Dones contra el sostre de vidre

És la barrera invisible amb la qual es troben les dones per accedir en la seva carrera professional als càrrecs de més responsabilitat. És el sostre de vidre i és difícil de traspassar perquè no són limitacions clares i evidents, sinó que es presenten de manera subtil i amagada sota l’empara del patriarcat. “Es troba en tots els àmbits i en tots els sectors”, explica la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda, que argumenta que “les xifres són tossudes perquè per molt que ens diguin que la societat ha evolucionat, quan surten els números anem a pitjor”. En aquest sentit, destaca la realitat exposada per l’última enquesta del treball d’Estadística al Principat, en què s’apunta que el 2018, l’11,7% dels homes ocupats formaven part de l’estament directiu de les seves empreses. En canvi, només el 3,7% de les fèmines assumien responsabilitats directives l’any passat. Un panorama de desigualtat i desequilibri, marcat per la divisió sexual del treball, que algunes dones han aconseguit trencar, entrant amb força en esferes en què l’autoritat estava reservada exclusivament als barons.

EL LIDERATGE POLÍTIC

El Consell General és un d’aquests àmbits que, precisament enguany, ha viscut una fita històrica amb el nomenament de Roser Suñé com a síndica general. “Després de 600 anys, si agafem el Consell de la Terra com a precedent de l’actual Consell General, que una dona arribi a ocupar el lloc de síndica té un valor important”, considera Suñé. La número dos de Demòcrates per Andorra a la llista nacional manifesta que li “agradaria” que el seu precedent serveixi perquè “altres dones s’adonessin que és possible també ocupar el primer lloc”. De fet, Roser Suñé afirma que la seva presidència mostra que el país “s’adequa als temps” i que “ha trigat a arribar el temps necessari perquè madurés la situació política i es visqués com un fet natural”. “Les dones comencem a ocupar els mateixos llocs que han ocupat els homes durant molt de temps”, celebra.

Malgrat tot, la màxima autoritat del parlament, nascuda “quan les dones no podien votar”, lamenta que encara ara “hi ha moltes dones als segons llocs i quan es plantegen fer el pas als primers llocs costa una mica”. “Com a dona has de combinar moltes coses, la societat encara necessita transformacions per facilitar-ho”, sentencia. En aquesta mateixa línia i sense sortir de la taula de sindicatura, la secretaria de la cambra i consellera general del PS, Susanna Vela, assenyala que els topalls a les dones “no s’arreglen en un no res”. “Culturalment estem molt influïts i el canvi és una certa revolució”, justifica Vela, que apunta que “la gran majoria de gent ho té clar, però ara s’ha de materialitzar”. La representant del PS admet que personalment no s’ha trobat amb dificultats perquè no ha tingut fills, si bé reconeix que algunes companyes sí que s’han trobat amb problemes al llarg de la seva trajectòria únicament pel seu gènere. “Hi ha moltes dones que han tingut fills, que volen gaudir de ser mares i que també tenen ganes de tenir responsabilitats polítiques”, però, continua, “normalment són les dones les que se n’ocupen de la família” i “és molt complicat conciliar les dues coses”. De la seva experiència, Susanna Vela en destaca les reunions de partit. “Es fan a les hores que es fan i per anar bé hauria d’haver-hi un canvi perquè només fas que mirar el rellotge per si has d’anar a buscar un fill, però als homes no els veus mai preocupats per mirar l’hora i acabar la reunió”, exemplifica. No obstant això, Vela destaca que el nou Govern sigui paritari i que a Sindicatura siguin totes dones, ja que la liberal Sílvia Ferrer substituirà Ferran Costa.

Precisament, Ferrer recorda que quan va començar “als anys 80” el món polític estava monopolitzat pels homes. “Estàvem més en minoria perquè potser la dona es dedicava més a la família”, addueix i admet que “personalment” no ha tingut cap dificultat. Ara, Ferrer celebra “que hi ha hagut una bona evolució” en part perquè s’ha millorat en l’organització de les tasques a la llar. En aquest sentit, cal recordar, però, que fins a la data l’únic hemicicle paritari va ser el del 2011-2015 amb 14 dones i 14 homes. I és que en les eleccions del 7 d’abril van resultar escollides 12 conselleres i 16 consellers generals.

