Units pel sou mínim

A les portes d’una campanya electoral, els partits polítics que hi concorren comencen a tancar els programes electorals, els quals inclouran les promeses, propostes i determinacions en tots els àmbits possibles. Com sempre, el social serà un dels més forts, on es destinarà més interès, temps i paraules per detallar quines seran les seves intencions. Els temes socials i els econòmics són els que més afecten directament la població, de manera que una proposta popular pot ser molt ben rebuda i una que no ho sigui tant, els pot costar algun ensurt en forma de vots. Un tema que uneix aquestes dues premisses és el salari mínim, ja que d’ell depèn l’estabilitat, “la dignitat”, i el futur de moltes famílies i en conseqüència, tots els partits voldran guanyar-se la gent en aquest aspecte. De fet, la majoria ja s’han posicionat públicament al respecte i segurament, el més sorprenent és que quatre dels grans partits nacionals no han mostrat diferències significatives en aquest aspecte, mentre que també s’assimila bastant la proposta d’un cinquè més la de Ciutadans Compromesos (CC). Andorra Sobirana no va voler participar en el reportatge i amb Units pel Progrés d’Andorra no ha estat possible contactar-hi.

Les propostes dels partits, per tant, es poden dividir en dos blocs: aquells que volen augmentar el salari mínim per llei i els qui prefereixen que sigui el mateix mercat qui el reguli. En el primer es troben els Demòcrates, el Partit Socialdemòcrata (PS), els Liberals i Progressistes-SDP, mentre que la terceravia i els massanencs estarien al segon grup. La Confederació Empresarial d’Andorra (CEA) demana temps per aplicar les mesures existents i a l’extrem oposat se situa la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), que reclama un augment molt superior, perquè “l’actual fa riure i si per un pis et demanen 1.500 euros de lloguer, com vols cobrar mil i poc?” es pregunta.

Dels quatre partits disposats a augmentar-lo, tots es comprometen a sobrepassar els 1.200 euros mensuals excepte el PS, que el deixaria just en aquesta xifra. Pel secretari d’organització, aquesta quantitat “es correspon amb l’informe del cost de vida que va presentar Govern i per evitar la precarització de la societat i per dignificar la vida del treballador, el salari mínim s’hauria de situar en aquest nivell”. Demòcrates, L’A i SDP esgrimeixen el mateix argument quan defensen que s’hauria d’apujar fins als 1.264 euros. “És una recomanació del consell d’Europa i volem donar-hi compliment. Tant des del partit com des del Govern hem dit en reiterades ocasions que serà el nostre objectiu assolir-lo perquè som conscients que el nostre país necessita un creixement salarial, especialment entre les rendes més baixes”, expressa el secretari general, Esteve Vidal.

El número dos de la llista nacional del partit Liberal, Ferran Costa, també pensa que executar les recomanacions europees “és el mínim que caldria fer” tot i que entén que és “insuficient”. “Segurament no es pot viure a Andorra amb un sou de 1.264 euros però entenem que és el mínim que caldria cobrar. Nosaltres treballarem per donar la millor qualitat de vida possible als treballadors del país.” El candidat de SDP, Josep Roig, comparteix la xifra però marca distàncies amb els demòcrates. “No complim algunes disposicions de la carta europea de drets socials i una d’elles és precisament el salari mínim. Nosaltres volem complir amb el que diu aquesta carta però ells han tingut vuit anys per fer-ho”, sentencia. Les disposicions europees estableixen que el salari mínim hauria d’equivaldre al 60% del salari mitjà del país. Tenint en compte que aquest se situa vora els 2.000 euros mensuals, segons un estudi fet pel Govern, el 60% equivaldria a 1.264 euros.

Des de la CEA, el president, Gerard Cadena, reclama temps “per implantar” les recents mesures impulsades pel Govern però recorda que no tots els sectors estan en la mateixa situació. “L'impacte que té el salari mínim no es pot generalitzar a tots els sectors, ja que alguns, per la seva manera de fer, els pot representar seriosos problemes, mentre que en d’altres ja estan per sobre”, i posa com a exemple el sector de la construcció perquè, segons indica, el salari mitjà supera els 2.000 euros mensuals.

No a mesures intervencionistes

En una altra situació estan els representants de la terceravia i de Ciutadans Compromesos, dues formacions que reconeixen sense embuts que el nivell de vida al Principat pot ser molt costós per a les famílies amb rendes baixes però que prefereixen “estimular l’economia” perquè sigui el mateix mercat qui reguli els sous. “Per voler, nosaltres voldríem que l’economia andorrana s’equiparés en PIB a Luxemburg, on el salari mínim és de 2.071 euros, però per assolir-ho, cal rellançar la nostra economia, consolidar el sector de les noves tecnologies, ser capaços de retenir el nostre talent i fins i tot atreure’n de fora i, en definitiva, recuperar el nostre l’orgull andorrà”, defensa el cap de llista, Josep Pintat, que es defineix com a “no intervencionista”. El candidat massanenc, Carles Naudi, opina que per millorar les finances familiars es poden prendre altres mesures abans que apostar per l’increment via decret. “És evident que el salari mínim està per sota de les necessitats per viure al país però no crec en un sistema de sous base. Aquest ha de pujar de forma natural i perquè passi, cal aprovar mesures econòmiques i de fiscalitat que no escanyin l’empresari i fer que l’estat sigui més eficient. Quan passi, potser tots plegats ens guanyarem molt millor la vida.” Miquel Armengol, president de la Cambra de Comerç, també ha volgut donar la seva opinió, malgrat que ho faci a títol personal, ja que “la Cambra no és una patronal i per tant, no ens ocupem d’aquestes coses, encara que com a empresari em preocupa força” i afegeix que “sí que penso que potser és una mica light però és evident que ha d’anar lligat a l’economia”. Per ell, “un sou de 1.200 euros el trobo molt correcte, sempre que les empreses el puguin pagar”.

