Esprint olímpic

Entre el 24 de juliol i el 9 d’agost de l’any vinent, Tòquio es convertirà en la capital mundial de l’esport amb la disputa de la 32a edició dels Jocs Olímpics. Serà la quarta ocasió en què aquesta cita se celebri al continent asiàtic després dels Jocs de Seül el 1988 i els de Pequín el 2008, i per segona vegada el Japó serà l’epicentre planetari del món de l’esport en una edició d’estiu, ja que el 1964, també Tòquio, va ser la seu dels Jocs de la 18a Olimpíada. A més, la tradició olímpica nipona també s’explica a l’hivern, ja que les ciutats de Sapporo, el 1972, i de Nagano, el 1998, ja van ser seu dels Jocs Olímpics en què la neu i el gel és la gran protagonista.

Més d’11.000 atletes (segons les últimes previsions del Comitè Organitzador) prendran part d’aquests Jocs Olímpics en què hi haurà un total de 33 esports i 50 disciplines esportives, amb un total de 339 esdeveniments, fet que suposa que es posaran en joc al país nipó 1.017 medalles, el bé més preuat de qualsevol cita olímpica. Sense els últims grans noms il·lustres com Usain Bolt i Michael Phelps, seran molts els atletes que es disputin el paper de rei i reina dels jocs, com la nord-americana Simone Biles, que buscarà ser la primera gimnasta de la història que guanyi cinc ors en una mateixa edició dels jocs; la nedadora Katie Ledecky, campiona olímpica en cinc ocasions i que vol allargar el seu regnat al món de la natació; o l’atleta kenià Eliud Kipchoge, vigent campió olímpic de marató i posseïdor del rècord mundial que buscarà allargar la seva llegenda dintre d’aquesta disciplina del món de l’atletisme.

ANDORRA, TAMBÉ PROTAGONISTA

No serà al mateix nivell que els esportistes esmentats anteriorment, però Andorra també serà protagonista dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020. El Comitè Olímpic Andorrà és un dels 136 Comitès Olímpics Nacionals (n’hi ha un total de 206) que a hores d’ara han aconseguit la classificació per tenir algun dels seus atletes a la cita que es durà a terme a Tòquio el proper estiu.

Pel que fa a Andorra, l’única representant que s’ha assegurat la seva presència és la palista Mònica Doria, que competirà en les proves de canoa i de caiac de piragüisme en la modalitat d’eslàlom. Encara no ha fet els 20 anys (el seu aniversari és al desembre), però és una de les grans esperances de futur, si no ja de present, de l’esport del país. Durant el Campionat del Món de l’especialitat, que es va disputar a finals de setembre al Parc Olímpic de La Seu d’Urgell, Doria va aconseguir una classificació històrica que farà que el piragüisme andorrà torni a tenir representació a uns Jocs Olímpics 12 anys després que Montse García participés en els Jocs de Pequín 2008, on va aconseguir la 20a posició.

Un cop obtinguda la doble classificació olímpica, fa uns dies, després d’una recepció a l’edifici administratiu de Govern amb la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, i amb el secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, va explicar que “ara ja començo a ser-ne una mica conscient, i en uns dies ja començo la pretemporada”, i va afegir que “estic amb moltes ganes de tornar a entrenar-me, posar-me en forma i donar-ho tot per arribar als Jocs Olímpics a tope”.

SOMNIS DE MEDALLA?

Amb només 19 anys, Mònica Doria ja té un gran palmarès, però es podria somiar amb la primera medalla de la història d’Andorra en un Jocs Olímpics tant d’estiu o d’hivern? Des del Comitè Olímpic Andorrà no es marquen ni molt menys el metall com a objectiu, si no que el president de l’ens, Jaume Martí, explica que “jo espero que pugui obtenir un diploma olímpic [acabar entre els vuit primers], perquè ella té un gran nivell i al final en aquest món et mous en tres dècimes”, i afegeix que “a les semifinals del Mundial va ser tercera, i això vol dir que està allà entre les millors”. En cas d’aconseguir aquest preuat diploma, sería el millor resultat olímpic de la història d’Andorra, ja que fins ara, la novena posició d’Emili Pérez a la cursa de ciclisme en ruta dels Jocs Olímpics de Seül 1988 ha estat la millor que ha signat un esportista de casa.

De la seva banda, des de Govern, el secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, creu que “pensar en medalla, diploma o el que sigui és afegir pressió, i jo crec que no cal perquè encara és molt jove”, i va remarcar que “podem somiar, però els Jocs són molt exigents, i jo li vaig dir que ho visqui i gaudeixi d’aquesta experiència única, i que tot el que hagi d’arribar, ja arribarà”.

DIFÍCIL TENIR MÉS REPRESENTANTS

Tot i que encara queden uns mesos per tancar el període per aconseguir les mínimes, a hores d’ara sembla complicat que cap altre esportista del Principat les aconsegueixi i pugui classificar-se per als Jocs, fet que confirmaria la tendència a la baixa dels últims Jocs Olímpics pel que fa a representants del país. En un principi hi havia sobre la taula dues places d’universalitat, una masculina i una femenina, però a l’haver aconseguit mínima Doria, només quedaria una invitació per a un esportista.

