Reportatge de la setmana
Snow bike, el nouvingut
Les també conegudes com a Ski Bikes compliran enguany tres hiverns al Principat i s’estan convertint en l’alternativa per a tots aquells que no volen començar a esquiar de manera convencional.
Esquí alpí, de muntanya, surf de neu, raquetes, etc. Les possibilitats per relacionar-se amb les pistes andorranes són inesgotables, però cada dia treuen el cap amb més força uns dispositius que han donat un aire nou als amants del descens per la neu. Es tracta de les snow bikes, unes bicicletes -per semblança amb les de carretera o muntanya, tant en aparença com en posició del pilot- amb les quals tothom qui ho desitgi pot passar una jornada d’esquí de la mateixa manera que ho fan la resta d’esquiadors o surfistes de neu.
Aquests vehicles tenen l’aparença d’una bicicleta, però estan equipats amb un esquí on aniria la roda davantera i dos a banda i banda del darrere, com si es tractessin de les rodes amb les quals aprèn a anar qualsevol infant. La particularitat d’aquests esquís posteriors és que són basculants, d’aquesta manera, tant la sensació de qui els utilitza, com el moviment del dispositiu, s’acosta molt al que fa un esquiador alpí quan realitza una baixada.
L’aterratge a Andorra
L’empresa barcelonina Artic Bikes és la responsable que, avui dia, el Principat s’hagi convertit en un dels primers països a introduir les snow bikes a les seves estacions. De fet, aquest és el tercer hivern que les subministra a Vallnord -Ordino-Arcalís i Pal-Arinsal-, on es poden llogar i aprendre a fer-les servir en cas que l’usuari sigui novell.
El preu per fer-ho oscil·la entre els quaranta i cinquanta euros diaris, fet que tampoc les allunya excessivament de la resta d’esports en els quals es necessita material de lloguer. Evidentment, els punts de lloguer de les estacions esmentades no són l’únic punt on es poden adquirir. També es pot accedir a les ski bikes a les botigues Big Foot del pla de la Caubella, de Pal i a la Riders Boutique de La Massana. Precisament en aquesta última asseguren que “és una tendència que va a més i cada cop se’n veuen més a les pistes”. Tant és així que, durant els caps de setmana, només es poden utilitzar amb reserva prèvia. Al mateix establiment ofereixen altres tipus de productes similars, però que no reuneixen les mateixes característiques que les ski bikes, que han evolucionat respecte dispositius anteriors.
Els precedents
Un altre dels aspectes que fa de les snow bikes un producte singular és l’estructura i disposició de les seves plataformes lliscants. Ara per ara, només hi ha tres empreses al món que en fabriquin amb dos esquís a la part posterior, tot el que existia fins fa ben poc eren bicicletes amb un esquí a davant i un a darrere i se les coneix popularment com a snow scoot. A més a més, l’equipament que duen les bicicletes és significativament diferent, atès que en portar només una taula a cada extrem, l’amplada d’aquesta l’acosta força més al que seria un surf de neu que no pas un esquí. “En veure això vam pensar que seria interessant poder copiar el moviment d’un esquiador normal quan baixa i per això ens vam inclinar per un model amb dos esquís més prims i amb una parella a la part del darrere”, explica Arnau Quiñones, fundador d’Artic Bikes.
La novetat del producte no ha impedit que Vallnord s’interessés per aquest, ja que el fet que qualsevol usuari de les snow bikes hagi de complir exactament els mateixos requisits que un esquiador o surfista de neu, en qüestions de forfet, equipament i fins i tot, pujada a qualsevol pista, n’ha facilitat l’arribada. Un dels aspectes que genera més sorpresa entre els usuaris és l’encaix d’aquests en els telecadires, però van equipats amb un sistema que les acobla als seients i impedeix que caiguin subjectant-les a través d’un cable i d’una manera molt similar a com ho fan els esquís convencionals.
