Sense sindicats a la privada

Quan algú pregunta a qualsevol de les parts implicades si seria possible crear un sindicat de treballadors de l’empresa privada al país, la resposta acostuma a ser automàticament que sí. Ho afirmen empresaris i patronal, evidentment els sindicats existents, la immensa majoria dels quals representen només el sector de la Funció Pública, i fins i tot el Govern ho ha dit, encara que per fer aquest reportatge cap persona s’ha posat en contacte malgrat les demandes fetes pels canals oficials. Aleshores, si tothom sembla que hi està d’acord, on és el problema perquè neixi una plataforma que protegeixi i doni servei als treballadors del sector privat? Aquí comencen les dificultats, perquè si se’ls pregunta als empresaris, són els mateixos treballadors “qui no hi veuen la utilitat”. Pels sindicats, la culpa la té la legislació actual, aprovada per l’executiu liberal el 2008, que “deixa el Govern sota la voluntat dels empresaris” i, si s’interroga l’executiu, l’argument és la “manca de tradició”. Amb dades del 2017, la secretària d’Estat de Serveis Socials i d’Ocupació, Ester Fenoll, explicava que només hi ha 16 representants de personal repartits entre nou empreses, de les quals tres són parapúbliques i les altres sis privades. Per què no n’hi ha més? “per manca de tradició”, reiterava.

Una de les empreses que sí que en disposa és el grup Pyrénées, i el director del supermercat Andorra 2000, Antoni Miralles, explica les raons per les quals el grup va decidir adoptar aquesta figura. “Els nostres treballadors no tenen cultura associativa i vam incentivar la creació del delegat de personal perquè coneguessin els beneficis socials i laborals que ofereix l’empresa i perquè nosaltres, la direcció, necessitem aquesta figura per donar-les a conèixer.” Miralles afirma que la situació econòmica del país fa que els treballadors puguin trobar feina de seguida i que moltes vegades això és un fre a la creació d’aquests sindicats. “És un fet que si una persona està malament a la feina i la deixa, al cap de dos dies ja pot està treballant en un altre lloc. El que vull dir és que tenim una oferta laboral molt superior a la demanda, i si algú no està bé, marxa i ja està. En aquest sentit, es pot entendre per què alguns empleats no veuen útil el fet de formar part d’un sindicat.”

Una ullada pel departament d’Estadística i es comprova que l’explicació de Miralles té credibilitat. Amb dades del mes de setembre, el Servei d’Ocupació tenia 377 persones apuntades en recerca de feina, mentre que el total de llocs oferts era de 898. Molt més del doble. Precisament per aquest fet, Andorra 2000 i la resta d’empreses del grup disposen del delegat de personal. “Ens vam adonar que els bons treballadors marxen. Per molts motius, però marxen, i els que no ho són tant, són aquells que aguanten més. Per tant, les empreses necessitem fidelitzar el bon treballador. I com ho podem fer? Amb diners només no. Hem de millorar les seves condicions laborals, sigui amb temes de conciliació familiar, horari flexible, en definitiva, el que calgui per retenir el talent de la nostra empresa.” En aquest sentit, el director del supermercat s’aventura a afirmar que “en un termini no gaire llarg, segur que totes les empreses tindran representants sindicals, encara que costarà, perquè és cert que aquí no hi ha tradició”.

La importància de la mida

Una de les raons que donen els empresaris i la patronal per no disposar d’aquesta figura de forma generalitzada és que la mida té la seva rellevància, en el sentit que “la majoria de companyies del país són microempreses, i la relació entre l’amo i els treballadors és molt ràpida i directa. De manera que si hi ha problemes o queixes, és molt més fàcil parlar amb ell que no pas anar a denunciar-lo a un sindicat”, afirma el president de la CEA, Gerard Cadena. I afegeix que si fins ara no se n’han creat és “perquè no els han necessitat, perquè el volum de rotació és molt important, i la gent sap que si marxen de la seva empresa, podran trobar-ne una altra amb relativa facilitat”. Tot i així Cadena veu en l’acord d’associació amb la Unió Europea la fórmula per la qual “s’acabaran creant, ja que segurament serà un dels temes inclosos en la cartera social que haurem de complir, igual com la representació de la patronal”. En aquest sentit, recorda que són ells o l’EFA qui parlen en nom dels empresaris, i es distancia de la Cambra de Comerç, perquè “ells reben subvencions de Govern”. “Tradicionalment la Cambra havia agafat el rol de patronal, però això no passa a la resta de països, i des que es va constituir la CEA, en tot el que faci referència als temes laborals la Cambra s’absté perquè ells reben subvencions de Govern i són part interessada. Les organitzacions patronals de Barcelona i altres ciutats ens ho van dir i tenen raó.” Finalment, el president de la CEA remarca la importància que tindria per a ells el fet de poder tenir un representant sindical al davant. “A nosaltres ens interessa molt que n’hi hagi, perquè només amb ells podríem arribar a signar convenis sectorials i que siguin autèntiques figures representatives dels treballadors.”

