Reportatge de la setmana
Trobar pis angoixa els temporers
Els treballadors temporers que han estat contractats per a la campanya de neu han fet mans i mànigues per trobar allotjament. Alguns han hagut d’esperar fins a última hora i d’altres han sigut imaginatius.
Trobar pis per a la temporada d’hivern s’ha convertit en una odissea per a molts treballadors que venen per a la campanya d’hivern. A mesura que s’apropa el tret de sortida perquè les estacions obrin, alguns dels empleats contractats estan fent mans i mànigues per trobar un allotjament a un preu assequible. Alguns ho fan a través de publicacions a les xarxes socials mentre que d’altres també opten per adreçar-se a propietaris per una via més tradicional. “Es busca una habitació per llogar tota la temporada”, mostra un anunci a la planta baixa d’un bloc de pisos.
D’altres, a través de Facebook, proven sort en un grup creat precisament per posar en contacte temporers que venen a Andorra. La Bárbara, que ve de l’Argentina, reconeix que ha tingut sort i, de fet, ja va obtenir el pis el mes de juny passat. “Tinc amics que no tornen perquè no tenen pis”, afirma la treballadora, que lamenta com la Míriam –nom fictici per preservar l’anonimat– la situació que es produeix. En el seu cas, la Míriam, també argentina, ve al país per segon cop i celebra haver trobar un pis a un preu assequible. “No entenem prou bé per què hi ha tantes ofertes de treball, però que no hi hagi suficients pisos”, subratlla l’empleada, que treballa en l’atenció de clients. Viu en un pis de tres habitacions on s’allotgen sis persones.
EL PREU DEL BITLLET
La Míriam alerta de la situació en què es troben molts amics seus, que dubten si venir o no al país per por a no poder allotjar-se. Un dels problemes dels temporers que venen de l’Amèrica Llatina és l’elevat cost del viatge, que pot arribar a ser d’uns mil euros entre l’anada i la tornada. “Tinc amics que han desertat. Si no ho tens clar, no inverteixes en un bitllet d’avió”, diu la Míriam, que també analitza el nivell de vida que hi ha actualment al Principat. “En el meu cas puc estalviar, però si decidís fer alguna activitat com anar a esquiar, no podria. Et queda alguna cosa, però vas més aviat just”, comenta.
Per la seva banda, l’Alberto i el David –noms que també han estat modificats per evitar presumptes represàlies–, que venen d’Espanya, han arribat a plantejar-se no venir al Principat, malgrat que tots dos havien trobat feina. Després de constatar les dificultats per trobar un pis per Internet, van decidir venir directament al país fa dues setmanes per buscar una vivenda sobre el terreny. Van estar dos dies al Principat per passejar-se per totes les immobiliàries, però no van trobar res. “Venim sobretot per tenir una experiència”, comenta l’Alberto, que davant de la situació s’havia arribat a plantejar venir igualment i allotjar-se en un hotel.
HOTEL I ALIMENTACIÓ
Tot i això, en tenia seriosos dubtes perquè una habitació li hauria costat uns 300 euros, però alertava que s’hauria hagut de gastar més diners en alimentació pel fet de no disposar d’una cuina. A mitjan aquesta setmana, tots dos van rebre una bona notícia quan menys se l’esperaven. Han trobat un pis prop de la feina i, per tant, acabaran venint. “La sort apareix quan menys te l’esperes”, manifesten.
El Javier –nom que també ha estat alterat– ve de l’Uruguai. També ha trobat pis, però alerta que l’escassetat d’oferta comporta que es produeixin algunes situacions d’abús, com ara que algunes immobiliàries demanin l’avançament de tota la temporada i que, fins i tot, es produeixi una bombolla especulativa entre els mateixos temporers. Segons el Javier, es donen alguns casos en què treballadors que aconsegueixen trobar un habitatge acaben llogant una habitació “per més diners del que hauria de costar”. “Hi ha gent que se n’aprofita, ja sigui immobiliàries o els mateixos temporers”, lamenta el treballador, que s’allotja a Canillo.
Per mirar de trobar una sortida a algunes de les dificultats, el Gustavo, que va venir al Principat fa uns anys com a temporer i que ara és encarregat d’un bar, va decidir crear un grup de Facebook que ara té més de 5.600 membres per canalitzar les ofertes i peticions d’allotjament, així com obrir altres vies de cooperació entre els nouvinguts a Andorra. “Fa uns dies, una persona va comentar que li oferien un llit compartit amb el cunyat de la persona que havia llogat el pis. El noi ho va preguntar perquè li semblava ridícul, ja que li oferien un llit amb una persona que no coneixia”, manifesta el Gustavo, que creu que aquesta situació “representa una mica la situació d’aquest any” sobre la dificultat per trobar un allotjament en condicions.
L’home afirma que va decidir crear el grup a les xarxes socials “perquè la gent no es llanci a la piscina, perquè si algú ve amb els diners justos que s’ho pensi bé, que sàpiga que hi ha problemes per trobar un pis i que s’han d’invertir molts diners en la vivenda”, diu el Gustavo, que també alerta que “comença a haver-hi estafes”.