Calçat particular
Pel que fa a la indumentària dels usuaris, l’única particularitat que han de tenir en compte els snow bikers és el calçat: cal anar amb botes de surf de neu o amb botes de muntanya, sempre altes per evitar l’entrada de neu. Les facilitats, en aquest sentit, són un altre dels motius que animen molts usuaris a iniciar-se a la neu,. Tal com explica Quiñones, s’adapten fàcilment a tots els públics: “volem que ajudin la gent a esquiar, ja que és molt fàcil d’utilitzar i no necessites equipaments massa específics”. Els usuaris novells trobaran en les ski bikes un aliat perfecte per debutar a les pistes, ja que l’evolució en l’aspecte esportiu és molt més ràpid que en l’esquí o el surf de neu. En poques hores, qualsevol esportista pot haver après a descendir per diversos tipus de pista sense estar obligat a tenir grans coneixements tècnics sobre la modalitat. En aquest aspecte, un altre dels públics a qui pot servir d’alternativa són tots aquells que hagin patit lesions serioses a la neu, ja que es tracta d’un element molt més controlable, tant pel que fa a la velocitat, com a l’equilibri, com a l’impacte d’una possible caiguda. “La gent que s’ha fet mal esquiant pot animar-se a tornar-hi, ja que el risc de lesió és molt baix i en un sol dia es poden veure baixant per pistes vermelles”.
La conducció de les bicicletes també es veu afavorida pel fet que els peus del pilot no van lligats en cap moment, sinó que van situats sobre els esquís posteriors amb unes marques que ajuden a fixar-los. Aquesta llibertat és un altre dels punts que les diferencia de les altres modalitats de descens i que dona un punt més de confiança als bikers, que també tenen garantit que la bicicleta no els marxarà en cas de caiguda, gràcies a un cable que les lliga al conductor.
El marc legal condiciona
Un altre dels factors que encara no ha pogut atacar l’univers de les snow bikes és la legislació. La raó d’aquest fet torna a raure en la novetat del producte, sobre el qual encara no hi ha una regulació concreta. Aquesta és, segons Quiñones, la raó principal per la qual les bicicletes només han arribat a Vallnord i encara no han trobat el seu lloc a l’estació de Grandvalira: “el problema és que no coneixen el producte i com que no hi ha una normativa clara al respecte, no hi podem entrar”. Des de l’estació, en canvi, asseguren que el motiu és purament estratègic a nivell de negoci, que el seu focus d’atenció principal és l’esquí alpí i, ara mateix, no es pensa en un producte d’aquesta mena, tot i que no es descarta que se li pugui fer un lloc en el futur. Cal destacar que aquest és un dels productes amb els quals les estacions d’Ordino-Arcalís i Grandvalira, encara no treballen de manera conjunta, tot i que sí que ho fan amb altres.
França, pionera
Un dels primers països a començar les homologacions d’aquest tipus de productes és França, on van néixer les snow scoots -bicicletes amb una taula a davant i una al darrere- i sí que existeix un marc normatiu al respecte. “A Andorra no hi ha una legislació clara, però penso que si es fes com a França, es guanyaria molt”, reconeix Quiñones.
Prova de la força que estan tenint els nous vehicles a les pistes, és que gairebé han eliminat del mapa el model francès de bicicleta de neu.
Les perspectives de futur
La demanda de bicicletes de neu creix setmanalment, tal com es desprèn tant dels punts de lloguer de les estacions, com de Riders Boutique, on es poden comprar per un preu de gairebé 1.500 euros. Aquest any, s’han introduït al Principat fins a vint bicicletes i de cara als propers, la intenció és que aquesta xifra creixi. Tot i no poder donar-ne una d’exacta, des d’Artic Bikes no dubten que serà així. “Està creixent la demanda i de cara a l’any vinent volem que n’hi hagi encara més. De fet pensem que un dels sectors on també podria encaixar aquest producte és el cos de policia del país, ja que per patrullar la pista és ideal”. A l’horitzó hi ha poder oferir més formació sobre aquest món tant a possibles nous monitors, com als aficionats andorrans.
EL PRIMER MODEL VA APARÈIXER EL 2009 A NORUEGA
Tot i que l’última evolució de les snow bikes és la que s’està deixant veure més per les pistes andorranes, el primer embrió d’aquest producte, el trobem a Noruega. L’any 2009, una empresa del país nòrdic, que avui dia ja no existeix, va fer néixer el primer prototip de bicicleta de neu, aleshores, el vehicle el formaven dues taules, igual que les actuals snow scoots. Amb les ski bikes s’ha arribat a un model complet i gairebé evolucionat al cent per cent, ja que l’objectiu d’acostar-lo al màxim a l’esquí alpí queda cobert amb la duplicitat de les taules posteriors. “Aquest últim any hem aconseguit un producte que realment ens satisfà i està tenint molt bona acollida entre els usuaris”, explica Arnau Quiñones. El fet de poder-lo situar tant a les pistes, com fora d’aquestes i descendir amb garanties, acaba de donar una versatilitat important a les snow bikes actuals.