Set anys de Cirque

El 30 d’octubre del 2012, l’aleshores ministre de Turisme, Francesc Camp, anunciava davant l’estupefacció general que el juliol de l’any següent el Cirque du Soleil aterraria a Andorra per oferir un espectacle original inspirat en el Principat amb l’objectiu d’incrementar el nombre de visitants que pernoctarien al país en un mes històricament considerat de temporada baixa i que més patia els efectes de la crisi econòmica global. L’aposta d’Andorra Turisme es va iniciar amb 10 actuacions programades per a 50.000 espectadors. Set anys després, enguany, el Cirque du Solei programa vint-i-dos actuacions que poden arribar a veure 110.000 espectadors.

Però, com va sorgir la idea? Ho explica el director d’Andorra Turisme, Betim Budzaku. “Era el setembre del 2012 i buscàvem alguna activitat per aconseguir un atractiu addicional que ens permetés atraure turistes al juliol. Sabíem que no teníem temps per crear un nou espectacle i des de Monitor Group [el Govern va contractar els serveis de l’empresa nord-americana per atraure capital estranger] ens van explicar que el Cirque du Soleil feia al Quebec un espectacle al carrer gratuït”, recorda Budzaku. El ministre Camp, continua, “va anar al Canadà a veure l’espectacle i així van començar els primer contactes amb el Cirque”.

El director d’Andorra Turisme recorda que els quebequesos volien que l’espectacle fos 100% gratuït i que les negociacions van ser molt dures perquè “hi havia una desconfiança absoluta ja que qualsevol problema podria afectar una marca que és la primera del món quan es parla d’entreteniment”. Budzaku assenyala que tenien molt clar que l’espectacle havia de començar a les deu de la nit perquè “la gent es quedés a pernoctar a Andorra” i rememora que el 90% ho veia “una bogeria”.

També recorda dues anècdotes prèvies a l’estrena del primer Scalada. La primera, quan “el cap de Govern, Toni Martí, ens va reunir a Camp i a mi uns dies abans i ens va preguntar quantes persones crèiem que podien venir a veure el Cirque. Li vam dir que ompliríem en un 80% i finalment vam estar en prop del 94%”. La segona, la mateixa tarda de l’estrena. “Estàvem el Francesc i jo asseguts a l’Art Hotel i estava caient un aiguat impressionant. I ens vam dir: aquí no vindrà ningú. Però hores abans va començar a venir gent i deu minuts abans de l’estrena va deixar de ploure i va ser un gran èxit.”

Dels dubtes a la consolidació

L’anunci que el Cirque du Soleil realitzaria un espectacle fet a mida per a Andorra va generar dubtes i sobretot moltes crítiques per l’alt cost de l’operació: 2,5 milions d’euros. L’oposició al Consell General, en aquells temps el PS, va ser un dels més actius a l’hora de posar en dubte l’aposta d’Andorra Turisme. Els hotelers, que eren els principals interessats en el projecte ja que l’objectiu final era incrementar les pernoctacions, tampoc no ho tenien gaire clar. “Ens va agafar per sorpresa perquè era inèdit a Andorra, perquè era una activitat que tenia un mes de durada i perquè ho feia una marca internacional com el Cirque du Soleil”, explica el president de la Unió Hotelera, Carles Ramos, que afegeix que “ens vam quedar a l’espera de com funcionava”.

El primer any de Cirque es va tancar amb 45.000 espectadors i un retorn econòmic, segons les dades d’Andorra Turisme, de 8,5 milions d’euros. Els hotelers, en el seu dia, ja van mostrar el seu desig que Scalada tornés el juliol següent, tot i que alguns demanaven que les entrades no fossin gratuïtes per impedir el turisme d’entrepà que no feia nit al país.

La incògnita sobre si el Cirque du Soleil tornaria al país es va allargar fins al 20 gener del 2014. Andorra Turisme tancava un acord amb els quebequesos per disset espectacles el següent estiu, amb una part de les entrades de pagament com havia succeït en la primera edició. A Scalada Mater Natura, que va tenir un retorn segons el Govern de 13,5 milions d’euros, el va seguir Scalada Storia. El 2015 tornava el Cirque amb més actuacions, es passava de 17 a 21, i amb un increment de les entrades de pagament, que ja eren el 50% de l’aforament. També s’incrementava el retorn econòmic, que l’executiu fixava aquell any en 16,8 milions.

