L'operació cautxú des de fora

El 7 de maig és un dia que, difícilment, podrà oblidar la Federació Andorrana de Futbol (FAF). En l’esmentada data, la policia va detenir el president de l’ens, Víctor Santos, i el secretari, Tomàs Gea, en el marc d’una operació que encara es duu a terme per la presumpta comissió de delictes financers i econòmics en el món del futbol que estarien vinculats a ajuts atorgats per la FIFA i la UEFA. És l'anomenada Operació Cautxú, una intervenció que ha sacsejat l’organisme andorrà en l’any que celebra el seu 25è aniversari..

Aquell mateix 7 de maig, els agents van fer entrades, escorcolls i perquisicions en domicilis i seus socials d'empreses per buscar documentació i en la Federació de Futbol, on una parella d'agents van impedir l'accés a les oficines de l'entitat. Tomàs Gea va ingressar poc després de les set de la tarda a la presó de la Comella per ordre de la batlle Stéphanie Garcia acusat dels delictes d'administració deslleial i apropiació indeguda i Víctor Santos va quedar en llibertat amb càrrecs però sense l'aplicació de mesures cautelars. Dies després es va conèixer que el tresorer de la FAF, José García, que es trobava fora d’Andorra, seria detingut quan tornés al país. Aquesta detenció es va produir el 23 de maig quan García es va presentar de manera voluntària a declarar a la Batllia. Després de declarar davant la instructora de l’Operació Cautxú va ser traslladat a la Comella per la gravetat dels fets de què se l’acusava i per haver-hi risc de fugida. En principi, el tresorer és el tercer i últim dels detinguts previstos des de l’inici de l’operació.

A banda d’aquests noms, en el marc de l’operació també va aparéixer el d’Olga Gelabert. La fiscalia es va querellar contra l’exministra sobre la base d’una conversa gravada amb el secretari de la FAF, Tomàs Gea, en què estarien pactant trossejar una concessió pública -una obra als vestidors de l’Estadi Nacional- en diferents parts per poder-la convertir en adjudicació directa. Gelabert va assegurar que “no havia comès cap irregularitat” i que havia actuat “en benefici de l’interès general i complint amb la legalitat”.

Incredulitat

A partir de l’esclat del cas, la incredulitat es va apoderar de la gent de futbol de país i van començar a sorgir diferents veus que no donaven crèdit al succés. Tot i que la presumpció d’innocència es manté sempre en un primer terme, tothom coincideix que aquesta operació tendirà a tacar el nom d’Andorra. "Vull veure si tot el que ha sortit és veritat. Quan jo estava a la FAF no hi havia res a amagar ni res que fos sospitós. El volum de diners que es mou ara tampoc és el mateix que abans però el que està clar és que el nom d'Andorra queda embrutat", comenta l’expresident Antoni Giribet, màxim mandatari de la federació entre els anys 2009 i 2013.

David Ferré és el president d’una altra federació esportiva del país, la de rugbi. La seva visió és, potser, la més crítica. “Si tens més diners, poden passar més coses. Si ets honest, no ha de passar res, si no ho ets, has de pagar”, apunta. La federació de futbol, evidentment, sempre ha rebut més diners que la de rugbi. “Però aquest no és un problema de diners, és un problema de persones”, aclareix Ferré. “Això és molt greu, eh? Si els diners són teus, fes el que vulguis però quan jugues amb els diners d’altres s’ha de ser molt curós i has de ser una persona irreprotxable. Més del que t’imagines”. Tot i aquesta reflexió, el mandatari de la federació de rugbi creu que “s’ha de deixar temps a la justícia perquè actuï i tinc molt clar que si no han fet res, s'ha d’acabar tot però si ho han fet, que ho paguin. Així de senzill”.

Antoni Giribet intervé i exposa que "no tothom és igual, eh? Em vaig quedar de pedra quan va esclatar el cas. Jo he tingut sempre bona relació amb el Tomàs [Gea], el Pepe [José García] i estaven a la meva junta. Com que els conec se'm fa difícil de creure que hagi passat tot això. A la presidència sempre passaven molts xecs per signar, però sempre anaven amb la seva factura i són despeses que es poden demostrar. Mai vam tenir cap problema amb cap auditoria ni res i mira que les que fa UEFA i FIFA són molt dures i molt estrictes.", explica. “A la federació de rugbi estan tots els comptes validats per dues persones. Intentem treballar i gestionar-ho tot sempre amb seny i, almenys des que estic jo no s’escapa ni un cèntim. Tots els comptes surten quadrats”, afirma Ferré.

