El giny de la discòrdia

Els patinets elèctrics estan revolucionant la vida a les ciutats i el món de la mobilitat urbana. L’ús del patinet elèctric està vivint un veritable auge i ha esdevingut una opció còmoda per desplaçar-se de forma ràpida i no requereix gaire esforç físic, no contamina el medi ambient, té un preu assequible (més barat que una bicicleta elèctrica) i és pràctic de transportar i guardar.

Tot i que els patinets elèctrics són una possible solució sostenible que millora la mobilitat a les ciutats, també provoquen una sèrie de qüestions. Poden ser molt útils per a trajectes curts però, alhora, molt perillosos tant per als conductors com per als vianants si s’incompleixen les normes de circulació. Diversos dels temes han estat qüestionats, però amb el boom d’aquests ginys s’ha obert un debat que sembla no tenir una solució clara. El Govern ha enllestit la modificació del Codi de Circulació que ha de regular l’ús dels patinets. L’executiu té previst prohibir l’ús d’aquests aparells per les voreres i plantejarà limitar-ne la velocitat als 25 quilòmetres per hora.

La circulació d’aquest transport alternatiu s’està regulant a moltes ciutats europees i Andor­ra no ha estat una excepció. A la capital, l’ús dels patinets ja es va regular quan es va fer el decret de tancament de la part baixa de l’avinguda Meritxell i es van prohibir, a banda dels patinets, les bicicletes, els monopatins i artefactes similars. L’ordinació aprovada de convivència ciutadana prohibeix la circulació d’aquests ginys per voravies i zones per a vianants de la parròquia.

La cònsol major de la capital, Conxita Marsol, sempre s’ha mostrat molt contundent al respecte, fins al punt de sostenir que “vianants i patinets són incompatibles. Aquests aparells han de circular pels espais adaptats per a ells, com ara el del passeig del riu que està senyalitzat”. En aquest sentit, fins i tot, hi ha unes sancions establertes en cas de no complir la normativa. “Entenc que no és fàcil sancionar-los però estic contenta perquè el Govern també ha reconegut que cal regular l’ús d’aquests ginys i és una modificació que es farà al Codi de Circulació. És el que toca”, va explicar.

Marsol va posar el dit a la nafra quan va explicar que el gran problema és que “molts usuaris no són conscients del perill que suposa si circulen sense assegurança de responsabilitat civil i tenen la desgràcia de fer mal a algú, que es preparin, perquè poden tenir un greu problema. Si no tens assegurança els danys són molt importants”. La cònsol major va insistir en aquest aspecte i va afegir que “el veritable problema és que hi ha gent molt inconscient en l’ús d’aquests aparells. Poden agafar velocitats importants i passen per sobre de les voravies sense tenir gaire cura”. La cònsol major de la capital deixa clar que no està en contra d’aquests vehicles, sinó que defensa el seu bon ús. “Em semblen molt bé els patinets elèctrics, són molt moderns i són un avançament, però s’ha de pensar en la resta d’usuaris i en la nostra integritat”. Marsol recorda que “abans, per exemple, es podia anar sense casc amb motocicleta i ara és impensable”. La modificació del Codi de Circulació que n’ha de regular l’ús, amb les eleccions a quatre mesos vista, no sembla que pugui arribar a curt termini. Mentrestant, apunta la cònsol, “hem de conviure com es pugui i, sobretot, que els usuaris dels patinets tinguin clar que no poden passar per les zones on els vianants tinguin prioritat”.

Solució o problema

La proliferació d’aquests aparells pels carrers, ara que en les festes nadalenques el patinet elèctric serà un dels regals estrella, ha fet que d’una solució la seva existència esdevengui un problema, ja que encara no queda ben definit per on poden circular. Té molts beneficis. És un mitjà de transport petit, lleuger, fàcil de portar, sense necessitat d’aparcar-lo i que no contamina. El problema rau quan a Andorra té molt pocs trams per on pugui circular lliurement, sense posar la vida en risc i sentint-se protegit. A més, cal insistir que està en curs la seva regulació.

Marsol subratlla aquesta afirmació, que d’una solució de transport s’ha passat a un greu problema. “Els hàbits socials, normalment, van per davant de les lleis. La llei ve a regular una situació que ja s’ha produït. L’ús del patinet va començar d’una manera molt puntual, amb prou feines se’n veien un o dos pel país, fins que el seu augment s’ha convertit en un problema per a la seguretat”.

Plantejada la situació del perill que suposa per a un usuari de patinet elèctric haver de circular per la car­retera i cohabitar amb els cotxes, la cònsol major d’Andorra la Vella té clar que “en aquestes situacions sempre perd el més feble”. Marsol remarca que “se n’ha de fer un ús conscient i s’ha de tenir molt clar que per voravies i zones per a vianants estan totalment prohibits. Nosaltres, com a comú, no podem fer més que vetllar per la seguretat dels ciutadans”.

