Motos a examen

El Principat tenia l’any passat -segons les dades d’estadística- un parc mòbil total de 86.930 vehicles, dels quals 15.593 són motocicletes (13.156 de més de 80 centímetres cúbics, i 2.437 ciclomotors), unes xifres que suposen que hi ha una moto al país per cada 19 habitants.

Per conduir-les, hi ha diversos tipus de permisos, una llicència per a ciclomotors, el carnet A1 per a motocicletes de fins a 125 centímetres cúbics, i l’A3 per motos de totes les cilindrades. I tots tenen un punt en comú, que no fa falta realitzar pràctiques en carretera, sinó que s’obté amb un examen teòric i amb les proves al camp de pràctiques. És per això que el secretari general de l’ACA (Automòbil Club d’Andorra), Antoni Toti Sasplugas, va posar en alerta fa dues setmanes sobre la facilitat dels exàmens que s’han de fer per obtenir els permisos de conduir motocicletes.

L’ACA va instal·lar al pàrquing de busos que hi ha davant de l’edifici administratiu de Govern un circuit per impartir cursos de conducció segura dintre de la campanya Missió Zero Accidents, i Sasplugas va manifestar que “entenem que l’exigència per treure el carnet de moto ara com ara és massa laxa i massa fàcil”, i va afegir que “és un sistema que s’hauria de millorar perquè de seguida pots conduir una moto d’alta cilindrada només havent superat un examen en què has de passar uns cons correctament en un espai de formació”. Per acabar, el secretari general de l’ACA va cloure que “no vas ni per la carretera, no has educat la mirada, no entens els elements mecànics de la moto, no has interioritzat la importància de la prudència a l’hora de conduir”.

OPINIÓ GENERALITZADA

Les queixes sobre la facilitat per obtenir els exàmens de conduir no venen únicament de l’ACA, i diversos sectors es manifesten en la mateixa línia. El cap de l’àrea de Mobilitat, Jaume Bonell, va destacar que “més enllà de formar la gent per aprovar un examen, potser hi hauria d’haver més pedagogia i pràctica”, i afegeix que “d’alguna manera, quan un es treu el permís de conduir és quan arrenca la història, i fins que no es comença a anar en carretera oberta i en viatges a l’estranger, no es comença a dominar la conducció”.

Bonell assegura també que el problema no és pas de les autoescoles “perquè les bases normatives s’expliquen bé”, i puntualitza que “la base de la conducció depèn de cada individu, i n’hi ha que porten tota la vida conduint, i ho fan igual de malament que el primer dia”.

L’altra gran branca pel que fa als exàmens dels permisos de circulació són les autoescoles, que es mostren alineats en aquest aspecte amb l’ACA i amb Mobilitat. El responsable de l’Autoescola Unió (la decana del país), Pere López, diu que “estic totalment d’acord, els exàmens són massa fàcils perquè no representen després les condicions de circulació”, i remarca que “està clar que a algú de 16 o 17 anys se li deixi portar una moto de 125cc després de fer només quatre o cinc pràctiques en un circuit tancat i amb unes maniobres com l’eslàlom, que després estan prohibides a la carretera, demostrarà destresa, però no que sàpiga estar a la carretera”.

A més, López assegura que es una opinió força generalitzada al sector, i confessa que “els monitors d’autoescola ja fa dies que ho comentem entre nosaltres que això ha de canviar perquè després passa el que passa a la carretera”, i clou que “si canviés, segurament els exàmens no serien tan ràpids com ho són ara, però segur que sí que serien més realistes. D’altra banda, el responsable de l’Autoescola Unió comenta que “s’hauria de canviar el model i així no es donaria carnets a gent que potser no està preparada”. Per acabar, va exposar que “n’hem parlat amb la resta de companys informalment, sobretot arran dels comentaris que van sortir a la premsa, però no ho hem fet a nivell de les reunions de les autoescoles”.

MÉS DIFICULTAT A L’ENTORN

Els dos països que limiten amb el Principat, Espanya i França, tenen un sistema similar per obtenir els carnets de moto, i que té poc a veure amb els exàmens per obtenir-lo aquí. En tots dos casos hi ha una prova teòrica, i també una de pràctica, que es divideix en una part en circuit tancat i una altra de circulació. En el cas del país gal, la prova en circuit tancat té una durada d’uns 18 minuts, mentre que l’apartat de circulació en via pública dura 35 minuts. En el cas d’Espanya, el format és similar, amb una prova en una pista de pràctiques i també un examen en carretera oberta.

Per al cap de l’àrea de Mobilitat, Jaume Bonell, “aquest sistema és més convenient”, i remarca que “almenys, aquell que és una mica més torpe, n’haurà d’aprendre una mica més abans de tenir la llicència, i aquells que siguin més dotats també podran demostrar les seves habilitats”. A més, el responsable de l’Autoescola Unió, Pere López, reconeix que “a vegades ens venen alumnes d’altres països i queden sorpresos per la facilitat per aconseguir la llicència per portar qualsevol moto”.

