEB és més fàcil fer-la, però a l’ACB fer passos endavant és molt complicat. Requereix que les coses et surtin bé, que tinguis salut, diners... T’ha d’acompa-nyar tot i costa molt. També és molt fàcil perdre-ho. Per tant, consolidar tot el que tenim és els pas més immediat que hem de fer.” Evidentment, esportivament també volen seguir millorant com ho han anat fent els últims anys, però el marge cada vegada és menor.

En aquest sentit, es fixen en un equip com l’Herbalife Gran Canària, que pressupostàriament està a la següent escala, i després de mantenir-se entre els millors els últims anys, enguany disputarà per primera vegada l’Eurolliga. “És el club que està per sobre nostre i el que hauríem de mirar. Crec que la progressió del club ha sigut bastant similar en el camí. Té el doble de pressupost que nosaltres, però esportivament sempre és un aspirant i algun any sempre ha tingut un premi”, assenyala Solana. Amb tot, aquesta diferència econòmica és important i no es preveu que la situació pugui créixer significativament els pròxims anys al MoraBanc. “Andorra és un país de 68.000 habitants i hi ha el teixit social i empresarial que hi ha. Això dona pel que dona i nosaltres estem al límit. Aspirem a créixer una mica més, però no podem duplicar el pressupost ni a 10 anys vista, si no passa alguna cosa que a dia d’avui som incapaços d’imaginar”, comenta Aixàs.

Amb tot, la il·lusió de ser allà dalt sempre hi és, tant a la directiva com a la plantilla, i es vol assolir una gran fita en un futur més llunyà. Guanyar la Lliga catalana és un gran què, però seria possible una Copa del Rei o un títol ACB? “Penso que sí, mai se sap. El Manresa va guanyar un títol i no sempre guanyen el Madrid o el Barça. Ara som d’Eurocup i qui sap si en uns anys l’equip explota i pot aconseguir ficar-se a Eurolliga o en una semifinal o final d’ACB. Seria molt fort”, comenta Colom. Més complicat ho veuen des de la directiva, tot i que no ho descarten. “No ho veig possible. Aspirar esportivament pots tenir la idea, perquè hem d’estar preparats. Per exemple, si jugues quatre finals de la Lliga catalana contra el Barça, potser un any guanyes. Passa quan insisteixes. Si som un club que acostumem a jugar el play-off, potser un any arribem, com ha passat amb el Gran Canària. La nostra aspiració esportiva és estar allà i tenir l’ambició de lluitar. Hi ha sis peixos grans, doncs a partir del setè hem de ser allà preparats”, explica el director general.

De moment, però, el club se centra a continuar fent les coses com s’estan fent i estar a la meitat alta de la classificació, així com ser sòlids institucionalment. El desig d’aquesta temporada és “millorar l’anterior”, per a Aixàs, i “seguir sent competitius” per a Solana. El temps dirà si els somnis es compleixen.