Com a expresident de la FAF, Antoni Giribet coneix el funcionament de l’entitat perfectament. Per aquest motiu no pot amagar la seva sorpresa. "En cap cas he tingut, ni ara ni abans, la sensació que quelcom estrany es movia a la federació. Només espero que tot hagi estat un malentès i quedi en res, perquè estem parlant de persones que aprecio i no és plat de bon gust”, lamenta. Giribet és conscient que tot aquest enrenou "per la federació ha sigut un cop molt fort i ara, evidentment, el nom d'Andorra queda tacat. Suposo que quan tot s'esclareixi faran eleccions per escollir un nou president". Tot i que el president de la federació de rugbi, David Ferré, posa per davant la presumpció d’innocència i el desig que tot hagi sigut només un malentès per Gea i García sí que indica que “aquests temes de corrupció al futbol no són nous. Ja va passar amb Platini i Blatter i la FIFA. Crec que no hi ha cap federació de futbol que hagi sortit bé. Hi ha massa diners per mig i tard d’hora acaben agafant el que no han d’agafar”, dispara el màxim mandatari del rugbi.

Jordi Beal va deixar de ser fa un parell de mesos el Secretari d’Estat per l’Esport. Durant els anys que va ocupar el càrrec, en la darrera legislatura d’Antoni Martí 2015-2019, va tractar alguna vegada amb Tomàs Gea. “Estava ben col·locat en l'àmbit de la UEFA, portava molt de temps a la federació i coneixia tot el funcionament”. “Portar molts anys també es pot justificar per bé i en sentit positiu, clar”, afegeix en referència als problemes que es poden derivar de mantenir-se perpetuat en un càrrec. Tomàs Gea va entrar a la federació el 1996. També ha fet carrera dins la UEFA i era un home de confiança de l’expresident de la Federació Espanyola, Ángel María Villar, que va mantenir el càrrec des del 1988 i fins al 2017 quan el Tribunal Administratiu de l’Esport espanyol (TAD) va decidir destituir-lo.

Tothom manté les seves reserves i cert escepticisme al voltant de l'Operació Cautxú. El 10 de maig, en plena voràgine del cas, els clubs afiliats a la FAF van emetre un breu comunicat conjunt de suport a Gea i Santos. “Els clubs afiliats volem manifestar el nostre suport a la Federació Andorrana de Futbol i a la seva junta directiva”. Tot i quedar en llibertat el mateix dia de ser detingut, el cas ha suposat un desgast important en el president, Víctor Santos. Fins a l’extrem, que pocs dies després va presentar la seva dimissió irrevocable “per tal de no entorpir en la investigació que s’està duent a terme”, tal com va assenyalar la FAF en un comunicat. Des d’aleshores, Santos es troba lluny dels focus. "Sé que el president [Víctor Santos] està molt fotut anímicament. No he pogut ni parlar amb ell i m’hauria agradat. Ha estat un cop molt fort perquè és molt bona persona. Només queda deixar treballar la justícia. A mi em costa molt de creure”, sentenciava l’expresident Antoni Giribet. Des que va esclatar l’afer, els màxims dirigents de l’ens són els dos vicepresidents, Alfonso Martín i Elisabeth Pirot.

El màxim mandatari de la federació de rugbi, David Ferré, afegeix que “és una llàstima per tots, per a nosaltres i per a l’esport del país. Insisteixo, si es demostra que són culpables, que paguin, però si no ho són, també cal tenir clar que a aquesta gent l’han fotut a la presó i s’ho podien haver pensat dos cops abans de muntar aquest merder”. Beal reconeix que, personalment, “se’m fa molt complicat valorar totes aquestes incògnites perquè ni conec el dossier ni conec el cas. Ara, a escala global, amb un fet així i que repercuteix a Andorra, ningú pot estar content”. L’exsecretari d’Estat per l’Esport explica que la seva relació amb Tomàs Gea “era molt normal, tampoc vam tenir molta” i que “no he tingut cap situació amb ningú ni he tingut cap element que em fes sospitar que estaven fent alguna cosa estranya. Si s’hagués donat el cas, ho hauria denunciat”. Beal insisteix que “més enllà d’alguna vegada de diferir en algunes coses, situació totalment normal, i d'haver-nos de posar d’acord pel bé de l'esport, no vam tenir molta relació més”. Finalment, Beal nega que, en els darrers anys, la FAF rebutgés la subvenció de Govern. “No és un tema de rebutjar, senzillament la federació no ha tramès cap sol·licitud de subvenció”.

La investigació del cas roman encara oberta.