Gossos, entre l'amor i l'odi

El nombre de persones que tenen gos ha crescut en els darrers temps. No calen dades concretes per saber-ho, només cal fer un cop d’ull a les zones urbanes on proliferen els propietaris que passegen les seves mascotes. Andorra, com a país de muntanya, és un cas destacat ja que tenir un gos envoltat d’un espai natural com el del Principat és molt més senzill i té més sentit. A més, el país té un tarannà pet friendly que es demostra amb l’alt nombre d’espais destinats als gossos i per la postura de la gran majoria de comerços que permeten l’entrada d’aquests animals en entendre que els gossos són ja un més de la família amb els quals els propietaris volen compartir el seu temps lliure. Però no tot són flors i violes i davant d’aquesta actitud de voler compartir la vida amb animals, molts ciutadans no porten gaire bé aquesta convivència amb els gossos, sobretot per culpa dels propietaris. L’incivisme d’alguns amos de gossos que no recullen els fems de les seves mascotes, no netegen els orins o tenen la deixadesa de passejar l’animal sense lligar provoca que el discurs antigossos es pugui estendre. Molts, a més, no comprenen que existeixin tants espais destinats per a gossos, la qual cosa segons ells provoca gran despesa a les administracions, o que la societat s’hagi tornat tan propera als cans fins al punt de tractar-los com a éssers humans.

Les xifres de l’observatori del CRES al segon semestre de 2018 demostren que la majoria d’Andorrans, el 60%, no tenen cap mascota a casa. Però d’aquests que no conviuen amb animals, un alt percentatge sí que voldria tenir-ne. La geògrafa Maria Jesús Lluelles assegura que la figura del gos és molt positiva per a la societat. “Cada vegada som més individualistes, es viu molt més aïllat i els gossos compleixen una funció, omplen un buit”, va explicar Lluelles, que destaca que els animals “estiren” i “obliguen” les persones a sortir al carrer i socialitzar, un punt favorable sobretot en el cas dels padrins i padrines. Aquesta consideració la comparteix també el veterinari de l’hospital veterinari Les Valls, Khaleb Dahanni, que fa 30 anys que exerceix a Andorra. Dahanni destaca que el gos juga un paper molt important en el món tancat que nosaltres mateixos ens creem i que ens ajuda a animar-nos a moure’ns. “El gos accepta la nostra condició humana amb qualsevol estat d’ànim que tenim”, destaca el doctor. Tot i això, ambdós assenyalen que existeixen uns límits. “Els gossos han d’ocupar el lloc que els toca, te’ls pots estimar molt però no són persones”, adverteix Lluelles davant de la situació de moltes persones que decideixen no compartir la seva vida amb altres persones o no tenir fills, omplint el seu buit afectiu amb els gossos. En aquest sentit, la geògrafa recorda que els gossos no són joguines. “És un compromís de 10 o 15 anys vista amb avantatges i inconvenients”, explica Lluelles, en referència a les molèsties que poden ocasionar en despeses o durant les vacances. “No tothom actua com hauria d’actuar”, lamenta.

MASCOTES EN PISOS DE LLOGUER

El fet de viure en un país en el qual es promou la creació d’espais i d’activitats per fer que els propietaris de gossos i les seves mascotes puguin compartir el seu temps contrasta amb les dificultats que molts dels amos es troben a l’hora de llogar un pis. Molts propietaris de pisos plasmen als contractes de lloguer la prohibició expressa de tenir mascotes als llogaters. El president del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Inmobiliaris (AGIA), Jordi Galobardas, manifesta que “és normal que existeixi certa preocupació”. Segons Galobardas, “és comprensible” que els propietaris que lloguen els seus pisos vetllin per les seves pertinences en no saber si els gossos es quedaran molt de temps sols als pisos, nerviosos i ocasionant desperfectes. No obstant, incideix que troba “injust” que paguin justos per pecadors.

Tot i que en molts contractes existeix aquesta clàusula de prohibició, molts llogaters se la salten i fiquen les seves mascotes dins dels pisos. Galobardas demana que, en situacions com aquestes, els llogaters no enganyin els propietaris. “Si l’arrendador fa constar en el contracte que no vol que hi hagi animals i s’incompleix, pot ser una clàusula de rescissió”, manifesta Galobardas. “És un incompliment que has acceptat i estàs enganyant”, hi afegeix. Galobardas recomana contractar una assegurança específica, a banda de les obligatòries per llei, per demostrar la bona fe i donar tranquil·litat. En tot cas, Galobardas assegura que “hi ha de tot”, i hi ha propietaris que són més permissius en aquest afer depenent si ells tenen mascotes a casa o no. “Ni està bé criminalitzar els que tenen animals ni enganyar els propietaris”, sentencia el president de l’AGIA.

PRENDRE CONSCIÈNCIA

L’educació és un dels aspectes necessaris per fomentar el civisme i aconseguir una bona convivència entre propietaris de gossos i persones a les quals no els agraden aquests animals. Des de Bomosa, que va iniciar el seu camí el 2004 amb el foment de la protecció i el benestar dels animals com un dels grans objectius, fa tres anys que duen a terme xerrades a escoles dels sistemes andorrà i espanyol. La seva directora, Carmen Rivera, explica que “volem lluitar contra l’abandonament i conscienciar sobre l’adopció de gossos, així com la tinença responsable d’animals” i considera que aquesta formació comença a les escoles. Tal i com explica Coral Bonnin, la responsable de l’àrea animal i d’adopcions de Bomosa, les xerrades estan destinades a estudiants dels 7 als 14 anys. A més de mostrar material audiovisual adaptat a cada edat, a les trobades es porta algun gos per fer entendre als joves que els animals no són joguines. En aquests sentit, Bomosa també vol treballar en la realització de teràpies assistides amb animals. “Hem rebut moltes sol·licituds de diferents associacions per treballar en aquest tipus de teràpies amb gossos”, explica Carmen, una feina que estan mirant de projectar conjuntament amb l’equip especialitzat El racó de Milú. Sobre educació, Rivera explica que també volen crear una Formació Professional d’educador caní, quelcom nou al país.

