El rastre de la tifa

Els nombrosos excrements de gos que es troben pels carrers són un problema que comparteixen tant les ciutats grans com els pobles. Poca influència solen tenir les simpàtiques campanyes que es duen a terme per dissuadir els incívics, sempre hi haurà propietaris que no recullen les femtes dels seus animals de companyia. Tenint en compte aquesta constant, moltes poblacions han passat a sancionar aquestes persones amb un sistema que delata la pertinença de l’excrement, i per tant, qui n’és el responsable. Es tracta de l’anàlisi d’ADN a les femtes que es troben pel carrer, una informació que es compara amb les mostres extretes a tots els gossos, seguint així el rastre que deixa l’excrement per descobrir i sancionar els propietaris culpables. A Andorra ja s’han començat els tràmits per a implantar-lo, i Escaldes-Engordany ha estat la parròquia encarregada d’obrir el pas a les altres.

Escaldes va anunciar el 9 d’octubre passat, durant la reunió de cònsols, que treia el concurs per contractar l’empresa que s’encar­regarà de fer les proves d’ADN a tots els gossos de la parròquia i que analitzarà a laboratori els excrements dels cans que es trobin al carrer per imposar la sanció corresponent. La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, afirma que en la reunió es va oferir a tots els cònsols fer un edicte conjunt. “És un problema de totes les parròquies”, afirma Marín. Paral·lelament, la corporació escaldenca va demanar a la ministra de Medi ambient, Sílvia Calvó, canviar el reglament de la tinença de gossos per obligar a fer les proves a tots els cans del Principat. “L’estan modificant i pròximament es farà”, assenyala Marín.

La cònsol major afirma que va ser el conseller de serveis i manteniment de la corporació, Josep Tudel, qui ho va proposar a una junta de Govern i qui es va desplaçar a Sitges a conèixer el funcionament del sistema. “Vam veure que podia ser efectiu”, manifesta Marín. Sitges és una de les poques ciutats catalanes que actualment sanciona els propietaris que no recullen les femtes dels seus animals. Ho fa des de fa pocs mesos. No obstant això, a Catalunya, la ciutat pionera a dur a terme aquest sistema és Parets del Vallès. L’alcalde de la població, Francesc Juzgado, assegura que van passar “dos anys des que es va originar la idea fins que vam donar el tret de sortida l’abril del 2017”. “Vam estar documentant-nos”, afirma Juzgado, tot i la dificultat a trobar altres poblacions a l’Estat que portessin a terme aquest tipus d’anàlisi. El període de preparació a Parets va ser un xic més curt, però, que el que va necessitar Sitges o Tarragona, que anys després de debatre la idea, i un any després de preparar l’ordenança, encara estan pendents d’implantar-la. Marín creu que a la primera meitat del 2019 ja es podria dur a terme a la par­ròquia escaldenca. “Entre que s’adjudica el concurs per a fer les proves, que comenci i fer una transitòria, encara ha de passar temps. M’imagino que cap al març o l’abril del 2019 ja s’hauria de començar”, afirma Marín.

El sistema, però, sembla funcionar. Juzgado assegura que des de la implantació del projecte la situació ha millorat. “Ho qualifico d’èxit”, afirma orgullós l’alcalde socialista de la ciutat vallesana, que no obstant això revela que “ens ha costat molt treballar-ho”. “Ara tenim un poble més net. S’ha reduït un 80% el nombre d’excrements de gos que hi ha al carrer des que ha entrat en vigor l’obligatorietat”, afirma l’alcalde de Parets del Vallès, que revela que en l’any i mig que porta en funcionament, s’han obert “entre 40 i 60 expedients sancionadors, dels quals s’ha multat el 35% d’ells”, una sanció que al municipi català arriba als 300 euros. També s’apliquen multes en cas de no censar el gos amb les proves d’ADN. A Tarragona, l’ordenança contempla sancions de fins a 3.000 euros per aquest últim cas.

La prova a la qual els gossos andorrans, en cas que entrés en vigor, s’haurien de sotmetre sol ser senzilla. “S’agafa una mostra de sang perifèrica. L’extracció es fa des de qualsevol petita vena subcutània, sent un procés molt poc invasiu”, afirma el director del departament d’Agricultura del Govern d’Andorra Landry Riba. Les proves, segons l’alcalde de Parets del Vallès, ronden un preu d’uns 35 euros. En el cas de la ciutat catalana, però, no té cap cost per als propietaris, ja que és el consistori qui s’encarrega de la despesa. A més, es facilita la inscripció de gossos que no estaven censats amb diverses campanyes, el que fa que hagin arribat pràcticament al 100% del cens.

