Viure amb dependència

Viure amb dependència significa necessitar l’ajuda d’altres persones per poder portar a terme certes tasques de la vida diària, però això no significa que no es pugui gaudir de les capacitats pròpies. A Andorra, hi ha unes 1.300 persones a les quals els òrgans oficials de l’Estat els han certificat un estat de discapacitat o dependència. Aquests òrgans són la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA), que té registrats al voltant de 1.100 casos de persones amb discapacitat física o intel·lectual; i la Comissió de Valoració Sociosanitària (COVASS), que actualment té valorades 193 persones grans amb dependència. En els últims anys, s’han posat en funcionament una sèrie de programes des del ministeri d’Afers Socials i el de Salut per tal de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o dependència, amb l’objectiu d’aconseguir la seva completa integració i augmentar la seva autonomia i capacitat de decisió.

(DIS)CAPACITATS

Perquè es consideri que una persona és discapacitada, la CONAVA ha de certificar un grau de discapacitat d’un 33% o superior. Aquesta condició limita la vida de les persones, però hi ha una sèrie de programes impulsats pel Ministeri d’Afers Socials que estan dissenyats perquè la gent amb discapacitat millori la seva qualitat de vida i guanyi autonomia. A banda dels programes ocupacionals i de prestacions econòmiques com la pensió de solidaritat, que és una pensió no contributiva que assegura tenir el salari mínim a les persones amb una discapacitat superior al 60%, altres programes com Integra, el servei d’Assistència Peronsal i Vida Independent. Me’n vaig de casa ajuden a les persones amb discapacitat a potenciar les seves capacitats i portar una vida normal amb el suport dels monitors adreçats a aquests serveis.

Integra és un programa que dona suport a infants, joves i adults perquè gaudeixin d’activitats de lleure. En el cas dels infants, el que es fa és facilitar un educador o un monitor de suport que ajudi que el nen pugui fer les activitats de lleure organitzades pels comuns. Això implica que si el nen necessita un acompanyant extra o una persona que entengui millor la seva discapacitat, aquest el pot ajudar perquè s'integri millor. Mercè Pascual, coordinadora del departament d’Afers Socials, explica que tenen un monitor per a cada nen o, com a màxim, un per a cada dos en funció del suport que necessiten. “La persona o la família s'apunta a l'activitat que vol, s'adreça al Ministeri i sol·licita el suport del programa. Llavors, s'avalua el suport que necessita i el monitor es desplaça allà on es farà l’activitat que el nen vol desenvolupar. En el cas de persones adultes, el que es fa és un grup en què es facilita que s'apuntin a les activitats que ells vulguin i se'ls ajuda una mica a organitzar el temps d'oci”.

El servei d'Assistència Personal serveix per ajudar a les persones a fer allò que per si mateixes no poden fer. Des del departament d’Afers Socials s’escull l’assistent més adequat en funció de la demanda que fa la persona, que sol estar relacionada amb activitats domèstiques i del dia a dia: “Si, per exemple, necessita una persona perquè l'acompanyi al teatre o perquè per si mateix no pot anar al metge, l'assistent l'ajuda. No té tant a veure amb la seva discapacitat, és un terme més ampli. Pot ser ajuda per a activitats diàries, per a oci o per a qualsevol altra cosa”, explica Pascual.

D’altra banda, el programa Vida Independent. Me'n vaig de casa assisteix persones amb discapacitat intel·lectual que necessiten acompanyament i requereixen ajuda en la presa de decisions. La principal diferència amb el servei d’Assistència Personal, en què ha de ser la persona qui demani l'ajuda, és que en aquest cas el monitor sí que té capacitat de decisió. “La persona decideix on vol viure i llavors el monitor va allà per ajudar-lo a organitzar el dia i fer tasques habituals com posar la rentadora”, explica la coordinadora del departament d’Afers Socials.

ALLARGAR L'AUTONOMIA

En el cas de la gent gran, la COVASS s’encarrega de valorar la situació de les persones amb dependència o que es troben en risc de patir-la. Per a les persones dependents que viuen a la llar, existeix el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), que està coordinat pel departament d’Afers Socials i atén un total de 180 usuaris. El perfil d’usuari del SAD requereix una atenció i seguiment que li permeti arribar a un grau d’autonomia i qualitat de vida òptim, per la qual cosa s'avaluen els casos en funció de les necessitats que té la persona i, si cal una ajuda tècnica, per exemple una grua, es facilita a través d'aquest servei.

