Subsidi d'atur, dret o ajuda social?

El president de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Jaume Bartumeu, va obrir la capsa de Pandora. L’excap de Govern va alertar fa un parell de setmanes dels plantejaments d’Espanya a Brussel·les amb referència a l’abonament del subsidi d’atur per als residents de l’Estat veí que haguessin de tornar al seu país d’origen després d’haver treballat a Andorra. Llavors, amb les declaracions del ministre espanyol Josep Borrell, van saltar totes les alarmes. Les posteriors matisacions de Borrell i del ponent permanent del Parlament Europeu per a l’acord d’associació, Juan Fernando López Aguilar, però, van ajudar a calmar els ànims sobre una qüestió que havia centrat l’agenda política dels darrers dies.

No obstant això, ja se sap que els clàssics no fallen mai. La mitologia grega recorda que un cop oberta, aquesta capsa de Pandora desencadena més conflictes i situa nous temes sobre l’escenari. “Disculpi que hagi trigat a contestar, estic intentant tancar la capsa”, bromeja el mateix Bartumeu, conscient que, darrere de les demandes espanyoles, treu el cap la possibilitat d’instaurar un subsidi d’atur contributiu intern, és a dir, per a tots els ciutadans del Principat. El debat, doncs, està servit.

Ajut de desocupació involuntària

Actualment, explica el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, Andorra compta amb una prestació econòmica per desocupació involuntària. Es tracta, però, d’un ajut social no contributiu. És a dir, “es finança amb els impostos de tots els ciutadans, no es finança sobre la base d’una contribució que hagi pogut fer la persona assalariada i l’empresari durant l’etapa de vida laboral”, apunta Espot.

Aquesta prestació es va crear el 2009 sota el mandat socialdemòcrata, precisament, de Jaume Bartumeu. “Aquesta és la millor mostra que crec que hi ha hagut una continuïtat entre governs de diferent signe polític en l’aposta per aquesta prestació tal com està configurada”, subratlla el ministre d’Afers Socials.

La llei actual estableix la durada de la prestació en sis mesos. Aquest període pot ser ampliat per a un màxim de tres mesos més, quan el perceptor continuï en situació de desocupació involuntària i tingui 50 anys o més, o tingui persones a càrrec en el domicili familiar. En aquest sentit, segons les últimes dades d’Estadística, un total de 203 persones es van beneficiar de l’ajuda el 2017, davant les 371 del 2016. “Evidentment tinc claríssim que la nostra prestació és a bastament suficient”, defensa Xavier Espot, que argumenta que l’ajuda “pot arribar al llindar econòmic de cohesió social, vinculat al salari mínim, és a dir, a més de 1.000 euros”. “Crec que si ho comparem amb subsidis d’atur contributius d’altres països, estem parlant de quantitats més importants”, manifesta.

Per tant, continua el ministre, el punt de vista “del Govern i del grup parlamentari que li dona suport és advocar pel manteniment d’una prestació de caràcter no contributiu”. “Entenem que el fet de crear un subsidi d’atur contributiu comportarà més càrregues per a aquests treballadors i empresaris”, afirma, i considera que aquest fet podria perjudicar “l’activitat econòmica i la capacitat adquisitiva dels treballadors”. A més, Espot remarca que una prestació contributiva “en un país en què fins i tot en situacions de creixement de l’economia hi ha un nombre de persones elevat en situació d’atur té sentit, però aquesta no és la realitat d’Andorra. La realitat del país és que actualment tenim un nombre poc important de persones inscrites al servei d’Ocupació”.

Empresaris i sindicats

Una visió que comparteixen els empresaris del país. Des de la Confederació Empresarial Andor­rana (CEA) es considera que no és necessari implantar un atur contributiu. “La solució ja es dona a través de la mateixa administració amb les ajudes socials pertinents, com la prestació per desocupació involuntària”, manifesta el president de la patronal, Gerard Cadena, que hi afegeix que “el volum de persones desocupades no és gaire elevat”. En concret, a hores d’ara se situa en el 2,2%, una xifra que representa un total de 997 persones.

Segons Cadena, instaurar un subsidi contributiu podria perjudicar l’activitat econòmica per l’augment de les cotitzacions i també podria reproduir la situació d’altres països, en què hi ha persones que gaudeixen de l’ajut en lloc de buscar feina. Una opinió que comparteix el president de la Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix: “No demanem parlar de subsidis d’atur als empresaris perquè el problema que tenen és arribar a final de mes.” Per contra, davant d’aquestes consideracions, el món sindical aposta unitàriament pel pas d’un ajut social a una prestació contributiva. El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, posa l’accent en el fet que “ja fa anys que s’hauria d’haver instaurat un subsidi d’atur contributiu”. I és que, per Ubach, la prestació actual “és una almoina” i “no és un dret”. Així mateix, el secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, qualifica “de caritat pública” l’ajut social als desocupats i expressa que “la llei la fan els empresaris”.