A DEBAT ENTRE ELS PROPIETARIS

L’aparent solució que ofereix el projecte no acaba d’arribar al consens entre els propietaris de gossos. La Laura, que passeja la seva gossa pel passeig del riu cada dia, afirma que és una mesura que li sembla bé i que “feia molt temps que es demanava”. “Quan passegem i passem per zones amb excrements, la gent que passa prop generalitza i pensen que he estat jo. Em fa la sensació que qui no té gos creu que tots els propietaris són incívics”, assenyala. Una mica més amunt, ja a la parròquia d’Escaldes-Engordany, una parella passeja els seus dos gossos. En aquest cas, ambdós coincideixen que és una mesura que perjudica tots aquells propietaris que recullen degudament els excrements de la voravia. “No em sembla gens bé que hàgim de pagar per unes proves que els gossos no necessiten. No ho acabo d’entendre”, afirma un d’ells que fa de portaveu, que acusa els fumadors de la brutícia. “Embruten més ells amb les burilles que llencen a terra”, manifesta. No obstant això, admet que coneix “algun propietari” que mai recull les femtes dels seus animals i lamenta que “seguirà igual tot i la possibilitat que el multin”.

D’altra banda, Josep Mas, President de l’associació animalista Laika, ho considera “una mesura complexa”. “S’haurà de veure si té una utilitat eficaç”, es planteja Mas. “Demanem que sigui més que res una mesura dissuasiva, que hi hagi tolerància i que si hi ha algun propietari que al cap d’un temps, després de ser avisat, continua embrutant d’una manera conscient i voluntària, doncs que se’l sancioni”, afirma des de l’associació animalista. Mas lamenta que “els propietaris estan suportant altres despeses i documentació que han de presentar” i demana que no s’estigmatitzi el col·lectiu. “El 98% dels propietaris de gossos no es mereixen que se’ls sancionin i que se’ls persegueixi d’una manera punitiva”, considera el president de Laika.

MÉS QUE SANCIONS

Entre altres utilitats que pot aportar l’anàlisi de l’ADN, l’alcalde de Parets posa sobre la taula una de molt important. “Evitar el maltractament dels animals i facilitar la recuperació per si un dia s’escapen o es perden”, assenyala Juzgado. “Vam comptar amb la implicació de la protectora d’animals de la ciutat perquè veia totes les bonances del procés, a més dels veterinaris”, afirma, i informa que van cedir unes instal·lacions per a crear un centre d’acollida temporal d’animals de companyia que s’han escapat o han estat abandonats, un espai que “facilita molt que els propietaris els puguin recuperar”. De fet, des de l’abril del 2017, Juzgado afirma que s’han recuperat més de 150 gossos, fet que abans hauria estat impossible sense l’obligatorietat de fer el nou cens amb la informació de l’ADN.

El departament d’Agricultura és l’encarregat de portar el cens d’animals de companyia a Andor­ra. Riba afirma que, en cas de dur a terme el sistema, aquest pot ajudar a actualitzar la base de dades. “Ara mateix tenim un problema. Els propietaris d’animals els donen d’alta, però quan es moren molt sovint no els donen de baixa. Tenim al registre animals de certa edat que intuïm que segurament ja no estan vius, però no els podem donar de baixa d’ofici”, afirma Riba. Aquesta informació extra també servirà per, en cas que un gos mossegui una persona o un altre animal, es pugui identificar ràpidament de qui es tracta. “A més, els veterinaris podran detectar malalties hereditàries als gossos i, d’aquesta manera, tenir el coneixement previ suficient davant determinats símptomes”, afirma el director d’Agricultura.

De moment, Escaldes-Engordany es troba en una fase primerenca d’un procés que, per complex que sigui, és més senzill que tractar d’educar les persones incíviques que segueixen embrutant els carrers i que estigmatitzen tot un col·lectiu. Ara, pel rastre que deixen, quedaran descoberts.

UN CENS D'UNS 12.000 GOSSOS AL PRINCIPAT

Des del departament d’Agricultura del Govern d’Andorra s’informa que el cens actual d’animals de companyia està en l’entorn dels 14.000 animals, dels quals la majoria, uns 12.000, són gossos. La xifra que resta es completa entre gats i fures. A Escaldes-Engordany, davant el gran nombre de gossos que hi ha en l’actualitat, s’ha augmentat la quantitat de dispensadors de bosses de plàstic gratuïtes per a recollir excrements. Segons la cònsol, a l’any es compren unes 500.000 bosses, el que suposa una inversió important per part de la corporació. Tal com assenyala Marín, un dels debats durant l’inici del projecte va ser sobre quins tipus de gossos havien de fer les proves de manera obligatòria i quins no. Finalment es va decidir que tots els propietaris tindran l’obligatorietat de fer les proves als seus gossos, excepte si són amos de gossos pigalls, que en aquest cas no tenen obligatorietat.