La competència del 'tax free'

La xifra constata la magnitud del fenomen. I el perquè és una preocupació per als establiments del país, ja que suposa de fugida del client local, que estalviant-se la taxa sobre el el producte (de fins al 21% a l’estat veí del sud) es beneficia d’un preu més econòmic que no el que troba a Andorra. La possibilitat de demanar el retorn de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) en tant que residents en un estat de fora de la Unió Europea no és cap novetat, sí que ho són, des de fa alguns mesos, dues condicions associades: s’ha eliminat l’import mínim del tiquet de compra que abans era necessari per reclamar la devolució de l’impost (90,15 euros) i, des de principi d’any, la duana de la Farga de Moles disposa del sistema digital DIVA que l’Agència Tributària espanyola va començar a implantar el 2016 en aeroports del territori per agilitar l’operació. Tot plegat fa que els residents al país aprofitin en major mesura la possibilitat de descomptar-se la taxa. També quan compren a deu quilòmetres de la frontera, a la Seu d’Urgell, que ho viu com un revulsiu del seu teixit comercial. Amb el comerç nacional són les dues cares de la moneda.

Al Principat, la Cambra, expressava la preocupació a la presentació de l’informe econòmic del 2018: “La implantació de centres comercials fora, i a prop, de les nostres fronteres, és un fet que sembla que anirà en augment, a causa de l’avantatge que suposa desgravar l’IVA, en molts casos, sense efectuar la corresponent declaració fiscal d’entrada a Andorra. Aquesta pràctica, cada cop més habitual, va en detriment dels ingressos públics del Govern, i també perjudica el sector comercial del país”, reflexionava l’entitat, instant el Govern a plantejar-se la qüestió i possibles solucions. Què succeeix? La franquícia actual obliga aqui faci compres a fora a declarar-les a la duana andorrana i a abonar, en conseqüència, l’Impost General Indirecte (IGI) si l’import supera els 300 euros. Les factures inferiors a aquesta quantitat estan exemptes. D’igual manera que els compradors que travessen la duna de la Farga de Moles amb productes adquirits al Principat han de declarar el producte i, per tant, abonar l’IVA només si el que adquireix supera els 900 euros. El creixement de l’opció del tax free ha fet que part del sector comercial advoqui inclús per eliminar la franquícia de 300 euros i que qualsevol producte que s’adquireixi fora hagi de pagar IGI. Però el president de la Cambra de comerç alerta d’aquesta demanda i de l’efecte boomerang negatiu que pot tenir: que es plantegi llavors la rebaixa de la franquícia de 900 euros, que és un dels atractius d’Andorra com a destinació de compres per la competitivitat que atorga als seus preus tenir un gravamen molt més baix, del 4,5%. Per això advoca perquè la franquícia de 300 euros es mantingui però amb un sistema prou efectiu de control que permeti que tot aquell que passi per la duana amb mercaderia superior a aquest valor la declari i pagui el que li toca. Una proposta que traslladaran al ministeri de Finances en una propera reunió. Armengol aposta per buscar, per exemple, un sistema similar al de la Farga de Moles, amb dos carrils diferenciats que segreguen els vehicles entre els que han de declarar (vermell) i els que no (verd) i fer un tràmit àgil per facilitar el pagament de l’IGI. Perquè Armengol sosté que si tot aquell que compra mercaderia per sobre de 300 euros hagués de pagar la taxa local se n’adonaria que la compra a Espanya ja no val la pena. I ho exemplifica amb l’electrònica. “S’ha de conscienciar la gent, no es tracta de fer proteccionisme si no que es compleixi la normativa”, defensa el president de la Cambra.

Plantejar canvis

Una prova senzilla de l’augment del tax free és la quantitat (creixent) de cotxes del país aturats al costat de les instal·lacions duaneres de la Farga de Moles. Fonts governamentals assenyalen que són conscients de la situació i que ja estan immersos en una reflexió sobre possibles solucions. Deixen clar que s’actua quan hi ha indicis que algú està superant la franquícia de 300 euros i no fa la declaració, amb els recàrrecs i les sancions corresponents. Afegeixen que el que s’està plantejant són “quines mesures podríem fer per tenir una acció més efectiva en aquest sentit”, però que aquestes no han de passar (o no només han de passar) per intensificar els controls. Sense voler fer més precisions, les fonts consultades apunten que a l’hora de valorar propostes com les de segregar carrils s’han de tenir en compte factors relacionats com ara les complicacions a nivell logístic o quants efectius serien necessaris per garantir-ne el funcionament. Però sí que admeten que una via de treball seria la d’agilitar el tràmit de declaració, amb l’objectiu que una quantitat més important de ciutadans compleixin amb la normativa. “Hem de preveure que sigui el suficientment àgil com perquè no sigui un problema”, assenyalen. I respecte a les franquícies? Les fonts recorden que es tracta d’una qüestió d’“equilibris” i que plantejar l’eliminació suposaria una necessitat de recursos molt elevada a la duana.

La competència del tax free se suma al retrocés que viu el comerç nacional. La presidenta dels comerciants de l’avinguda Carlemany, Susagna Venable, remarca que el tax free “ens afecta, segur que ho fa. Però s’han de canviar moltes coses per ser competitius”. Des de l’administració central també apunten a aquesta crisi estructural del sector que, precisen, no és exclusiva d’Andorra sinó global, a causa d’un canvi de model. I en aquest sentit, destaquen que els esforços també han d’anar dirigits a acompanyar el sector en la reconversió per ser “més competitius, més moderns”.