ENQUESTA DE SITUACIÓ
A final d’octubre, va decidir crear una enquesta sobre la situació dels treballadors a l’hora de trobar pis. En aquest estudi que va fer de manera improvisada, només un 12% assegurava que havia vingut al país amb pis reservat amb antelació. El Gustavo lamenta que aquesta situació “no tan sols repercuteix en el temporer, sinó també en el funcionament del país”, ja que es produeixen disfuncions en el mercat laboral. Si bé celebra que enguany l’executiu hagi ampliat el nombre d’autoritzacions per treballar durant la temporada, el Gustavo critica que es poden donar situacions en els processos de contractació de personal. “A l’hora de buscar treballadors, pots contractar algú que potser no s’adequa a la feina que busques. Pots buscar algú i tens un cuiner excel·lent que no pots agafar perquè no sap on viure, i després potser en ve un altre que no és xef, però que té vivenda”, afirma l’encarregat, que recorda que en el passat ja va necessitar dos anys i mig per trobar un pis en condicions.
Davant de la situació actual, tem que en els pròxims anys “falti personal per treballar” per culpa dels problemes per accedir a l’habitatge. A més, apunta que els hotels que sí que ofereixen la possibilitat d’allotjar temporers ja tenen les habitacions reservades des de fa temps. Un dels altres tipus de vivenda on poden acabar allotjant-se els temporers són els pisos patera, en què poden arribar a conviure una desena de persones. “A vegades hi ha immobiliàries que demanen el pagament de tota la temporada per avançat i s’han d’ajuntar deu persones per poder fer-hi front”, alerta el Gustavo.
EL PAPER DEL RAONADOR
Alguns temporers, com és el cas de la mateixa Míriam, es plantegen adreçar-se al Raonador del Ciutadà per denunciar la situació actual. En aquest sentit, el mateix Raonador, Marc Vila, que va instar a denunciar casos de possibles abusos, espera l’arribada dels treballadors per copsar la situació en què es troben. “Soc conscient que és un col·lectiu una mica dèbil, que se sent fràgil i que no sempre li és fàcil d’explicar les seves coses”, diu Vila, que els emplaça a visitar-lo per fer una radiografia detallada de la problemàtica actual. El Raonador afirma que les empreses també són “conscients” de les dificultats i destaca que les estacions han estat “dinàmiques” per mirar de trobar solucions, si bé considera que “ells sols no poden fer-hi més”. “Es tracta que els propietaris, les immobiliàries i tots els actors implicats”, així com el Govern i els comuns, “estiguin a l’altura de les circumstàncies”.
“Jo crec que aquest any és un moment culminant perquè la gent i molts col·lectius s’estan adonant que és un tema realment important i crec que hi ha molta gent que s’està posant a treballar”, diu Vila, que malgrat la delicada situació es mostra optimista per poder revertir-la. “Crec que la gent i la societat andorrana s’estan adonant que és un tema que ens pertoca a tots i que entre tots l’hem de solucionar”, manifesta el defensor dels drets i les llibertats dels ciutadans. “És una qüestió d’higiene general del sistema andorrà perquè no ens podem permetre que hi hagi persones que estiguin en uns nivells infrahumans en el tema de l’habitatge només perquè són temporers”, diu amb contundència Marc Vila, que demana a totes les forces polítiques d’evitar els retrets i buscar solucions per trobar la sortida a l’atzucac actual. “Hem de treballar tots en la mateixa direcció i deixar-nos de politiqueig”, diu.
LES ESTACIONS D'ESQUÍ PREVEUEN COMENÇAR AMB TOTA LA PLANTILLA
Tot i les dificultats per allotjar els treballadors, les estacions d’esquí tenen previst començar la temporada amb normalitat. A Vallnord, els dominis de Pal-Arinsal i d’Ordino-Arcalís tenen tota la gent contractada. La responsable de recursos humans de Vallnord Pal-Arinsal, Mònica Garcia, admet “moltes dificultats”, però al mateix temps afirma que han sigut “creatius”. Per a la temporada de neu han contractat 500 persones, de les quals la meitat són estrangeres. “Les hem ajudat en tot”, remarca Garcia, que afirma que els temporers han creat xarxes de contacte entre si per ajudar-se. A més, afirma que una bona part dels temporers repeteixen experiència, la qual cosa facilita que puguin trobar pis amb més celeritat. Per la seva banda, des d’Ordino-Arcalís tindran uns 300 treballadors, dels quals 230 seran temporers. “Tenim la plantilla totalment completa”, afirmen fonts de l’estació d’esquí, que demanaven als candidats per obtenir una feina de solucionar la situació espinosa de l’habitatge. A més, admeten que en els últims dies s’han “desbloquejat” pisos que han permès allotjar els treballadors que encara no havien trobar un pis per a la temporada, que a l’estació ordinenca començarà l’1 de desembre. De fet, alguns van decidir venir igualment tot i la falta de pisos, però finalment han acabat trobant un allotjament. A Vallnord Ordino-Arcalís han contractat una vintena de persones més gràcies a la posada en funcionament del nou telecabina de Tristaina. Des de l’estació comenten que els treballadors començaran de manera esglaonada. Des de Grandvalira, on els empleats s’aniran incorporant de manera progressiva, apunten que el domini també iniciarà la campanya de neu amb tot el personal que havien previst contractar. La previsió és obrir el dia 1 de desembre sempre que les condicions ho permetin. A mitjan aquesta setmana es va fer públic que Saetde va aconseguir la cessió dels pisos de Gevivasa per poder allotjar-hi temporers. La societat que gestiona els dominis esquiables de Pas de la Casa i de Grau Roig ha aconseguit la cessió dels pisos per un termini final de sis mesos.