A més d’aquestes activitats, des de la fundació també es fan jornades d’adopcions per conscienciar sobre la bona tinença d’animals. El 2018 es van realitzar 89 adopcions de gossos, la gran majoria a habitants del Principat. “Volem que vinguin, conèixer-los i tenir la seguretat que estaran bé”, va manifestar Bonnin, que també explica que actualment hi han uns 15 gossos en cases d’acollida i 8 més en acollida indefinida. Un dels objectius de Bomosa és deixar la gossera, que gestiona conjuntament amb Govern, a zero.

FOMENTAR EL CIVISME

Una de les formes d’intentar fomentar les adopcions de gossos és bastir el país d’espais destinats als animals, així com facilitar el recolliment dels fems per evitar l’incivisme. Des d’Escaldes-Engordany s’està treballant a ubicar un parc per a gossos a l’avinguda del Fener, un espai de 1.340 m2 pioner amb obstacles d’agility per atraure els propietaris de gossos i que comptarà amb una part específica de pipicà. “Ens ho han demanat diversos propietaris de gossos”, explica la cònsol major de la parròquia, Trini Marín, que considera que, tot i que encara s’està negociant, podria estar obert al setembre o a l’octubre. Quan es va anunciar en sessió de consell de comú, una de les polèmiques va ser el cost, d’uns 90.000 euros en quatre anys, quelcom que entre alguns ciutadans es va veure com una despesa innecessària. Marín, però, considera que la gestió comunal implica aquest tipus de coses. “No cuidem més uns que altres, s’ha de saber mantenir la balança”, manifesta, cosa amb la qual coincideix el conseller de Medi Ambient i Innovació d’Andorra la Vella, David Astrié. “Els usuaris de gossos lògicament han de tenir el seu espai”, explica. “La nostra feina és mantenir aquests punts nets”, manifesta, cosa que no implica que els propietaris no hagin de ser cívics. “És un assignatura que tenim pendent: fer que els incívics siguin cívics”, va explicar Astrié, una transformació que, amb pocs gestos, pot convertir l’odi d’alguns en amor pels gossos.

VINT-I-DOS ESPAIS PER A GOSSOS A TOT EL PRINCIPAT

El país compta amb un total de 22 espais destinats per a gossos entre parcs d’esbarjo i pipicans. Andorra la Vella, la parròquia amb més espais d’aquest tipus, compta amb vuit punts on els animals poden fer les seves necessitats, a més d’una zona d'esbarjo al Carrer Gil Torres, al terreny del Ribaló. La capital també compta amb vuit tòtems urinaris en les zones més urbanes en els quals els gossos poden orinar. Els posts, a canvi, expenen galetes per als animals. D’altra banda, Escaldes-Engordany compta amb quatre pipicans, tot i que es treballa en un nou parc amb jocs per a gossos a l’avinguda del Fener, un espai que serà pioner al país. En les parròquies altes, Encamp té quatre zones, tres de les quals al mateix poble d’Encamp i una al Pas de la Casa. Destaca la grandària de totes , en especial de la zona d’esbarjo al Prat del Garal, inaugurat el 2018 i que compta amb una superfície de més de 4.400 m2. La parròquia encampadana també treballa a afegir un pipicà més a la llista d’espais destinats a gossos. A la Massana també hi ha quatre punts per a gossos, amb una superfície mitjana d’uns 15 metres quadrats, mentre que a Sant Julià n’hi ha un, el de l’aparcament del Prat nou. Finalment, ni Ordino ni Canillo compten amb cap zona perquè els animals facin les seves necessitats, tot i que aquesta darrera parròquia treballa en un espai per a gossos, delimitat i cuidat, on els animals puguin córrer. Les dades entre parròquies no són comparables ja que molts propietaris de gossos, sobretot en parròquies altes, prefereixen treure a passejar els animals per la muntanya, raó per la qual són zones en les quals la demanda de pipicans no és tant destacada. D’altra banda, al Principat es posa a l’abast dels ciutadans uns tres milions de bosses de plàstic gratuïtes durant l’any per recollir els fems dels gossos que es reparteixen en els 300 dispensadors que hi ha, aproximadament, a tot el país. La majoria es troben a Andorra la Vella, amb 77 punts amb bosses, o a Encamp, amb 71 dispensadors. Les altres parròquies tenen de mitjana una quarantena de dispensadors, excepte Canillo, que va decidir anul•lar aquest servei. Des del comú s’assenyala que són els problemes d’incivisme els que van portar la corporació a prendre la decisió. Molta gent feia un mal ús d’aquest servei, enduent-se les bosses de plàstic a casa, la qual cosa provocava que els dispensadors estiguessin buits la majoria del temps, una situació que altres comuns també confirmen patir. No obstant, des de la corporació canillenca s’assenyala que es tracta de reconduir el tema.