Criptomonedes: una oportunitat per a Andorra?

Les nombroses revolucions que està patint el món en els darrers anys fan que es produeixin canvis importants, tots a la vegada, i que l’impacte que pot tenir cadascuna sigui equiparable al que va tenir la revolució industrial o el d’Internet. Una d’aquestes innovacions disruptives que ja està en funcionament és el blockchain, una tecnologia que planteja una gran revolució en diferents sectors però en especial en l’economia, en què pren gran protagonisme la criptomoneda. El conseller general del grup mixt Carles Naudi va posar sobre la taula aquest tema de discussió el 18 de desembre passat en presentar una proposició de llei d’urgència per legislar els actius virtuals a Andorra amb la intenció d’impulsar el sector econòmic i que el Principat esdevingui un pol d’atracció en aquest sentit.

Les criptomonedes estan construïdes sobre la tecnologia de registres distribuïts (DLT), de les quals la més coneguda és el blockchain. Àlex Armengol, president de la comissió de la CEA anomenada AndBlockchain encarregada d’estudiar i d’impulsar aquesta innovació, defineix la tecnologia del blockchain com una eina tecnològica que garanteix la transmissió d’un valor que es fa entre dues persones. “Fins ara els únics que s’encarregaven de donar aquesta confiança eren els bancs, els notaris o els economistes amb les auditories, involucrant un cost elevat en comparació amb el que es pot fer amb el blockchain”, afirma Armengol, que manifesta que l’eina assegura que la transacció feta “és immutable”. “Canviarà la manera com gestionarem els diners, les accions o les propietats. Provocarà un daltabaix com en el seu dia va fer Internet amb la comunicació”, afegeix. Vladimir Fernández i Pilar Varó, soci i gerent de Crowe, respectivament, experts en prevenció de blanqueig de capitals i amb àmplia experiència en criptomonedes, afirmen que les transaccions són públiques i es poden consultar, però són anònimes, ja que no s’informa de qui les ha realitzat.

Una manera de fer aquesta transacció de valors de manera segura és a través de les criptomonedes. D’acord amb l’equip de Crowe, existeixen tres tipus d’actiu virtual. Un són els tokens de pagament. “Poden ser utilitzats com a mitjà de pagament per adquirir béns o serveis o com a mitjà de transferència de diners o valor”, assenyalen. D’altra banda, existeixen els utility tokens, que “transmeten una utilitat funcional als titulars dels tokens en forma d’accés a un producte o servei ofert”, i s’utilitzen molt als videojocs en línia, però “no tenen cap valor fora de la xarxa del videojoc online”. Finalment, els security tokens, que, segons els experts de Crowe, “representen instruments financers, com ara un deute o un dret de capital a l’emissor, pel que fa a la seva funció econòmica”. Existeixen els tokens híbrids, que poden ser una combinació de dos tipus de tokens.

Carles Naudi vol deixar clar que aquesta llei no és només per a les criptomonedes, ja que no cal un text per al seu ús. “Qui vol comprar amb bitcoins ho pot fer actualment. Senzillament ha de donar-se d’alta en un Wallet”, recorda, i assegura que “l’especulació no està darrere d’aquesta llei”. “El que hi ha darrere és una mena de constatació que els sectors tradicionals estan una mica tocats. És a dir, el sector agrícola a Andor­ra té data de caducitat, el financer ha sofert un canvi i al comercial hi ha molta feina a fer, com ara millorar l’experiència de compra”, manifesta. “Molta gent constata que a Andor­ra li cal un o diversos revulsius econòmics i socials”, afegeix. El conseller general creu que una legislació al respecte farà que es generin “nous llocs de treball, que pugi el salari de les persones que treballen i que pugi el poder adquisitiu i la qualitat de vida”, així com tractar d’atraure talent, però també retenir-lo al país. “La llei ens ha de permetre ser un dels pocs països europeus amb una regulació al respecte aportant garanties jurídiques als inversors d’Andorra i de fora”, manifesta Naudi. “Si regulem aquest sector tenim algunes opcions perquè generi llocs de treball i millors condicions de vida per a la gent d’Andorra. Si no ho fem, no serà res. Serà zero”, sentencia. “No ens podem permetre el luxe de deixar-ho passar”, afegeix Naudi.

Tomàs García-Purriños, gestor de fons de MoraBanc Asset Management, afirma que l’interès entre els clients en aquest sector ha decaigut una mica en línia amb la seva popularitat. “El perfil de les persones interessades és realment heterogeni i va des de gent jove amb interès per la tecnologia fins a adults amb poc contacte amb aquest món.

Un dels aspectes característics de les criptomonedes és la seva fluctuació, quelcom que és positiu i negatiu a la vegada. “El tipus de criptomoneda que volem apuntar a Andorra és el que actua com una acció. Però en lloc de tenir drets sobre una empresa és com tenir un descompte per a un producte o una entrada d’un concert”, manifesta.

Fer segures les criptomonedes

Una de les principals preocupacions és l’ús que es pot donar a les criptomonedes, ja que les seves característiques permeten que puguin ser utilitzades amb finalitats delictives com, per exemple, el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme. Els experts en prevenció de blanqueig de capitals de Crowe afirmen que amb aquesta tecnologia els usuaris poden moure el seu diner, lícit o il·lícit, anònimament i sense entitats bancàries que puguin reportar operacions sospitoses. Expliquen que poder “moure diner il·lícit amb llibertat a la xarxa i poder canviar-lo per monedes tradicionals a les cases de canvi virtuals, afegit a la manca de control degut al buit legal existent, ha fet saltar les alarmes de les entitats antiblanqueig”. S’han dut a terme mesures per combatre l’anonimat, però, segons asseguren els experts de Crowe, no resolen totalment la qüestió. Segons la directiva europea, s’ha de poder obtenir informació per associar les adreces de les monedes virtuals amb la identitat del propietari.

