Continuïtat necessària

L’edició del Diari de dilluns 22 d’octubre va avançar “la notícia més important del que portem de segle” segons el ministre de Turisme, Francesc Camp, l’acord entre Saetde i Ensisa per mantenir la marca Grandvalira, creada el 2003. Segons va explicar el domini en un comunicat, el conveni és per un temps indefinit, i cap de les dues societats podrà demanar la dissolució de Nevasa els pròxims 12 anys. A més, s’han canviat el repartiment d’ingressos (58% per Saetde i 42% per Ensisa), el consell d’administració de Nevasa passarà a ser paritari, i Ordino-Arcalís formarà part de Grandvalira.

La declaració d’interès nacional per part de Govern de la plataforma esquiable de Soldeu (necessària per celebrar les finals de la Copa del Món d’esquí alpí del pròxim març) al maig va ser la gota que va fer vessar el got a les desavinences entre Ensisa i Saetde. Els màxims accionistes d’aquesta última societat, la família Viladomat, va presentar un recurs davant del Tribunal Superior (la setmana passada va ser desestimat), i el dimarts 30 de maig el consell d’administració de Nevasa va acordar iniciar el procés per la dissolució de Grandvalira.

Han estat gairebé cinc mesos de tensió, estudis, i per què no dir-ho, un cert temor per saber què passaria a partir de la pròxima temporada (la marca Grandvalira estava garantida fins al final d’aquesta campanya), però la disgregació del domini esquiable ja és història, una decisió que, tant les parts directament implicades, com gran part de la resta de la societat del país han celebrat.

“Tenim molta satisfacció, veníem d’un escenari molt preocupant, fins i tot per enguany, perquè alguns touroperadors ja plantejaven la possibilitat de començar a projectar altres destinacions”, va explicar el director general de Nevasa, Alfonso Torreño. A més, va afegir que “la notícia ha portat de nou la il·lusió per seguir construint un nou projecte, perquè no és el mateix treballar per construir que per destruir”. De la seva banda, Xavier Cornella, conseller executiu i director general de Crèdit Andorrà, i alhora vicepresident d’Ensisa i conseller de Nevasa, va destacar que “estem molt satisfets del nou consens aconseguit perquè garanteix la continuïtat de Grandvalira, que en surt reforçada com a projecte de país i com a marca d’èxit”, a més d’agregar que “estic convençut que l’acord és beneficiós per a totes les parts i, sobretot, per Andorra, ja que Grandvalira és un projecte molt rellevant per al país i un actiu molt important en el sector turístic, com a marca consolidada en el sector de la neu, tant a escala nacional com internacional”

Des de l’executiu, el cap de Govern va manifestar un cop conegut l’acord que “es pot qualificar d’una bona notícia, hem recuperat una marca que era un neguit que es pogués perdre”. En la mateixa línia van mostrar-se els cònsols d’Encamp, Jordi Torres, i de la Massana, David Baró. El primer va assegurar que “estem més que satisfets, primer per salvar la marca, després pel país, i també perquè Saetde en surt beneficiada”, mentre que el segon va declarar que “és una gran notícia i estic molt satisfet”.

Les reaccions no només es van succeir des de l’àmbit polític. El president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, va destacar que “ho valorem positivament perquè per plena lògica s’havia de buscar una solució. No és el mateix vendre a l’exterior un domini de 230 quilòmetres, que no es troba fàcilment, que vendre’n un de 120 i un de 90”.

Conseqüències imprevisibles

Però què hauria suposat realment la desaparició de Grandvalira? Ningú ho sap, però és evident que les conseqüències haurien estat negatives. Alguns estudis parlaven d’una pèrdua d’entre el 3% i el 4% del PIB (producte interior brut).

“Teníem estudis i crec que han estat aquests números els que han fet que sigui possible arribar a un acord”, va admetre Alfonso Torreño, que va agregar que “els números donaven una situació força complicada i era tornar a fa 15 anys en el món de l’esquí al país”. De la seva banda, el director general d’Ordino-Arcalís, Xabier Ajona, va assegurar que “la dissolució hauria tingut un impacte negatiu tant a nivell econòmic com d’imatge, no només per al país, sinó per a l’esquí al Pirineu i per al seu prestigi”.

Des del Govern, Antoni Martí va destacar que “ens hi jugàvem moltíssim, com perdre tots els turistes que ha estat tan difícil aconseguir, que venen de països llunyans i que tenen un valor afegit, ja que es queden molts dies a Andorra”. De la seva banda, el ministre de Turisme, Francesc Camp, va manifestar que “segur que el trencament hauria estat molt dolent, ja no només per a l’estació i per a les dues societats, sinó per al conjunt de l’economia del país”, i va afegir que “el turisme és un dels principals sectors del PIB, i no només se’n beneficien les estacions, sinó moltes de les nostres empreses”.