Dubtes amb l’USdA i el SAT

El president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, en defensa la seva creació, “perquè igual que nosaltres tenim la patronal, hi ha d’haver algú que vetlli pels seus interessos”. Però recorda experiències complicades amb els sindicats actuals, l’USdA i el SAT. “Durant l’etapa socialista, ens vam asseure amb ells per tractar qüestions laborals i sempre acabàvem amb el dubte de, a quanta gent representen? A quin percentatge de treballadors? Quina representativitat real tenen o haurien de tenir? Mai vam tenir la resposta perquè ells mai ho deien.” Tot i així, per Armengol, la creació de sindicats de treballadors privats hauria de potenciar el diàleg entre les dues parts i aconseguir una bona entesa conjunta. “Com a empresari no m’importa tenir-ne, però les seves reivindicacions haurien de ser lògiques, és a dir, que haurien de vetllar pels empleats, evidentment, però, el que no es pot fer és exigir reformes o mesures que no es poden aplicar. Cal trobar sempre el màxim consens i ells poden ser un element molt important per aconseguir-lo”, deia.

La resposta d’Ubach

Escoltades diverses veus de la patronal i representatives de l’empresariat del país, és moment de recórrer a Gabriel Ubach, secretari general de l’USdA, un sindicat on, segons afirma, “tenim uns 750 treballadors afiliats del sector privat i uns 250 de la Funció Pública”. Ubach té ganes de replicar, i la seva primera víctima és el president de la Cambra, a qui recorda que l’USdA forma part de l’ETUC (Confederació Europea de Sindicats, en les sigles en anglès) i del CES (Confederació Europea de Sindicats) la primera és una associació que es defineix com “la veu dels treballadors” i representa 45 milions de persones, de 90 sindicats, de 38 països, més 10 federacions de sindicats. “Si estar present en aquesta organització internacional i europea, no és ser representatiu, que em diguin què és”, es reivindica. La segona és una unió de sindicats entre Espanya, França i la mateixa USdA. Aquestes entitats tenen membres de gairebé tots els països i “demostren que el moviment sindical importa en alguns d’ells”, dispara. Segons apunta, el Govern és responsable que no se’n creïn més perquè “dona suport de manera unilateral als empresaris i a nosaltres ens deixa de banda, per això a la Cambra li concedeix 600.000 euros, que aprofita per fer un estudi sobre un aeroport, i per a nosaltres res, quan a la resta dels països sí que se’n donen”. Respecte a la situació que viuen els empleats del Principiat, Ubach té clar que estan “coaccionats” i que els empresaris “no volen que es creïn més sindicats, però el més trist és que el Consell General sembla que només sigui per defensar exclusivament els seus interessos”.

Respecte al fet de no identificar els seus afiliats, el secretari general de l’USdA ho té molt clar. “No ho farem perquè és el que ells estan esperant. Ja ha passat altres vegades que quan coneixen un nom, passen pocs dies fins que l’acomiaden”.

EXPECTACIÓ DESIGUAL PER LA LLEI D'ACCIÓ SINDICAL

El Govern està tramitant al Consell General el Codi de relacions laborals i la llei d’acció sindical, unes mesures que en principi haurien d’ajudar a solucionar part de la polèmica, però Ubach està convençut que això no passarà. “No es crearan nous sindicats perquè obligaran a identificar-se, i això sempre és un problema. A més, si es volen organitzar mobilitzacions o vagues, fins i tot faran responsable els membres del sindicat”. Pel secretari general de l’USdA, “aquesta llei s’està negociant sense els treballadors, com totes les que ens afecten. En el cas de la llei de la Funció Pública, diversos consellers ens reconeixen que els empresaris els estan pressionant perquè el text passi tal com està, sense fer-nos cas a nosaltres”. Des de la Cambra, Armengol reclama que la creació de sindicats serveixi per augmentar la seva representativitat, “però si només és per fer soroll, potser no caldria que se’n fessin”. Miralles apunta que “amb la nova legislació que s’està treballant, es pretén impulsar que els treballadors confiïn en els sindicats i que els utilitzin com a element d’in­terlocució. Personalment crec que seria molt bo”. Finalment, el president de la CEA insisteix en l’argument “de la man­ca de tradició” però espera que “amb la nova legislació, sindicats i empresaris puguem trobar més espais de consens. Veurem si entre tots ho aconseguim”.