Fer tornar el talent

El camí que segueixen molts dels estudiants joves d’Andorra que comencen la seva etapa universitària exigeix realitzar els seus estudis superiors a l’estranger. Concretament, es xifra en dos terços el nombre d’estudiants andorrans que decideixen marxar a estudiar a l’estranger. La majoria escull universitats espanyoles, i dins d’Espanya les universitats catalanes són les que s’emporten la majoria d’estudiants. La principal raó d’aquesta fuita és que algunes de les carreres que aquests joves volen estudiar no estan disponibles en la llista de titulacions que la Universitat d’Andorra (UdA) ofereix, ja sigui perquè encara no existeix demanda suficient per començar a impartir-les o perquè la professió a la qual responen no gaudeix d’oportunitats laborals a Andorra. Sigui com sigui, aquest sembla ser el pas inicial que porta els joves a tenir un fort vincle amb altres països i a partir del qual fan créixer la seva xarxa professional mitjançant el contacte amb altres companys o professors per a dur a terme projectes o, fins i tot, entrar al mercat laboral en acabar la carrera a través de les pràctiques a empreses. Aquesta situació fa que molts dels joves que decideixen estudiar a l’estranger no acabin retornant perquè exerceixen la seva professió en el país on han realitzat els seus estudis superiors.

El ministre d'Educació i Ensenyament Superior durant la legislatura que acaba de finalitzar, Eric Jover, manifesta que el fet que marxin tants joves a estudiar a l’estranger s’ha de posar en relació amb la mida d’Andorra. “En ser un país petit és normal que tinguem molta gent que marxa fora a estudiar”, exposa Jover, que considera que en comparació amb altres països petits “estaríem més o menys en el mateix punt”. La raó que tants universitaris marxin fora d’Andorra, segons Jover, no és perquè triïn una universitat diferent de la Universitat d’Andorra, sinó perquè la carrera que volen desenvolupar no s’imparteix al país. “Mai podrem tenir un catàleg de titulacions que toqui totes les àrees”, explica el titular d’Educació i Ensenyament Superior. “Ens centrem en els elements que ens poden semblar més prioritaris o que poden tenir més interès”, explica. En la mateixa línia, el rector de la UdA, Miquel Nicolau, que destaca el ventall de formacions que ofereix la universitat del Principat, coincideix que la raó d’aquesta situació és no poder estudiar algunes carreres al país, però també que a vegades no hi ha retorn professional al país per “raons socioeconòmiques o per les mateixes limitacions d’Andorra”. “I les que sí que tenen retorn, el mercat, al ser petit, es pot saturar”, afegeix. “Hem d’intentar millorar la estructura socioeconòmica i poder atraure talent, tant nacional com internacional”, considera. L’Alèxia Verdaguer, una noia andorrana que va estudiar Comunicació audiovisual a Barcelona, és un exemple. Tot i passar dos anys a Austràlia treballant, va decidir tornar al Principat perquè, entre d’altres coses, trobava a faltar la família. Però a Andorra no exerceix la seva professió, allò que l’apassiona, per una senzilla raó. “És difícil trobar a Andorra quelcom en aquest àmbit”, reflexiona, i afegeix que moltes persones que van estudiar carreres relacionades amb l’art o la cultura en general marxen a fora. “Hi han poques oportunitats”, assenyala l’Alèxia, que treballa com a temporera en una feina no relacionada amb la comunicació audiovisual.

INTERNACIONALITZAR DES DE CASA

Miquel Nicolau explica que, des de la UdA “volem ser complementaris amb altres universitats amb l’oferta que no podem oferir”, com poder donar l’oportunitat de poder fer una part dels estudis a l’estranger. “Som una peça més de tot l’entorn universitari europeu”, assenyala. Així s’aconsegueix que els joves que decideixen estudiar a casa puguin tenir unes oportunitats semblants als que marxen a un altre país i que aquests coneixements repercuteixin directament al Principat. La Fundació Crèdit Andorrà, d’altra banda, té un programa de beques per donar l’oportunitat als joves d’Andorra de cursar estudis superiors a l’estranger. La selecció dels candidats, informen des de Crèdit Andorrà, es fa avaluant, entre altres aptituds, “les raons per les quals considera que els estudis a realitzar repercutiran positivament en la comunitat, en la imatge i en el progrés del país”.

RETORN D’INVERSIÓ

Molts dels països amb aquesta mateixa problemàtica posen de manifest la manca de repercussió que té sobre el mateix país la inversió que fa l’Estat per garantir una formació completa abans de realitzar els estudis superiors. Jover però, no ho veu com una inversió, sinó com una obligació que té Govern “de donar la millor formació possible als ciutadans”. Però, en cas d’agafar aquest concepte d’inversió, el ministre exposa que és important mirar a mitjà/llarg termini. Tot i admetre que li agradaria que en un curt termini de temps una certa proporció d’aquests andorrans puguin retornar al país, manifesta que “no em preocupa que aquests estudiants busquin feina fora, sobretot els primers anys”. El fet que més del 60% dels estudiants marxin a realitzar els seus estudis universitaris a fora, i que alguns es quedin allà a treballar, també té un vessant positiu. A més de l’experiència personal de què gaudeixen aquests joves, poden adquirir bones competències al respecte. “Que un jove just acabar la carrera torni, és interessant, però potser fins i tot, si parlem de retorn d’inversió, prefereixo que estigui treballant tres o quatre anys en una empresa puntera en un altre país i que llavors vingui”, exposa. Jover manifesta que per fer tornar els estudiants i treballadors andorrans que marxen fora s’ha de prendre una actitud més “proactiva”. Una de les competències que hauria de millorar al país en aquest sentit, segons Jover, és la comunicació amb els joves que marxen del país. “El que hem de fer és reforçar la comunicació a aquests joves i ser capaços de, quan hi han empreses andorranes que tenen necessitats de recursos humans, de fer-los arribar a les empreses”, exposa el ministre. “Tinc la sensació que hi ha joves que marxen a fer carreres que podrien ser compatibles amb desenvolupar l’activitat a Andorra que no retornen”, reitera Jover. Tant els joves d’Andorra, com els que són a Tolosa o Barcelona, han pogut participar recentment en els tallers de Moviment Jove, un projecte impulsat per Carnet Jove, Govern, els set comuns i el Fòrum Nacional de Joventut d’Andorra, on han pogut expressar les seves preocupacions, entre altres temes, per aquesta situació.

