Medi ambient en acció

Participació de la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, en el diàleg ministerial sota el títol Oportunitats per a una transició energètica a Iberoamèrica, en el marc de la PreCOP25 celebrat a Costa Rica. El cap de Govern, Xavier Espot, afirma que l’Agenda 2030, al costat de l’Acord de París, esdevenen claus per guiar les estratègies polítiques mundials a llarg termini en una intervenció en el Fòrum Polític d’Alt Nivell sobre desenvolupament sostenible celebrat en el marc de la 74a assemblea general de les Nacions Unides. Calvó, acompanyada del director de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, participa en les diferents reunions d’Alt Nivell incloses a la Cimera del Clima a Nova York. La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i el director del departament d’Agricultura, Josep Maria Casals, encapçalen la delegació andorrana al Fòrum Polític d’Alt Nivell sobre el desenvolupament sostenible a Nova York i organitzen un acte paral·lel sota el títol Desenvolupar accions per afrontar el canvi climàtic en les regions de muntanya amb la col·laboració de la Secretaria de l’Aliança per a les Muntanyes (Mountain Partnership).

Aquests són quatre exemples recents de l’acció multilateral del Govern pel que fa al Medi Ambient i el canvi climàtic. Uns viatges arreu del món que algunes vegades són qüestionats per l’opinió pública, que també es perd en termes com Precop25, Agenda 2030 o Secretaria de l’Aliança per les Muntanyes.

“Andorra és un estat més en el panorama internacional i el seu vot té el mateix valor que el de qualsevol altre estat”, assenyala el secretari d’Estat de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, en una conversa en què també estaven presents Carles Miquel, director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, i Josep M. Casals, director del departament d’Agricultura. Rossell insisteix a posar en valor la presència d’Andorra en tots aquests fòrums perquè “no tothom ens coneix com voldríem i aquí podem explicar qui som i quines són les prioritats del nostre país”.

Respecte a la feina que pot fer un petit estat com Andorra en aquests fòrums, el secretari d’Estat diu que el Principat “és molt vulnerable al canvi climàtic i ha d’estar present en les trobades”. Recorda que Andorra està treballant en el 60% dels objectius de l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible, el pla d’acció de les Nacions Unides (ONU) en favor de les persones, el planeta i la prosperitat que vol enfortir la pau universal i l’accés a la justícia.

També recorda que Andorra és un estat part de l’Acord de París del 2015, signat dins del Conveni Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a partir de l’any 2020. “Nosaltres podem realitzar accions locals que sorgeixen en un àmbit global i per a Andorra és important ser-hi present perquè ens permet ser capdavanters respecte al canvi climàtic”, assenyala Rossell. I és que el Principat vol liderar la lluita contra l’escalfament global i ser el país organitzador de la Cimera Iberoamericana del 2020 “ens permetrà tenir aquest lideratge”.

El secretari d’Estat recorda que els propers 7 i 8 de novembre el Principat acollirà la reunió de la Xarxa Iberoamericana d’Oficines de Canvi Climàtic (RIOCC 2019) i el 2020, la Conferència de Directors Iberoamericans de l’Aigua (CODIA), en una data encara per confirmar. Tota aquesta feina culminarà l’any vinent, també sense una data concreta, amb la Conferència Iberoamericana de Ministres de Medi Ambient. “Fa deu anys que no s’organitza aquesta ministerial i és un gran repte per nosaltres”, assenyala.

Defensa del multilateralisme

El multilateralisme és, en les relacions internacionals, una aliança de múltiples països que persegueixen un objectiu comú. El director de l’oficina del Canvi Climàtic, Carles Miquel, tot i reconèixer que és una paraula difícil de pronunciar sense entrebancar-se, defensa la seva importància pels drets i obligacions que suposen per als estats concernits. El multilateralisme “ens permet estar a prop d’altres països, generar sinergies i coalicions”. I en el cas de la seva oficina, “defensar, respecte al canvi climàtic, els nostres interessos com a país de muntanya”. El director concreta que “volem fer lobby perquè es tinguin en compte els països de muntanya”.

Miquel recorda que des de la participació d’Andorra a la COP22 celebrada a Marràqueix el 2016 “seguim reforçant la idea de la importància del canvi climàtic en els països de muntanya”. Explica que fins fa uns anys només es parlava de l’afectació a les illes del Pacífic i que ara s’ha aconseguit que les conseqüències de l’escalfament global en els països de muntanya, tant en el camp ambiental com en el socioeconòmic, es considerin de forma específica en l’equip d’experts del canvi climàtic. “Qualsevol evolució de les condicions climàtiques ens pot perjudicar”, diu el director de l’oficina del Canvi Climàtic.