D’altra banda, el ministeri de Salut i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) van presentar fa uns mesos el projecte Aptitude, amb el qual es pretén ajudar les persones amb més de 65 anys a tractar els seus problemes físics i cognitius abans que derivin en una malaltia crònica que els generi dependència. L’objectiu del projecte Aptitude, en el qual participen també Espanya i França, és identificar les persones amb més de 65 anys que tinguin símptomes de fragilitat física o cognitiva per proposar-los activitats que els ajudin a tractar aquests problemes a temps i així reduir la dependència de la gent gran. El passat 30 de novembre es va realitzar el segon workshop del projecte Aptitude al Centre Cultural i de Congressos Lauredià, on es va mostrar a la gent gran, mitjançant tallers, taules de treball i conferències, com millorar la prevenció i evitar la dependència prematura. Joan León, secretari d’Estat de Salut, assegura que el workshop va ser un èxit i que des del ministeri aposten fort per Aptitude: “És un projecte en el qual creiem molt”. Ara, l’equip operatiu es reunirà al febrer per avaluar les dades obtingudes a Sant Julià i es marcaran els passos a seguir per continuar amb el projecte.

MODEL CENTRAT EN LES PERSONES

El centre sociosanitari El Cedre i l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell estan desenvolupant un nou model d’atenció per als seus residents. S’anomena Model d’Atenció Centrat en la Persona (ACP), i consisteix a emfatitzar en les habilitats de la persona, les seves preferències i els seus punts forts per sobre de les necessitats i dels dèficits. Així, la finalitat d’aquest és que les persones amb discapacitat o dependència millorin la seva qualitat de vida i guanyin autonomia i capacitat de decisió en el seu dia a dia en les residències.

La responsable de l’àrea de suport tècnic i comunicació de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM), Mar Peiró, fa un balanç molt positiu del canvi de model a la residència. Explica que ara els residents tenen més autonomia: “Prenen decisions en el seu dia a dia, des de què volen menjar fins a quines activitats volen fer el cap de setmana o quin professional del centre volen que sigui el seu referent”. Peiró assenyala que el nou model “ha sigut un canvi molt positiu tant per a ells com per als professionals” i apunta que, tot i que des del centre animen els residents a viure de forma independent fora de la residència, molts prefereixen quedar-se arran de les llibertats que han guanyat amb el Model d’Atenció Centrada en la Persona: “Aquí estan millor que mai”.

D’altra banda, el centre sociosanitari El Cedre està en procés d’implementació d’un model molt semblant, que es basarà en drets fonamentals, la individualitat, l’autonomia i també el projecte de vida de les persones que hi resideixen. Per desenvolupar el model d’Atenció Centrat en la Persona al Cedre, els responsables del SAAS que s’encarreguen d’aquesta tasca estan rebent l’assessorament tècnic de la Fundación Matia del País Basc. Durant el mes de maig es va fer una jornada tècnica sobre el model d’Atenció Centrada en la Persona en què van participar un conjunt de professionals experts i el mes de febrer es farà una reunió per posar sobre la taula la informació que han obtingut i definir el camí a seguir per a la implementació del nou model. La doctora Eva Heras, coordinadora de cronicitat del SAAS, explica que s’han de fer alguns canvis organitzatius, per la qual cosa el model d’Atenció Centrat en la Persona començarà amb una prova pilot amb uns 30 residents del Cedre. Una vegada es faci aquesta prova, s’avaluaran els resultats per portar a terme el canvi de la millor manera possible. La doctora Heras explica que, amb el nou model, els residents deixaran de classificar-se per grau de dependència i començaran a agrupar-se per afinitat, de manera que es millori la convivència i puguin ajudar-se mútuament. Així, l’objectiu del canvi de model d’atenció és convertir el centre en un espai molt més familiar, on els residents se sentin com a casa. “Hem de deixar de decidir per les altres persones a quina hora es lleven, què mengen o com es vesteixen”, explica la doctora Heras, que apunta que la qualitat de vida s’ha d’imposar als controls de salut: “Les qüestions mèdiques són importants, però no són, ni de bon tros, el més important en la vida de les persones”.