Ordino Arcalís, a Grandvalira

Una de les novetats de l’acord és que Ordino Arcalís, que és propietat en un 76% de Saetde des del juny, s’integrarà dintre de Grandvalira, a més de seguir pertanyent a Vallnord. El director general de l’estació ordinenca, Xabier Ajona, va assegurar que aquesta situació “és la carta als Reis”. A més, va destacar que “la gent pregunta si som Grandvalira o Vallnord, i jo els dic que som les dos. Qui tingui forfet de Vallnord podrà esquiar a Ordino Arcalís, i qui tingui el de Grandvalira, pagant un suplement també ho podrà fer”, i va cloure que “estem molt contents, i ara mirem el futur amb molta esperança”.

Per a Alfonso Torreño, “Ordino Arcalís dona a Grandvalira l’opció de tenir una alternativa, i és un complement perfecte per a l’estació”, i va admetre que “hem de mirar ben bé com ho fem per mirar que les ofertes i els productes que fem siguin per sumar i per continuar construint”.

Una marca reforçada

Si en una cosa coincideixen els protagonistes, més enllà de la positivitat de l’acord i les conseqüències negatives que hauria tingut el trencament, és que Grandvalira surt reforçada després del terrabastall dels últims mesos. Conrad Blanch, un dels membres que va estar a la creació de Grandvalira, i que ara és el director general del comitè organitzador de les finals de la Copa del Món de l’any vinent, creu que “sortim reforçats, només cal veure les xarxes socials o els portals de neu. Em sembla que això serà un revulsiu i farà la marca encara més gran”.

També creu que la marca surt reforçada el director general de Nevasa, Alfonso Torreño, que destaca que “un dels problemes que teníem era que si la marca havia de desaparèixer l’any que ve, potser no tenia gaire sentit seguir apostant per ella, però aquest acord ens dona la possibilitat de seguir-ho fent”. Una reflexió similar a la de Xavier Cornella, conseller executiu i director general de Crèdit Andorrà, a més de vicepresident d’Ensisa i conseller de Nevasa, que creu que “l’acord obre una nova etapa de creixement i millora de l’oferta, amb voluntat de continuïtat a llarg termini”. A més, Cornella assegura que “seguirem treballant perquè Grandvalira es consolidi encara més com el domini més gran del sud d’Europa, i un referent al món, tenint en compte que l’esquí és un sector estratègic i clau per a l’economia andorrana”.

Més prudent va mostrar-se sobre aquest aspecte el ministre de Turisme, Francesc Camp, que va declarar que “si la marca surt reforçada o no dependrà de l’estratègia de Grandvalira dins del màrqueting i l’acció comercial, però ara ja hem tornat a la normalitat, que és un gran què”. A més, Camp va agregar que “el nou context permet seguir competint amb les estacions més importants del món, però no ens hem d’adormir amb els nostres èxits i hem de seguir treballant”.

El paper del govern

El comunicat de Grandvalira del dia 22 en què s’anunciava l’acord destacava “la mediació personal del cap de Govern”. Però quin ha estat el seu paper? Segons explica el ministre Camp, “el mèrit ha estat apropar posicions i aconseguir que les societats s’assaguessin en una taula, però les negociacions i l’acord final, evidentment, les han fet Saetde i Ensisa”.

Des de l’oposició no ho veuen de la mateixa manera, i el conseller liberal Ferran Costa va manifestar que “el que ha fet el cap de Govern és permetre arribar fins aquí per les males decisions respecte a una de les societats”.

CAP A UN DESTÍ DE PAÍS?

En diverses ocasions s’ha posat sobre la taula la possibilitat de convertir les diverses estacions d’Andorra en un únic destí de país. Actualment ja existeix un forfet únic, el d’Ski Andorra, que permet esquiar a qualsevol dels camps de neu del Principat, però algunes veus han demanat fer un pas més cap endavant. Una d’aquestes és la del cònsol major d’Encamp, Jordi Torres, que a l’estiu va manifestar que “sempre dic que a la llarga tot l’esquí del país es gestionarà com si fos un únic territori. Ara es pot comprar un forfet per a totes les estacions, però no és el mateix que vendre’ns directament com si fóssim un únic espai. Crec que el futur anirà cap aquí i que l’impacte serà més important”. Sobre aquest hipotètic camp de neu conjunt, el director general d’Ordino-Arcalís, Xabier Ajona, va assegurar que “el que pugui passar al futur, ja veurem. Ara mateix s’acaba de passar l’acord i de moment encara estem re-localitzant les diverses societats”, i va afegir que “aventurar-nos en el futur és complicat”. De la seva banda, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, va destacar que “crec que a la llarga tot Andorra hauria d’estar sota el paraigua d’un mateix domini esquiable”.