En aquest punt de la conversa intervé el secretari d’Estat per assenyalar que la multilateralitat “ens permet donar visibilitat de les accions que fem a Andorra per pal·liar el canvi climàtic a països que tenen la mateixa problemàtica que nosaltres i poder trobar solucions conjuntament”.

Miquel agafa la paraula de nou per continuar defensant la presència d’Andorra en els fòrums internacionals. “Tots els estats tenen un vot que val el mateix, som un soci que té el mateix pes que qualsevol altre i són aliances en les quals tothom hi guanya”, explica, abans de fer un repàs a la participació internacional d’Andorra respecte al canvi climàtic.

“Venim d’una història, del Protocol de Kioto, en què no hi havia una direcció clara. Ara hem signat i ratificat l’Acord de París i s’obre una nova etapa en què haurem de fer noves aportacions per contribuir a disminuir els efectes del canvi climàtic.” També explica que en tots els viatges que realitzen els representants andorrans per participar en fòrums internacionals de medi ambient es compensa la petjada de carboni i posa com a exemple a seguir el de la cursa Font Blanca, que també compensa la petjada de carboni.

Miquel també assenyala la importància que Andorra hagi assumit la Secretaria Pro Tempore de la Conferència Iberoamericana i la celebració de la Cimera de caps d’Estat i de Govern el 2020 perquè “ens servirà per donar missatges comuns que ens permetin obtenir una declaració per anar en la direcció del compliment dels compromisos adquirits a l’Acord de París”.

Agricultura i medi ambient

Arriba el torn del director d’Agricultura, Josep Maria Casals, que també defensa la participació en els fòrums internacionals per “compartir experiències i conèixer iniciatives que s’estan aplicant a fora per adaptar-les i aplicar-les a la realitat andorrana”. Casals recorda que fa temps que es parla dels efectes negatius de la indústria ramadera i agrícola a nivell social i que s’ha d’anar cap a una agricultura sostenible. “El cas d’Andorra és un cas d’estudi fora: com l’agricultura pot contribuir a pal·liar els efectes negatius del canvi climàtic en la biodiversitat”, assenyala.

Quant a la feina internacional del departament, el secretari d’Agricultura destaca el fet que el Principat forma part del Consell Rector de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) des de l’1 de juliol i fins al 30 de juny del 2021 i l’exposició que es va fer a Nova York el desembre passat amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Muntanyes dels treballs d’adaptació dels sectors agrícola i ramader del Principat al canvi climàtic. “Tenim una ramaderia molt extensiva que el que fa és fer passar els animals durant quatre mesos a la muntanya i aquests acaben sent els jardiners del nostre entorn, amb la qual cosa s’ajuda a minimitzar l’impacte negatiu del canvi climàtic i a disminuir riscos naturals com allaus i incendis”, recorda. Casals també posa en valor la feina feta quant a la seguretat alimentària i la malnutrició per excés d’aliments. També, indica, és exportable l’acció de Ramaders d’Andorra respecte a la producció de qualitat de consum local i de quilòmetre zero que “afavoreix” el manteniment del medi. “Hi ha casos d’estudi que poden ser interessants per aplicar-los en altres territoris”, indica el director d’Agricultura i posa com a exemple “les illes de Mallorca i Papua que, com nosaltres, no produeixen aliments i que com a llocs turístics que som necessitem mantenir l’entorn de muntanya”. Andorra, diu, també pot ser un exemple respecte a la producció d’energies renovables com la solar. “Es pot fer a través de les explotacions agràries i ramaderes. Els nostres avantpassats eren savis i van ubicar a la solana les explotacions: per tenir sol i per evitar les allaus”, recorda.

Casals torna a referir-se a la importància de ser i de participar en els fòrums internacionals. “Afavoreix la diversificació de l’economia d’Andorra. La gent es fixa en Andorra, la veu com un lloc per invertir i això genera riquesa”, afirma. El secretari d’Estat, que entra en la conversa, afegeix que “ara ens comencen a conèixer a Iberoamèrica. Saben on estem ubicats i les dimensions que tenim. Quan els diem que som 76.000 habitants, al·lucinen, i quan els diem que rebem 8 milions de turistes, al·lucinen més”.

Coneixement de la ciutadania

Quan se’ls demana pel coneixement que té la ciutadania en general d’aquesta feina internacional, admeten que s’ha d’explicar i indiquen que ells saben de la importància que té perquè hi treballen dia a dia. “Les solucions que veiem fora les apliquem a nivell local: economia circular, estratègies de mobilitat o polítiques energètiques”, diu Casals. “Els empresaris, els col·legis professionals, els sectors econòmics saben l’impacte a llarg termini que tindran aquestes accions”, sentencia.