Fre a l'abstenció

Més enllà dels resultats, amb la pèrdua de la majoria absoluta per part de Demòcrates per Andorra o el sorprenent triomf d’Acord a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, les eleccions generals celebrades diumenge passat van deixar un titular important, i és que es va capgirar una tendència que s’arrossegava des dels comicis del 1997. Des de llavors, mai havia pujat la participació en unes eleccions generals al Principat, però la setmana passada aquesta dinàmica va canviar i es van veure cues als centres de votació de gairebé totes les parròquies, amb algunes, com Encamp, on els votants havien de fer gairebé una hora de cua per poder dipositar la seva papereta dintre de l’urna.

A la primera cita electoral constitucional, la del 1993, la participació va ser del 80,9 per cent, una xifra que va pujar fins al 81,6 per cent el 1997. A les següents es va repetir exactament la mateixa dada i, a partir d’aquí, el percentatge de participació va anar baixant a totes les votacions fins al mínim històric que van marcar les eleccions generals del 2015, en què van votar només el 65,61 per cent de les persones que tenien el dret a fer-ho, unes 16.000 de les més de 24.500 que podien triar els representants del Consell General.

Diumenge passat la participació va augmentar, tot i que no ho va fer amb una xifra significativa, ja que es va passar dels 16.084 electors del 2015 als 18.638, fet que va suposar un augment del 2,72 per cent a l’índex de participació respecte al de fa quatre anys. Sobre aquestes dades, el ministre de Finances i portaveu del Govern en funcions, Jordi Cinca, va mostrar-se satisfet aquesta setmana durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres i va assegurar que “haver canviat la tendència en relació al que havia vingut passant a les darreres eleccions, en què any rere any i elecció a elecció queia el nivell de participació, és una bona notícia”. A més, Cinca va afegir que “que cap parròquia hagi estat per sota del 60 per cent de participació és una bona notícia, ja que a les eleccions generals i comunals del 2015 dues parròquies van estar per sota del 60 per cent de participació”. Per últim, el portaveu en funcions va manifestar que “mai podem estar satisfets dels índexs de participació perquè sempre hem de desitjar que siguin més alts”, i va cloure que “haver recuperat els índexs i tenir parròquies per sobre del 70 per cent penso que és bo, però és un repte permanent, i si ara hem aconseguit estar per damunt del 60 per cent a tot arreu, l'aspiració ara és anar portant d’aquest 60 cap al 70 per cent”.

Per què puja la participació?

Però més enllà de si les dades són bones o no, o si l’augment de participació és suficient, què ha portat a incrementar el nombre de vots? Segons les fonts consultades, hi ha diversos motius. Així, el sociòleg i director de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), Joan Micó, creu que el factor més important que ha dut al fet que voti més gent és que “han estat unes eleccions de les més competides, ja no tant perquè hi hagués un nombre alt de candidatures, sinó perquè el resultat era més incert”, a més, afegeix que “independentment que es podia pensar que Demòcrates podia ser qui guanyés i no pas un altre, no se sabia fins a quin punt podia ser això i si acabaria sent amb una majoria absoluta o no”. Una opinió similar a la de Micó és la de Carles Sànchez, secretari d’organització del Partit Socialdemòcrata (PS), que assegura que “els darrers anys, als països del nostre entorn puja el nombre de persones que voten als comicis quan hi ha més expectació”, i remarca que “que hi hagi més atenció significa que la societat cobri una certa consciència que de la composició dels parlaments i les majories o equilibri de forces que hi hagi a les cambres tindrà importància a la vida i al dia a dia de les persones”.

Centrant-se en els comicis de diumenge passat, per a Sánchez, també hi han influït “les dues legislatures de Demòcrates per Andorra, amb tota la legislació que han aprovat, perquè ara es comencen a veure els efectes com amb el Codi de Relacions Laborals o la Llei de la Funció Pública”. El secretari d’organització del PS també opina que un dels motius que ha fet pujar la participació és “que el desacord amb el Govern també s’ha mostrat al carrer amb les protestes i les manifestacions que s’han dut a terme en els últims mesos”. Per últim, conclou que “el desacord amb les polítiques que s’han fet al Govern i al Consell General ha empès la gent a sortir i a cobrar consciència que s’havia d’anar a votar”.