Amb tot, els sindicalistes reconeixen que la hipotètica nova contribució hauria d’anar lligada a una revisió prèvia dels salaris. Un fet que, indiquen, suposaria iniciar una negociació amb els empresaris, en què també s’hauria de consensuar la part del sou destinada a pagar l’anhelada prestació per desocupació. “Primer salari digne i a partir d’aquí podem començar a parlar d’atur contributiu i apujada de cotització”, sentència Ubach.

Divisió al Consell General

Les posicions enfrontades dels portaveus empresarials i dels líders sindicals es veuen traslladades a l’arc parlamentari, si bé tots els partits coincideixen a afirmar que la qüestió del subsidi contributiu al Principat serà un dels temes de debat al Consell General.

Des del Partit Socialdemòcrata (PS), el secretari d’organització, Carles Sánchez, destaca que fixar una contribució per a la prestació de desocupació “és un dels objectius de la formació”. De fet, Sánchez recorda que el PS ja va portar aquesta qüestió al programa de les eleccions generals del 2015. “Quan una persona treballadora no pot treballar, no troba feina, perquè ha estat acomiadada, no pot ser que depengui de la ‘caritat’ de l’Estat. Ha de tenir una assegurança”, resa el text electoral. Sánchez, de la mateixa manera que els sindicats, considera que “l’assegurança d’atur s’hauria de negociar entre treballadors i empresaris, amb l’arbitratge del Govern, incloent també una revisió del salari mínim”.

Tot i que no parla del percentatge de cotització, el socialdemòcrata indica que “s’hauria d’instaurar una branca a la CASS”. “Seria una qüestió de voluntat política”, hi afegeix.

Pel que fa a l’impacte econòmic, Carles Sánchez assegura que “seria factible i positiu” perquè “s’està demanant un servei de qualitat i les relacions laborals també ho haurien de ser”. “Tenint l’assegurança d’atur, les persones tindrien una eina més per buscar feina, quedar-se al país, i el nostre mercat no estaria tan estacionalitzat”, argumenta el secretari del PS. D’una manera similar ho exposa el president d’SDP, favorable a la contribució per a la desocupació, que destaca que “és una posició que fa anys que tinc”.

De fet, Bartumeu destaca que “el Govern que jo presidia va implantar un subsidi no contributiu perquè els que bloquejaven la tasca legislativa, entre els quals hi havia Ladislau Baró, s’oposaven totalment a una evolució cap a una assegurança”. En aquest sentit, la consellera general independent, Sílvia Bonet, llavors ministra de Salut, Benestar i Treball, emfatitza que “en aquell moment es van establir unes condicions perquè no hi havia prou consens, vam tenir dos anys el pressupost bloquejat i era difícil introduir la contributiva”.

En aquest sentit, Bonet reconeix que llavors “es va fer a través d’un ajut social perquè era quan començava el tema de l’atur”. No obstant això, per a la consellera independent a hores d’ara seria complicat instaurar un atur contributiu al país.

“Tenint en compte la gran rotació que tenim no sé si Andorra ho podria assumir. Alguna vegada s’ha plantejat, però no se sap el que representa”, manifesta. Precisament, Bonet indica que “s’haurien de fer els números per entrar a fer valoracions”, ja que “representaria augmentar la pressió fiscal sobre treballadors i empresaris”. Segons Sílvia Bonet, s’ha d’obrir el debat per aclarir si “l’atur estructural” es pot resoldre o no a través de l’actual ajut social.

Debat i discussió

Debat i discussió abans de fixar una posició. Això és el que opinen des de Liberals d’Andorra (L’A) en relació amb la possibilitat d’establir una contribució per a la desocupació. El conseller general Fer­ran Costa manifesta que “sempre cal analitzar per arribar a una bona decisió” i apunta que “hem de ser molt curosos i posar tota la informació sobre la taula per saber l’impacte sobre la nostra economia”. “És clar”, hi afegeix, “que s’ha de protegir la ciutadania, amb un ajut social o un subsidi d’atur, aquest és el debat que s’ha de tenir”.

Per la seva part, el conseller general d’Unió Laurediana (UL) i president del grup mixt, Josep Pintat, considera que “l’atur està bastant resolt” i que la contribució seria “més cost per a empresa i treballador”. En tot cas, reitera Pintat, “a partir de les novetats en les negociacions amb la Unió Europea, ha sortit el tema de l’atur intern i això s’ha d’estudiar”.