El coordinador de la Comissió d’Educació de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), David Fraissinet, manifesta que les característiques d’Andorra fa que els joves que marxen tinguin una relació molt forta amb el país. “Tant de bo pogués tornar tota la gent preparada a Andorra per treballar”, expressa Fraissinet, però afegeix que, al final, es tracta d’un tema d’oferta i demanda. “Veiem això com un món global on, és veritat que ens interessa molt que els joves andorrans tornin a casa, però al final la competitivitat és la que és”, manifesta. “Des d’un punt empresarial és important adquirir una experiència professional internacional”, afegeix el coordinador de la Comissió d’Educació de la CEA.

PROJECTE AMB LA CAMBRA

El 2017, el ministeri d’Educació i Ensenyament Superior va impulsar, conjuntament amb l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior, un informe en el qual es feia un seguiment de les persones titulades a Andorra el 2013 i el 2016 per a conèixer la seva inserció laboral. Pràcticament el 100% aconseguien ocupació en finalitzar la carrera, tal com assenyala el rector de la UdA. “L’objectiu és anar repetint cada any aquesta enquesta a totes les persones que es van titular en el darrer curs i aquells titulats tres cursos enrere perquè així coneixeríem la situació just després de la titulació i al cap d’un temps, quan estigui tot molt més estabilitzat”, manifesta Jover. Aquest seguiment però es fa només pels joves que han estudiat a la UdA, però des de Govern ja s’està preparant un projecte, conjuntament amb la Cambra de Comerç, per fer un seguiment a aquells estudiants i treballadors que estan fora del país. La idea, tal com assenyala Jover, encara s’està treballant internament motiu pel qual no ha donat temps a presentar-lo durant la passada legislatura. El projecte consta d’una base de dades dels estudiants universitaris i que gestiona l’Institut d’Estudis Andorrans. “L’objectiu és tenir una mena de registre dels andorrans que estan fora del país, siguin estudiants o treballadors, per a poder posar-los en relació amb la Cambra de Comerç i connectar les dues parts fàcilment creuant necessitats”, explica Jover. “Així estaríem segurs que les persones que estan expatriades poden conèixer les oportunitats que surten al país i poder tornar”, afegeix. Miquel Armengol, president de la Cambra de Comerç, manifesta que la iniciativa, que també es treballa amb ACTUA, té el vessant de poder col·laborar amb els estudiants que després poden tenir l’oportunitat d’aconseguir una ocupació. “Això fa que molts estudiants que van a fora, i tenen tendència a quedar-se, si han estat vinculats a Andorra amb el projecte, és molt més fàcil que es quedin”, assenyala. Aquesta és la primera de les mesures, que s’espera que es pugui presentar a la legislatura vinent, per a aconseguir fer tornar el talent andorrà que marxa.

ATRAURE ESTUDIANTS INTERNACIONALS

Des de la Universitat d’Andorra, la coordinadora d’Internacionalització i relacions institucionals, Cristina Yáñez, exposa la importància per al país de fer arribar estudiants joves estrangers com una manera d’atraure el talent internacional. Ara per ara, el 30% dels alumnes de la UdA són de fora d’Andorra, fet que demostra la capacitat de la universitat andorrana de rebre estudiants tant nacionals com internacionals. Yáñez assenyala que hi ha dues opcions per rebre aquests estudiants, una mitjançant l’estada durant un semestre i, l’altra, realitzant la carrera sencera a Andorra. Els primers, tal com manifesta Yáñez, “venen amb la idea d’estar només un semestre”, però els que duen a terme els seus estudis al país “acaben fent les seves arrels aquí” i la idea de molts “és quedar-se al país a treballar”. La coordinadora de la UdA explica que la principal mesura que pot atraure estudiants internacionals és la introducció de l’anglès com a llengua vehicular en la docència de la Universitat d’Andorra. “Aquesta docència està concentrada durant un semestre i té múltiples beneficis”, manifesta Yáñez, que afegeix que, a més de realitzar les classes en anglès, també s’introdueixen continguts internacionals. La coordinadora d’Internacionalització i relacions institucionals de la UdA també manifesta que Andorra és un país que ofereix moltes possibilitats. “Els estudiants valoren molt l'ensenyament de la UdA perquè és molt proper, ja que tenen un acompanyament molt gran, i a més de molta qualitat”, explica. “També el fet que nosaltres treballem per projectes i incidim molt en el tema competencial fa que siguin professionals molt ben valorats”, afegeix Yáñez, tot destacant la metodologia de la Universitat d’Andorra. D’altra banda, Miquel Nicolau, lamenta que a vegades no es pugui importar talent per les dificultats en l’aspecte d’immigració. A més, exposa la necessitat que hi hagi espais de residència per a investigadors o estudiants. “Cal pensar com resoldre-ho”, manifesta.