L’espectacle de l’estiu següent, Scalada Vision, arribava amb la gran novetat del cobriment de la carpa del Parc Central. S’hi afegia una actuació, passaven a ser 22 els dies de Cirque, amb 52.800 de les 110.000 entrades de pagament. I de nou, més retorn econòmic: 20 milions d’euros. El 2017 va ser el darrer any de Scalada. L’espectacle Stelar no diferia quant a l’estructura del de l’estiu anterior. Vint-i-dues funcions, sota cobert, amb les mateixes entrades de pagament i el mateix retorn econòmic: 20 milions d’euros. Aquell any es batia, però, el rècord d’espectadors (107.409) i s’aconseguia tancar un acord de més d’un any amb els quebequesos. Hi hauria Cirque, com a mínim, dos estius més. Mort Scalada, l’estiu del 2018 es va apostar per les veus femenines per atraure els turistes. Diva oferiria de nou 22 espectacles sota cobert, amb la novetat que per primer cop hi havia més entrades de pagament (66.000) que no pas de gratuïtes. Es van vendre i repartir un miler d’entrades menys que el 2017 i el retorn econòmic es va fixar en 21,6 milions. Aquell any, el ministre Francesc Camp va criticar els hotelers denunciant que “la meitat del sector no s’havia implicat ni en la venda d’entrades ni en la promoció” d’un espectacle ja consolidat i que aquest estiu ha tornat per setè any consecutiu. Ja fa un parell de setmanes que les veus masculines de Rebel i els acròbates del Cirque estan instal·lats al Parc Central, on duran a terme 22 espectacles aquest juliol amb 63.976 de les 110.000 entrades de pagament.

Objectiu complert

Betim Budzaku afirma amb contundència que l’objectiu que es van marcar el setembre del 2012 s’ha complert amb escreix. “En cap moment ens esperàvem arribar a les set edicions i que el 95% de les entrades, entre les de venda i les gratuïtes, es col·loquessin”, assenyala. També recorda que l’ocupació del mes de juliol s’ha incrementat de manera exponencial entre el 2013 i el 2018, i que aquell any el 86% de la gent que va anar a veure el Cirque du Soleil va fer nit al Principat i que un 80% es trobava a Andorra expressament per veure l’espectacle. “Això és el que diuen les enquestes que fem entre els espectadors, unes enquestes que tenen un marge d’error del 0,8%”, puntualitza. “Honestament”, admet, “no ens esperàvem aquest èxit. Pensàvem que tindria una vida molt més curta perquè els espectacles del Cirque du Soleil estan pensats per a la gent local, que l’única despesa que té és la de pagar l’entrada”.

El director d’Andorra Turisme reconeix que el cost de dur el Cirque du Soleil a Andorra “és molt alt”, però també “ho és el retorn econòmic que tenim”. Budzaku també assenyala que tot i que en part el de la companyia quebequesa és un espectacle gratuït, la proposta “no és de low-cost”. Segons les dades del ministeri, les persones que assisteixen al Cirque du Soleil es gasten de mitjana 117 euros diaris i les que venen a Andorra en la temporada d’esquí tenen una despesa al dia de 135 euros. Budzaku defensa l’aposta pel Cirque i convida els més crítics a veure una fotografia de l’avinguda Meritxell el juliol del 2012 i comparar-la amb una del passat juliol. “Sempre hi haurà crítics i normalment les veus negatives tenen més ressò que les positives”, assenyala Budzaku, que sentencia que l’any 2012 “teníem l’obligació moral i professional de buscar alternatives que ajudessin a apujar les pernoctacions”. Els que no són pas crítics són els hoteleres. El president de la UHA admet que l’aposta pel Cirque du Soleil “sens dubte” ha funcionat. “Només cal veure les ocupacions i la seva evolució, la diferència [abans del Cirque i ara] és molt important”, indica Ramos.

Quin ha de ser el futur?

Després de set anys i amb una proposta totalment consolidada, el debat obert ara mateix és si l’aposta Cirque du Soleil s’ha de mantenir o s’ha de buscar una alternativa. El president de la Unió Hotelera considera que encara no hi ha una data límit per donar per tancada la relació amb la companyia quebequesa. “La data límit ha de venir lligada a trobar un esdeveniment similar que pugui portar els mateixos turistes que ara”, assenyala Ramos, que considera que serà complicat que un canvi sigui comercialment igual d’atractiu. Cal recordar que a l’estrena de Rebel, Verònica Canals, nova ministra de Turisme, cartera que depèn del partit liberal, va avançar que la continuïtat de l’espectacle dependria de factors com l’ocupació, la satisfacció del públic i la despesa mitjana. També va assegurar que en cas de no renovar amb el Cirque du Soleil, es buscarien altres opcions per al juliol. “És una decisió molt important i ha d’estar sustentada per una lògica i uns números”, deia la ministra la nit de l’estrena.

Budzaku, per la seva banda, considera que en cas de mantenir més anys el Cirque du Soleil a Andorra el gran repte es troba a tenir prou capacitat creativa per sorprendre els espectadors. I més enllà de la necessitat de buscar o no una alternativa, el director d’Andorra Turisme veu fonamental comptar amb un espai permanent per fer l’espectacle. “No ens podem permetre que cada any ens preguntin on hem d’aparcar el cotxe”, diu en referència a la utilització de l’aparcament del Parc Central. Budzaku recupera un dels projectes fallits del ministeri de Francesc Camp: la construcció d’un espai multiusos per permetre que el Cirque du Soleil o qualsevol altra aposta similar s’allargui en el temps.