LA CONSCIENCIACIÓ, CLAU

L’Automòbil Club d’Andorra va presentar fa unes setmanes, amb la col·laboració del Govern, la campanya de conscienciació Missió Zero Accidents, que té l’objectiu d’aconseguir la xifra de zero morts a les carreteres del Principat. De cara a aquest 2019, la campanya estarà centrada en els vehicles de dues rodes (motos i bicis), el 2020 farà èmfasi en els cotxes, i el 2021 serà el torn dels vianants.

Dintre d’aquesta campanya, l’ACA ha organitzat uns cursos de conducció segura a l’aparcament d’autobusos que hi ha al davant de l’edifici administratiu de Govern. En aquest espai, formadors professionals ajuden els inscrits a ser conscients de les seves habilitats i limitacions, detectar i corregir hàbits incorrectes o a reaccionar correctament davant de situacions imprevistes. Durant el primer cap de setmana d’aquests cursos, una trentena de motoristes van participar-hi i els van superar, i també van realitzar-los una trentena d’agents del Servei de Circulació del Comú d’Andorra la Vella.

En paral·lel a aquests cursos, la campanya també comptarà amb actes de prevenció, ja que a partir del mes de novembre, l’ACA en col·laboració amb la Federació Motociclista d’Andorra i el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior faran xerrades per als joves de 14 a 18 anys a les escoles del país per entendre la importància de l’ús del casc o altres proteccions, de com circular en carretera en moto, o quins són els riscos específics d’aquest vehicle.

Sobre aquestes xerrades de conscienciació, el president de l’Automòbil Club d’Andorra, Enric Pujal, va explicar que “el tema de la formació està a l’ADN del club, i ja havíem fet algunes xerrades a les escoles perquè els joves coneguessin els senyals, per exemple”, i va afegir que “nosaltres compartíem aquest neguit amb la federació de motociclisme, i ells es van comprometre a fer aquestes formacions a les escoles a partir de novembre”. De la seva banda, el cap de l’àrea de Mobilitat, Jaume Bonell, va manifestar que “dintre de la Missió Zero Accidents és important la pedagogia que es pugui fer a les escoles per explicar a les noves generacions els riscos que hi ha a les carreteres”, i va cloure que “els accidents amb víctimes dels darrers temps han estat amb més grans de 30 anys, i potser el problema és de cara a la maduresa de la gent i no a la joventut”.

Set motoristes morts en dos anys

Després d’aconseguir l’objectiu de zero víctimes mortals en accidents de trànsit l’any 2016, el 2017 i 2018 van capgirar la tendència i es van registrar un total de nou morts en sinistres a les carreteres del país. L’any 2018 es va tancar amb un total de 508 accidents de trànsit -segons dades de la policia- que van provocar un total de cinc víctimes mortals, amb quatre motoristes i un ciclista. L’any anterior, el 2017, els números van ser similar amb un total de 524 sinistres i quatre morts, dels quals tres anaven en moto, mentre que el 2016, tot i haver-hi més accidents (285), no es va registrar cap víctima mortal a la xarxa viària del Principat. De fet, entre el 2004 i el 2017, el 37% de víctimes mortals a la carretera han estat motoristes, cosa que suposa 22 punts per sobre de la mitjana europea, segons les dades d’un estudi de l’Eurocambra.

Tot i aquestes xifres, des de les diferents institucions no creuen que la taxa de mortalitat en moto dels últims anys tingui res a veure amb el nivell dels exàmens per obtenir la llicència. De fet, el cap de l’àrea de mobilitat, Jaume Bonell, va manifestar que “som un país de muntanya amb una meteorologia força dura i a l’hivern, la tardor, i fins i tot a la primavera, les condicions de circulació no són ni molt menys les òptimes, amb l’asfalt fred i humit, per exemple”.

A més, Bonell destacava que “els accidents de motocicleta que va haver-hi el 2018 van ser o a primera hora del matí o ja a la nit, amb carreteres que potser estan ja al límit d’estar gelades o molt humides”, i va cloure que “hem de difondre el missatge que més enllà de l’estiu, s’ha de tenir encara molta més precaució a l’hora de circular per les condicions d’adherència de les carreteres”.

En aquest sentit, fa un parell de setmanes es va presentar la nova base de dades dels accidents de trànsit que gestionaran el departament de Mobilitat, el de policia i els serveis de circulació parroquials, com a taula tècnica del trànsit, i que tindrà com a objectiu principal intentar reduir la sinistralitat. Amb aquestes noves informacions es podran identificar les causes o els punts exactes on es produeixen, que seran registrats en una base cartogràfica, cosa que fins ara no

es podia fer per la falta d’una base de dades conjunta entre policia i circulació de les parròquies.

Jaume Bonell va explicar que “amb aquesta base de dades podrem analitzar les conseqüències que han provocat l’accident, si ha estat una negligència humana o verdaderament hi ha hagut una manca de senyalització, mal traçat de la carretera o manca d’informació a través de senyalització”. Segons Bonell, la plataforma també servirà per obtenir informació que ajudi a prevenir els accidents: “Ens ajudarà a impulsar les mesures correctores que estiguin en mans de les administracions”.