De la seva part, el comú d’Escaldes-Engordany es mostra en sintonia amb la capital i va aprovar fa uns dies l’ordinació de modificació i refosa de l’ordinació reguladora de l’accés de vehicles rodats a la zona de Vivand. En aquest sentit, queda prohibida la circulació de patinets elèctrics i bicicletes per la part baixa de l’avinguda Meritxell i a l’avinguda Carlemany. El cònsol menor escaldenc, Marc Calvet, sempre s’ha mostrat contundent a l’hora de defensar aquesta mesura. “[Els patinets i bicicletes] poden provocar accidents i no els deixarem cap espai perquè si féssim carrils per a ells no tindríem la via que volem.” Són paraules de Calvet fa uns mesos quan el comú va decidir regular l’ús d’aquests vehicles. El cònsol menor, tal com sosté Marsol, apunta que la convivència entre vianants i aquests ginys és “incompatible”.

Què en pensen els usuaris?

La posició dels usuaris habituals de ginys d’aquestes característiques és, en la majoria de casos, totalment contrària a la tesi defensada per les autoritats.

Frey Quijada és usuària de patinet elèctric i ha rebut la notícia amb certa indignació. “Amb el patinet faig els encàrrecs en 10 minuts, em puc moure amb relativa facilitat. En canvi, si s’ha d’agafar el cotxe ja perds tot el matí”, lamenta.

“És molt absurd que ens obliguin a circular per la carretera per allunyar del perill els vianants i que ens posin en perill a nosaltres. Què passa si un cotxe em dona un cop important? La meva assegurança diu que encara no tenen cap mesura per a aquest tipus de vehicles i, és clar, no tenim seguretat. És injust i ens sentim indefensos”, indica. “Si ara jo tinc un problema i faig mal a algú, la culpa i la responsabilitat són meves”, afirma Quijada.

Un altre usuari, Kevin Ribeiro, argumenta que “trobo normal que es busquin limitacions per als patinets perquè, si agafa velocitat i hi ha un accident, pot provocar danys al conductor i al vianant que pateixi l’impacte”. Ribeiro explica que “un patinet elèctric és un avançament en mobilitat, ens facilita el dia a dia, i ens l’estem carregant quan tot just acaba de començar”, lamenta. “Tot plegat és molt contradictori. Estem a la recerca del futur però l’estem prohibint. Potser les voreres no són el lloc idoni perquè circulin els patinets, però la carretera no em sembla la millor alternativa”, clou Ribeiro.

El cas del segway

Allunyat d’aquesta problemàtica trobem el cas del segway. Es tracta d’una plataforma de manillar, un transport elèctric destinat originàriament a persones amb mobilitat reduïda. Quim Barceló va ser l’ideòleg fa cinc anys del Volta’l Andorra Segway Tour, una forma original i divertida de descobrir el Principat a través d’aquest transport. “Entenc que els comuns d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany vulguin regularitzar la situació, però des que jo vaig començar amb aquest projecte ja tenia clar que als eixos principals no hi podíem circular. Com a empresa, així m’ho van comunicar i, per tant, a totes les rutes que fem –aprovades i autoritzades pels comuns– es passa per carrers secundaris”. Tot i això, Barceló afegeix que les autoritats “han d’entendre que si hi ha una empresa que fa una activitat turística pugui tenir un permís especial. I no em refereixo a tenir el privilegi de poder passar pel mig de l’avinguda Carlemany, evidentment, però sí que tinguin en compte que fem un servei de país”, aclareix.

El que sembla evident és que la cohabitació dels dos elements és, a hores d’ara, complicada si no s’obren més alternatives per als usuaris dels patinets elèctrics. La comoditat d’aquest transport fa que hagi viscut una proliferació que sembla que se’ns està anant de les mans. El debat està obert i cadascú defensa la seva parcel·la. Una matrícula al giny o un casc per a l’usuari pot no ser suficient per evitar problemes si es té un accident. Un patinet sembla una solució molt bona per lluitar contra el medi ambient i caminar cap a una Andorra més sostenible. El problema es presenta quan, lluny de potenciar-ne el seu ús, es limita la seva circulació a carrils bici. Trams que, al Principat, no llueixen de manera abundant ni tan sols a les parròquies centrals.

ALTRES DOS CASOS

BARCELONA La llei que en regula l’ús es va aprovar al maig L’ajuntament barceloní inclou en la regulació els vehicles de mobilitat personal, ginys elèctrics de diverses característiques i els cicles de més de dues rodes, que agrupa per tipus segons el pes i les mides. La llei es va aprovar al maig i recull diferents possibilitats per als usuaris, com circular per carrils bici, carrers amb plataforma única o carrils de límit de velocitat.

PARÍS

Prohibeix l’ús del patinet mecànic per les voreres La legislació francesa també es trobava fins ara desarmada davant del boom d’aquests i altres artefactes de desplaçament individual. Des del setembre el govern francès ha volgut omplir aquest buit legal i donar-los l’adequat marc jurídic. Mentre els patinets clàssics poden circular per la vorera a una velocitat inferior als 6 per hora, els mecànics no ho podran fer en cap cas.