Per evitar moviments il·lícits, Andorra durà a terme el que s’anomena un SeriousHub, un concepte que xoca amb l’EasyHub, “la mentalitat que han pres a països com Gibraltar, Malta o Suïssa, on van permetre en el seu dia que entressin tots els projectes, sense posar-hi entrebancs, i ara han hagut de reaccionar”, afirma Armengol. Label, una comissió d’AndBlockchain, és l’encarregada que els projectes que volen entrar a Andorra siguin seriosos i que tinguin futur d’autosuficiència. “Volem anar a buscar el sector més segur de dins el blockchain i posicionar-nos com a país”, considera el president d’AndBlockchain. Naudi coincideix amb Armengol a fer “un marc regulatori seriós”. “La llei ja preveu una sèrie de requisits formals prou seriosos i dona la potestat al regulador de considerar quins projectes entren i quins no perquè mai no estigui en dubte el bon nom del país.” Alguns dels barems que es posaran per discernir quins són els projectes més segurs són tenir informació detallada dels propietaris oficials, quin és el valor afegit que s’aporta, veure les característiques i usos de l’actiu virtual o tenir un representant legal com a interlocutor amb l’administració.

Naudi afirma que per fer la legislació hi ha certa inspiració en la llei que es va fer a Malta. “Legalment seran molts similars”, explica. Tot i això, el conseller general considera que les persones “catalanes o castellanoparlants que vulguin establir-se en aquest sector tindran l’oportunitat de fer-ho a tres hores en cotxe de casa seva”. “Crec que podem atraure i generar aquestes oportunitats, si no ho regulem segur que no en traurem res”, afegeix.

‘VIRTUS UNITA FORTIOR’

El president d’AndBlockchain assenyala que a Andorra la implantació del blockchain i les criptomonedes es farà diferent a d’altres països on ja està en funcionament i que han fet créixer el seu PIB a costa d’impulsar aquesta tecnologia. Mentre que al món l’economia tradicional i la nova economia estaven en plena confrontació, a Andorra s’ha volgut involucrar tots els actors econòmics des de l’inici. “Vam convidar els bancs per traçar una línia conjunta i així poder activar aquesta gran oportunitat de manera que tots ens sentim còmodes”, explica Armengol, que revela que MoraBanc, Vall Banc i Crèdit Andorrà són els tres establiments financers que han participat activament en ANDblockchain i que han aportat el seu coneixement a les àrees de compliment normatiu, tecnològic i models de negoci. Tot sense deixar de banda Andorran Banking, l’Autoritat Financera Andorrana i el Govern, que també estan ajudant activament per crear un ecosistema que realment aporti possibilitats per a Andorra. “Virtus Unita Fortior”, assenyala Armengol, tot recordant el lema de l’escut del Principat. “Si a Andor­ra ens baralléssim per implantar cadascú el blockchain, no seria res. El que fem és actuar amb el Govern, amb els bancs, i traçar conjuntament una línia que hem definit com Andorra, centre internacional reconegut de projectes exclusius en blockchain, posant ponts entre l’economia tradicional i l’economia disruptora”.

I la implantació? “Això dependrà dels legisladors que aprovin la llei. Si l’aproven, tenim empreses que són número 1 al món ara preparades per si passa aquesta llei per, automàticament, venir a Andor­ra. Empreses globals de primer ordre”, assegura el president d’AndBlockchain, que manifesta que tot serà ràpid, ja que es tenen els coneixements i la tecnologia per entendre i utilitzar aquest sistema. “És una oportunitat que té ara Andorra”, sentencia Armengol.

MARRUGAT RAPSÒDIA, LA PRIMERA BOTIGA D'ANDORRA A ACCEPTAR CRIPTOMONEDES

Andorra ja disposa de diverses botigues que accepten el pagament amb criptomonedes. La primera va ser la botiga de música Marrugat Rapsòdia d’Andorra la Vella, que des de principi del 2018 ofereix als seus clients aquesta possibilitat. El propietari de la botiga, l’Àlex Marrugat, es va interessar en el món de les criptomonedes a través d’un amic. “Normalment les vendes que fem són per bitcoin, que és la més coneguda, però també n’acceptem d’altres com Ripple, Bitcoincash o Ethereum”, afirma el propietari de la botiga. De moment s’han efectuat menys d’una desena de vendes amb criptomoneda i Marrugat assegura que totes elles les ha fet gent del Principat. Tot i oferir aquesta possibilitat, Marrugat considera que fins que no es trobi una moneda que estigui ben regulada no serà possible una implantació. “No és un mètode de pagament, no crec que sigui la seva utilitat”, afirma Marrugat, que considera que les criptomonedes, que ofereixen una validació segura, són més adequades per a grans transferències o per a enviaments de documents. La gran fluctuació que pateixen la majoria de les criptomònades fa que sigui un sistema tan positiu com negatiu. És per aquest motiu que quat la botiga fa una venda amb criptomonedes la canvien ràpidament per tractar que no perdi valor.