El secretari general de l’USd’A, Gabriel Ubach, és el més ambiciós de tots i reclama que “per viure dignament calen 2.000 euros”. “Cal fer estudi real del cost de vida a Andorra però als Demòcrates els espanta. Si es fes, es veuria que el salari mínim hauria de ser de 2.000 euros, ja que caldria incloure-hi el preu de l’habitatge, la calefacció, l’alimentació, el transport públic, etc. Si se suma tot això, ens adonarem del que costa viure aquí realment.” A més, al sindicalista no li aporta res saber que el salari mitjà està en 2.000 euros perquè “això només vol dir que la meitat del país cobra més, però que l’altra està en 1.000 euros o menys”.

Com s’augmenta

Tots els partits són conscients que augmentar el salari mínim fins als nivells que proposen implicaria “un esforç molt important per a les companyies”, especialment per a les petites i mitjanes empreses, que són la immensa majoria. Per això, les formacions que aposten per l’increment tenen clar que ha de ser “de manera esgraonada” en un termini de dos o tres anys. “Nosaltres voldríem que fos com més aviat millor. Si tenim l’oportunitat de governar i la conjuntura econòmica ho permet, intentaríem fer-ho aviat, si no, creiem que es podria assolir en dos o tres anys”, indica Sànchez. A més, des del PS es demanarà l’ingrés d’Andorra a l’Organització Internacional del Treball, “que també té uns estàndards que caldria aplicar en matèria laboral”. Vidal considera que un increment sobtat “podria ser nociu per a l’economia”, per això proposa mantenir el sistema actual, amb augments per sobre de l’IPC i, “amb el ritme actual hi podríem arribar en tres o quatre anys sense que sigui traumàtic per a les petites i mitjanes empreses”. Costa creu que l’increment s’haurà de fer de manera sostinguda “perquè no creï l’efecte contrari al desitjat” i emmarca aquesta política “amb una sèrie de reformes que haurien de fer a l’economia andorrana més competitiva, perquè si no es podrà dir però no fer i això és un brindis al sol”. Per part de SDP, el termini seria una mica més curt, l’any vinent. “Veiem factible arribar-hi el 2020 i quan ho aconseguim, ajudarem a augmentar la capacitat adquisitiva dels salaris més baixos.” Davant de mesures curtterministes, Roig reclama “ser seriosos i quan es fan propostes, han de ser degudament justificades i argumentades. A tots ens agradaria que els salaris fossin molt més elevats del que són però ens hem d’emparar en criteris de sostenibilitat i que siguin raonables”. Cadena comenta que si es volen aplicar, “caldrà periodificar-los perquè, si no, per algunes empreses podria ser inviable”.

“El problema de fons és que tenim empreses i salaris baixos per competir a nivell internacional i creiem que imposar salaris de 24.000 euros no soluciona el problema en origen. La nostra proposta és incrementar l’economia nacional i amb ells ho faran els sous, però això no es fa d’avui per demà”, reconeix Pintat. Per Naudi, reduir el temps per tenir sous “dignes” passaria per una reforma de l’administració, ja que “cal reduir els terminis i la burocràcia. Quan tens les coses simplificades i pots començar a treballar, és quan contractes persones per a treballar, les formes i aprofites el talent. Si poses el fre a l’empresari, amb impostos difícils de liquidar, es tapona l’economia i no flueix com hauria de fer-ho”.

El president de la Cambra de comerç, de nou a títol personal, també aposta per millorar les xifres nacionals com a mesura per incrementar el salari, especialment en les dues activitats principals del país, com són el turisme i el comerç. “A poc a poc es va reactivant l’economia i estem sortint de la crisi però el comerç segueix patint molt perquè s’ha de reciclar i fins que no passi, serà difícil que hi hagi grans canvis a les nòmines. Si les empreses tenen més marge, pagaran millor i per això, cal formar a la gent.” Finalment, Ubach exigeix les mesures a curt termini i considera “insuficient” la xifra de 1.200 euros. “O baixem el cost de vida o augmentem salaris. El que no pot ser és que segueixi augmentant el primer i no el segon perquè la gent s’empobreix i això passa cada vegada més.” A més carrega contra DA i afirma “que ha estat el pitjor govern per als treballadors públics i privats per les mesures que ha aprovat”.