Des de la bancada de terceravia, Carine Montaner es mostra satisfeta perquè “sense tenir una llei que imposi quotes, les dones estan molt ben representades”, tenint en compte que “és difícil fer política i ser dona perquè has de conciliar vida personal i política”. De fet, recollint les argumentacions de les seves companyes de cambra, Montaner manifesta que generalment “encara” les fèmines són les que s’han de fer càrrec de les tasques domèstiques i “fer sacrificis” per endinsar-se en la política. En qualsevol cas, la representant de terceravia matisa que ella mai no ha tingut cap problema i augura que “cada cop hi haurà més dones en política”.

Però, i per a quan la primera cap de Govern? Totes les conselleres consultades coincideixen que no es trigarà a arribar a aquesta fita i algunes van més enllà i fins i tot pronostiquen que es podria donar en la pròxima legislatura. Per la seva banda, la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, una de les veus amb més pes al panorama polític andorrà, es congratula pel fet que “cada vegada és més clara la introducció de les dones” a les talaies del Principat. Marsol forma amb la mandatària d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, un tàndem femení en dues de les parròquies de més importància del país i defensa, precisament, que des dels comuns també s’està treballant per la igualtat. No obstant això, Conxita Marsol és conscient dels “esforços” que va haver de fer per escalar posicions, tot i que en el seu cas, admet, no ha estat gaire complicat. “Jo cuidava de la canalla i feia política. Això és difícil de fer i els homes no tenen aquesta cosa”, considera. La cònsol d’Andorra la Vella relata que quan va començar en això de la res publica alhora ho havia de sincronitzar amb “la seva vida com a mare”. “És dur”, recalca i reflexiona que “tot i que cada vegada els homes ajuden més, i més a les noves generacions, les dones de la meva generació encara tenim assumit al nostre cap que puc ser política però ho haig de compaginar amb la vida de mare”.

BRETXA SALARIAL A LES EMPRESES

Deixant de banda la política, la situació de desigualtat més alarmant es produeix a les empreses privades i té nom i cognoms: bretxa salarial de 450 euros. Actualment, segons el darrer informe d’Estadística del 2018, les dones guanyen de mitjana 1.538,21 euros nets al mes i la mitjana dels homes suposa 1.987,03 euros nets, cosa que representa una diferència d’uns 450 euros.

“Evidentment s’hauria de rebaixar perquè som iguals en tots els sentits i en el mateix càrrec s’hauria de cobrar el mateix”, remarca la directora d’Actua Empresa, Judith Hidalgo, que reconeix haver “vist” com té lloc aquesta circumstància “en diversos entorns”. “Només per ser un home ja es considera que ha de guanyar més per motius culturals i històrics”, afegeix. De fet, Hidalgo, una de les dones amb més influència en el mapa empresarial del Principat, es considera “afortunada” per no haver-se sentit discriminada durant la seva car-rera professional, si bé diu que “al món empresarial hi ha molta representació masculina”. “Has de demostrar la teva vàlua abans que et valorin en general”, sentencia.

En aquest sentit, de l’informe estadístic també sobresurt que quan una dona arriba a personal directiu cobra una mitjana de 2.869,81 euros, mentre que un home s’embutxaca 3.350,64 euros. És a dir, les dones que no han patit desigualtat per raó de gènere se senten privilegiades, mentre que els homes veuen com a natural la seva posició de poder. Arantxa Rubiol, creadora i directora de l’aplicació per trobar feina AndJobNow, rebutja el desequilibri entre homes i dones i anima a “no tenir por dels prejudicis masclistes”. “Hem de tenir referents perquè les dones andorranes vegin que poden arribar on vulguin. Hem de ser les primeres a creure que hi ha un lideratge femení”, diu la jove emprenedora. La presidenta de l’Associació de Comerciants de Carlemany, Susagna Venable, subratlla que “al capdavant de moltes empreses grans hi ha dones”. De fet, Venable argumenta que hi ha dones liderant gairebé totes les entitats de comerciants del país, tot i que li “costa entendre” la bretxa salarial.

LES RAONS DE LA DESIGUALTAT

Una de les raons d’aquesta desigualtat en la mitjana i la distribució de les remuneracions és que les dones treballen més sovint a temps parcial “per cuidar dels seus fills”. Ho apunta la presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza, que afegeix que “també hem d’agafar feines mal pagades”.

O sigui, explica Antònia Escoda, “tradicionalment ens han atribuït el rol de cuidadores” i “l’assumeixes perquè si et desvies t’has d’enfrontar a les veus que diuen aquesta ha afavorit la seva carrera professional a la cura de la família’”. Tot es resumeix en la societat patriarcal que ha construït, amb el pas dels segles, un relat sense sentit en què els homes han de ser els dominants i les dones les dominades.