Entretant, a la Seu

La interacció entre la Seu d’Urgell i Andorra en matèria comercial és quelcom històric. I el fluxe ha estat en totes dues direccions. El mercat setmanal de la capital alturgellenca ha estat de sempre el més evident. Més quan el Principat no disposa d’una proposta comercial similar. Però també establiments amb dècades d’història, com Escribà Moda, compten amb clientela d’Andorra “des de sempre”. També “fa molts anys, potser més de 15”, apunten, que ofereixen als compradors del Principat fer el tax free. La diferència que han constatat és que el que abans s’havia d’explicar –i oferir– ara ja és una cosa sabuda. I assenyalen la instal·lació del supermercat de la cadena espanyola Mercadona com el factor que ha contribuït que l’opció de desgravar-se l’IVA es popularitzi. “Mercadona ho ha donat a conèixer a tothom. Abans se’ls havia d’explicar, però ara ja està assumit com una cosa normal”, precisen.

Des de la cadena espanyola, al seu torn, apunten que si van començar a oferir la possibilitat va ser per donar compliment a la demanda dels clients del Principat. Un volum de compradors que no poden determinar perquè, recorden, no poden saber si una persona ha baixat a comprar un cop en un mes o quatre. La xifra més científica en relació als clients d’Andorra és aquella que surt del volum de factures que demanen la devolució de l’IVA i que ascendeix a un 30%. Una proporció que no ha experimentat canvis després que s’eliminés el límit dels 90,15 euros per sol·licitar la devolució. Qüestió que expliquen pel fet que qui fa el desplaçament fins a l’establiment acostuma a plantejar compres grans. Per tant, superiors a aquesta quantitat. A mitjans de maig del 2015 l’establiment obria les portes i, malgrat que asseguren, es va triar la ubicació per servir a la Seu d’Urgell i voltants, han acabat atraient consumidors andorrans i adaptant-se a les condicions demandades en un territori fronterer.

L’arribada del sistema DIVA a la Farga de Moles suposa un procés més àgil per al comprador però feina extra per al comerç que, en el cas de la botiga petita (la realitat majoritària a la Seu), pot suposar un maldecap afegit. “Abans donàvem una factura i ja”, continuen des d’Escribà Moda, i ara han d’usar un programari informàtic que comporta més feina. Situació que hauria provocat que algun petit comerç hagi decidit deixar d’oferir la possibilitat. Però, majoritàriament, es veu com una oportunitat. “Si parlem d’un IVA del 21% per al client d’Andorra, suposen unes rebaixes tot l’any”, apunten.

Des de la Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell (UBSU), l’expresident i actual membre de la junta, Ramon Ferrer, assenyala que “cada cop se’n fa més”, de tax free, malgrat que encara es troben clients del Principat que desconeixen com fer el tràmit. En tot cas, la rebaixa dels 90,15 euros hi ha ajudat, considera. “Ho ha facilitat perquè abans potser trobaves algú que gastava 80 euros i potser acabava comprant alguna cosa més per arribar-hi”, remarca. Gairebé totes les botigues de la Seu que ofereixen aquesta possibilitat se n’encarreguen directament ells, prescindint de l’agència col·laboradora. Per al client suposa poder recuperar la totalitat de l’IVA, mentre que, si entra en joc un intermediari, la possibilitat de recuperar el 21% es rebaixa al 15% o 16%. És, en definitiva, una nova oportunitat per al comerç alturgellenc i així ho han volgut potenciar, promocionant-lo a través de tríptics o adhesius als aparadors. Sobre la reacció que està suposant entre el comerç andorrà, des de la Seu es defensa que s’ha guanyat en equilibri perquè tradicionalment aquesta ha estat la batalla de David (la Seu) contra Goliat (Andorra).

El comerç nacional advoca per sensibilitzar els consumidors. Susagna Venable afirma que “seria fantàstic” iniciatives com campanyes de consum intern i Miquel Armengol defensa que “s’ha d’educar la gent. Ho entendrà fàcilment”. Perquè, insisteix, si no declaren el que toca, creen un perjudici a les arques de l’Estat i als negocis del país. En tot cas, la competència va més enllà de la Seu d’Urgell.

EINA PER AFAVORIR EL TURISME DE COMPRES

L’Agencia Tributària espanyola va posar en marxa el sistema DIVA l’any 2016, emmarcat en un pla sobre turisme de compres i basant-se en dades com ara que entre el gener i el setembre d’aquell any havien visitat el territori espanyol prop d’11 milions de turistes extracomunitaris. Un volum prou important per tenir en consideració que facilitant-los el tràmit deixarien una major despesa al país i els seus negocis. La implantació progressiva en aeroports i franges duaneres ha arribat aquest any a la Farga de Moles i des de l’1 de gener el segellat manual antic ha passat a la història. El nou tràmit digital no només agilita el procés, sinó que també serveix a la hisenda espanyola per garantir que aquell que vol desgravar-se l’IVA és resident extracomunitari. En el cas andorrà, les primeres setmanes de funcionament es van originar disfuncions i queixes per part de residents d’Andorra d’origen espanyol, que al·legaven que no se’ls permetia fer l’operació perquè se’ls considerava encara residents fiscals a l’estat veí del sud. Les dades facilitades per la hisenda espanyola apunten que des de l’1 de gener s’han tramitat 69.336 formularis, dels quals prop de 63.000 han resultat conformes.