Relació amb els resultats

L’augment de la participació a les eleccions generals de diumenge passat es pot relacionar d’alguna manera amb els resultats que es van produir? A països del nostre entorn com Espanya o França es relaciona els electors amb opcions més conservadores com més fàcils de mobilitzar a les urnes, mentre que, quant a l’electorat més progressista, alguns estudis asseguren que és més complicat aconseguir que es moguin per anar a votar.

Veient l’escrutini dels comicis de la setmana passada en què l’augment de la participació ha comportat la pèrdua de la majoria absoluta per part de Demòcrates per Andorra i la millora de resultats pel Partit Socialdemòcrata, es podria dir que Andorra ha seguit la tendència de les eleccions dels estats del nostre entorn. En aquest aspecte, el director de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), Joan Micó, destaca que “és possible que l’augment de participació hagi influït en aquest canvi que hi ha hagut en els resultats i que dintre de la gent que ha votat més, hi hagi més gent que sigui del PS o d’altres partits”, i remarca que “és possible que el desgast de DA hagi portat, com a conseqüència, que gent que s’abstenia hagi votat més”. Per últim, Micó clou que “la proporció de la participació no ha pujat tant i potser no és del tot significatiu, però entre la gent que de més que ha votat, segur que n’hi havia més que no eren de DA que els que sí”.

També té una visió similar el secretari d’organització del PS, Carles Sánchez, que assegura que “segur que l’augment de la participació és una part important per nosaltres”, i afegeix que “per nosaltres, com més gent participi i més vot es mobilitzi, millor, perquè s’ha vist tant en aquestes últimes eleccions com en altres ocasions, i és una tendència que també s’ha vist en altres països europeus al nostre entorn”.

Com incentivar la participació?

Tot i que la participació a les últimes eleccions generals va pujar gairebé un tres per cent, encara hi ha un 30 per cent de la població amb dret a vot que prefereix no exercir-lo i quedar-se a casa. Per a Carles Sánchez, la millor manera per incentivar la participació en futurs comicis és “seguir treballant amb la sensació de causa conseqüència i demostrar que el que passi al Govern i al Consell General no és llunyà per a les persones i té una total afectació al dia a dia de la gent”. Sánchez, però, també assegura que “encara que els últims anys hagi anat baixant, la participació que tenim al país és normal o tirant cap a alta, que és la que es veu a la majoria de les eleccions del nostre entorn”. Per últim, el secretari d’organització del Partit Socialdemòcrata, manifesta que “en el nostre entorn es pot veure que quan hi ha unes participacions molt altes és a causa de fenòmens estranys de diversos tipus que fan fomentar la participació i que s’obtinguin xifres altes”. De fet, si es miren les quatre eleccions que hi ha hagut enguany, de moment, a països europeus (Moldàvia, Ucraïna, Estònia o Eslovàquia), cap ha superat el 63 per cent de participació.

Per a Joan Micó, un dels motius que expliquen l’abstenció al Principat és estructural i té a veure amb el vot per correu, ja que només un set o vuit per cent dels andorrans que són fora del país voten. Per al director de l’Institut d’Estudis Andorrans “s’hauria de buscar una manera perquè fos més elevat, ja que, objectivament, més del 90 per cent dels andorrans que estan fora no exerceixen el seu dret a vot, i s’hauria de modificar i facilitar que es pugui votar”. Per a Micó, un altre dels motius que expliquen la baixa participació és que “hi ha factors que a Andorra no ajuden perquè el sistema polític és molt canviant i a moltes persones els és difícil de valorar qui poden votar i a vegades es perden”, i clou que “s’haurien de fer campanyes per incentivar el vot, al país hi ha molts factors que condicionen la participació i, si es poguessin treballar, seria millor, però seria una passa important facilitar el vot de la gent que està a fora”.

Les comunals, un nou repte

Enguany serà un any amb doble cita electoral, igual que va passar l'any 2015 i també el 2011 al Principat, i al desembre se celebraran eleccions comunals. Si les votacions generals estaven seguint una tendència de participació a la baixa fins diumenge passat, amb els comicis parroquials, l’augment de l’abstenció és encara més pronunciat. Sense anar més lluny, el 2015 només van votar el 60,78 per cent de persones que tenia la possibilitat de fer-ho, en algunes parròquies com Andorra la Vella, que tot just va arribar a la meitat amb un 53,09 per cent..

Però la davallada de la participació no ve del 2015, ja que ha estat una pèrdua de votants elecció rere elecció, i en 12 anys -quatre legislatures- es va perdre pel camí gairebé un 20 per cent de la participació, des del 78,11 per cent de votants de la cita electoral del 2003, al 60,78 del 2015.