Maternitat polèmica

S’ha convertit en una opció més per acomplir el desig de tenir un fill per a parelles o persones soles que no el poden concebre de manera natural. Persones que a través d’agències especialitzades contacten amb dones predisposades a ser la gestant del nadó que serà el seu fill. La fórmula del ventre de lloguer –denominació popular però que rebutgen els que la defensen com una alternativa lícita i que no atempta contra ningú si hi ha una regulació seriosa al darrere– és una opció legal i regulada en alguns països i una possibilitat que ha traspassat fronteres perquè alguns d’aquests estats també permeten als estrangers contractar una gestació subrogada. És també una alternativa polèmica, èticament inadmissible per a part de l’opinió pública i una opció rebutjada per molts d’altres països. El resultat és que aquests pares tenen fills legals en aquell territori, però és un problema quan tornen al país de residència si és que allà es prohibeix explícitament aquest tipus de pràctica o no hi ha una regulació específica. Problema que han hagut de dirimir els tribunals, com en el cas d’Andorra.

El Tribunal Superior ha emès quatre resolucions de reconeixement de paternitat de fills nascuts a través de gestació subrogada des de l’estiu del 2017. En tots quatre casos, i basant-se en jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg, s’apel·la a la necessària protecció dels menors per justificar la decisió. Andorra encara no té una legislació específica però el projecte de llei de reproducció humana assistida, ara a tràmit parlamentari, sí que es refereix en el seu articulat per prohibir aquesta pràctica: “És nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer.” Ara bé, tot seguit el projecte de llei empara aquelles persones que arribin a un acord d’aquestes característiques amb una dona d’un país on sí que sigui legal. L’única condició és que hi hagi un vincle biològic del menor amb com a mínim un dels dos pares si és que es tracta d’una parella: “En la resolució de les sol·licituds d’inscripció de títols estrangers que acrediten una relació de filiació constituïda a l’estranger mitjançant una gestació subrogada i en què consti acreditat el vincle biològic com a mínim amb un dels dos sol·licitants, s’ha d’atendre amb caràcter preferent l’interès superior del menor.”

En la presentació del projecte de llei i sobre aquesta qüestió el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, va justificar que “nosaltres no anem en contra dels interessos dels menors”, seguint el criteri que han marcat els tribunals i que també ha provocat que la CASS hagi reconegut el dret d’aquests pares a la baixa de maternitat corresponent. Aquest any n’ha atorgat les dues primeres.

La sentència que va obrir la porta al reconeixement d’aquestes paternitats és del 12 de juliol del 2017. La sol·licitant demanava el reconeixement de la maternitat que prèviament havia establert un tribunal de Califòrnia, el territori dels Estats Units on havien nascut les dues filles. Als EUA la regulació està en mans de cada estat i Califòrnia és un dels preferits per a qui busca una mare gestant. Allà no hi ha barreres quant al tipus de família (en alguns països només hi poden accedir parelles heterosexuals, per exemple) i s’hi permet també la relació comercial i el benefici econòmic. A la veïna Canadà i en alguns estats europeus, com el Regne Unit, només es permet si es tracta d’un gest altruista. Vol dir que la mare gestant ho és per una acció solidària i que, com a molt, es permet als futurs pares legals que sufraguin els costos mèdics i d’altres de derivats, com ara si la mare gestant necessita la baixa laboral. És un exemple de la diversitat de regulacions que hi ha al món. Els veïns, Espanya i França, ho tenen expressament prohibit a les seves legislacions. I precisament a França va néixer un dels plets que va establir jurisprudència a Estrasburg i que citen les sentències andorranes. En el cas Menneson i Labasse, dos matrimonis que havien contractat una mare gestant als Estats Units, els tribunals francesos van denegar el registre dels menors apel·lant a la normativa interna. El Tribunal Europeu dels Drets de l’Home va reconèixer una vulneració de drets als menors en haver-los negat la filiació i a més quan els pares havien aportat material genètic. El mateix tribunal, però, es pronunciava en sentit contrari en un cas que afectava Itàlia. Avalava la decisió de l’estat italià d’entregar la tutela d’un infant nascut per gestació subrogada a Rússia als serveis socials. En aquest cas s’al·legava que no hi havia vincle biològic i que la convivència només havia estat d’uns mesos.

En el cas andorrà es donava la particularitat que no hi havia vincle biològic entre la mare i les filles. Una particularitat que no preveu el projecte de llei de reproducció humana assistida si és que s’aprova tal com va entrar al tràmit parlamentari. Tot i així, la sentència es va basar en un altre argument considerat de pes, els onze anys que feia que durava la convivència familiar. Motiu per no deixar en els llimbs legals les menors. En les altres tres resolucions que han arribat a posteriori sí que es donava el vincle biològic perquè un dels pares havia aportat l’esperma per a la fecundació de l’òvul d’una donant anònima. Aquesta és una altra de les particularitats de la pràctica, per evitar al màxim els vincles entre la mare gestant i el nadó se li implanta l’òvul fecundat d’una tercera dona. Totes tres sol·licitaven el reconeixement dels fills nascuts en diferents estats dels Estats Units: Nevada, Missouri i Califòrnia.

El debat

“Nosaltres li’n diem compra de bebès o la nova esclavitud de les dones pobres.” Així de taxativa es mostra la presidenta de l’associació Stop Violències, Vanessa Mendoza, que lamenta que ja s’hagi obert la porta de manera indirecta. “Hi estem totalment en contra però ja no només que es pugui fer al país, també que puguis anar a Kíev, comprar un nen o nena i que el puguis inscriure al país. Això hauria d’estar totalment prohibit i ja ens han colat aquest gol perquè el discurs és que no es pot desemparar la criatura, però si ho prohibissin ningú no aniria a comprar un bebè a Kíev”. L’activista es refereix concretament a Ucraïna perquè ha estat un dels països epicentre de la polèmica en els últims temps. Les agències dedicades a facilitar les gestions per a una maternitat sub­rogada l’ofereixen com una opció econòmica. El portal d’una ofereix inclús una forquilla de preus que evidencien les diferències entre països: el que a Estats Units es mou entre els 80.000 i els 240.000 euros, a Ucraïna està entre els 26.000 i els 60.000 euros. Ucraïna, però, només permet accedir a la gestació subrogada a parelles heterosexuals que demostrin problemes de fertilitat.

Per als col·lectius feministes aquesta mercantilització és una prova evident que no es tracta d’altruisme. Una ràpida recerca a Google evidencia la quantitat d’agències que ofereixen assessorament i en faciliten els tràmits. “Es diu molt que ho fan perquè volen, quan una dona rica ho fa això sí que és triar, però quan vas a comunitats pobres com Kíev, l’Índia, que pagues una misèria pel que estàs fent, t’estàs aprofitant de la necessitat i això té un nom molt concret.” Júlia Martínez- Illescas, metgessa i membre d’Acció Feminista, coincideix que “al final són transaccions comercials entre un ric i una dona pobra i aquí és on entrem en el problema, si és una dona rica que ho fa altruistament per una dona pobra jo no m’hi oposaré, però això no passa”. Sobre els menors, Martínez-Illescas admet que “una vegada el nen és aquí difícilment pots dir que no però el que hem de fer és previndre que no es pugui fer tan alegrement”, perquè “si tu obres la porta el que estàs fent és facilitant que la gent encarregui bebès. No es pot dir d’una altra manera”. I sobre aquest fet, que es prohibeixi la pràctica a Andorra però que es possibiliti el registre d’infants nascuts per maternitat subrogada, apunta una contradicció: “El Codi Penal prohibeix l’avortament i una dona que ho fa a Espanya pot ser denunciada, amb algú que comercia amb nens hauria de ser igual.”

L’advocada Sophie Bellocq centra la discussió en “l’interès dels menors” i que aquests infants que “ja són aquí” necessiten un emparament legal. “No podem ignorar-ho perquè aquest nen ja és aquí i fer-ho seria un acte inhumà”, manifesta. La lletrada recorda que la mare gestant ha renunciat als drets sobre el menor a favor dels pares que han instat el procés i que, per tant, si no se’ls reconeix la paternitat el menor acabaria no sent de ningú. “Que no es pugui fer això a Andor­ra és un altre tema, Andorra ho pot prohibir, però la situació ens ve de fora i a aquest infant se li han de donar unes garanties”, insisteix. Bellocq, però, reconeix que s’ha de ser vigilant amb els països on es permet la pràctica però que no donen les garanties ni als sol·licitants ni a les mares gestants.

Carles Perea, president de Som com Som, lamenta que els col·lectius feministes generalitzin. “Afirmen que és un procés que vulnera els drets de les dones però no ha de ser així. Si hi ha un consentiment, una regulació, no ha de ser cap problema”. I recorda que per a homes solters, per a parelles d’homes, esdevé una alternativa per poder acomplir el desig de formar una família quan d’altres opcions com ara l’adopció estan restringides. En aquest sentit, insta la necessitat que en paral·lel se segueixin ampliant els convenis internacionals perquè qualsevol tipus de família tingui més opcions per a poder adoptar. Júlia Martínez-Illescas comparteix que “hi ha molts problemes per adoptar i això no pot ser”, però també lamenta que sovint els que opten per aquesta pràctica ho fan per la importància que se li dona “al fet que el fill sigui genèticament teu”, i recorda que “tenir un fill no és un dret, és un desig”.

Una qüestió complexa

La complexitat del debat la reflecteix el mateix posicionament del Comitè de Bioètica. En les consideracions prèvies sobre el projecte de llei de reproducció assistida apuntava que “la maternitat sub­rogada és una qüestió delicada l’acceptació de la qual ha de dependre de la voluntat de la societat andorrana”. Però sí que advocava per la necessària protecció dels menors. “El Comitè de Bioètica considera que la normativa andorrana ha d’evitar a l’infant nascut d’una maternitat subrogada per a una parella resident a Andorra, l’estatut d’apàtrida, privant-lo de drets bàsics a l’educació i a l’atenció sanitària”. Aquesta qüestió s’està resolent. L’entesa social sembla molt més complicada.