Tot apunta que aquesta plaça podria ser per a Pol Moya, ja que és un dels becats de Solidaritat Olímpica, tot i que no està decidit ni molt menys. En aquest aspecte, el president del COA, Jaume Martí, assenyala que “crec que classificat amb mínima com la Mònica no n’hi haurà cap més, en Pol Moya està lluitant i no sé sí algun dels nedadors o dels judokes ho aconseguiran, però ho veig difícil”. A més, va afegir que “jo si se’n classifiquessin sis o set, seria l’home més feliç del món, però sembla difícil, i tampoc hem de portar gent a passejar als Jocs Olímpics”. En aquest sentit, Justo Ruiz va assenyalar que “intentem ser exigents i donar suport als esportistes, i no podem conformar-nos ni posar excuses com que som un país petit”, i va remarcar que “som ambiciosos i no pas conformistes, però per a molts atletes és complicat aconseguir la mínima olímpica”.

Les federacions de judo i natació són dues de les que acostumaven a tenir un representant gairebé a tots els Jocs Olímpics, i que possiblement no disposaran de cap a Tòquio 2020. Des de la Fandjudo, el coodirector esportiu de l’ens, Dani Garcia, va manifestar que “la classificació directa serà molt complicada, ara tenim en Marc Reig i el Fabián Ramos que estan lluitant pel rànquing, però serà molt difícil”, i agrega que “és complicat perquè no només compta un campionat, si no que se sumen competicions, i per una federació com la nostra és inassumible econòmicament, perquè ara les copes del món que venen seran a l’Àsia”. Per acabar, va destacar que “la temporada es tanca cap a l’abril, i si no aconseguim la mínima, haurem d’estar pendents de l’opció de la wild-card”.

Des de la Federació Andorrana de natació, un dels tècnics, el tres cops olímpic Hocine Haciane, explica que “ara com ara estem força lluny de les mínimes, i tenim a la Mònica Ramírez, la Nàdia Tudó i Bernat Lomero lluitant. Tots ells tenen qualitat, però serà complicat”. En el cas de la FAN, als aspectes intrínsecs del país com la població o el número de practicants, s’afegeix un altre element, l’estat de la piscina dels Serradells, l’única olímpica del país, que impedeix que els esportistes es puguin entrenar. És cert que aquests tres s’exerciten fora del país, però Haciane admet que “és una situació alarmant per a la natació del país, i esperem que es pugui resoldre properament perquè és un contratemps força important”.

FORNADA DE FUTUR

Tot i que en els últims anys està creixent una fornada important d’esportistes joves, des de diversos estaments apunten que la feina que s’està fent últimament es podrà veure més reflectida als Jocs Olímpics del 2024. Per exemple, des de la Federació Andorrana de Natació, Hocine Haciane assegura que “com a federació estem molt motivats per al 2024, és cert que el 2021 tenim Jocs dels Petits Estats a Andorra, però ens hem d’enfocar al 2024”, i afegeix que “hi ha molta qualitat entre els nedadors del país, i creiem que la mínima olímpica per a París 2024 ha de ser l’objectiu per als nostres esportistes de cara als anys que vindran properament”.

De la seva banda, Jaume Martí creu que, tot i que Doria pugui fer un bon resultat enguany, el seu moment vindrà a París 2024, i destaca que “encara és molt jove, i crec que a París serà més madura i estarà en un millor moment que ara, tot i que ja ho estigui fent molt bé”. Mentre que el secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, assegura que “Tòquio està a sobre i és difícil treballar, però París està a l’horitzó, i la proximitat li dona un plus més”, i clou que “ha de ser un objectiu clar per a les federacions i els esportistes i ha de tenir suport de totes les entitats”.

ELS OLÍMPICS ANDORRANS

Una tendència a la baixa durant les últimes edicions Andorra ha tingut un total de 61 esportistes participants en els 22 Jocs Olímpics en què ha estat present (tant d’estiu com d’hivern). Si ens centrem en els d’estiu, hi han participat un total de 33 atletes a les 11 cites en què el Comitè Olímpic Andorrà n’ha pres part. La primera va ser a Mont-real 1976, i el número de competidors del Principat ha estat irregular des de llavors, però sempre per sota dels tres esportistes durant les quatre primeres edicions olímpiques en què Andorra va ser-hi. Després va haver-hi un petit repunt, però els últims anys el que demostra la tendència, és que s’arrossega un descens durant les últimes Olimpíades, tal com va quedar palès als Jocs Olímpics que es van celebrar a Rio de Janeiro el 2016. En aquella ocasió va haver-hi la delegació més petita d’Andorra des de la que s’havia enviat el 1988 als Jocs de Seül, i al país carioca només van participar-hi quatre esportistes: Pol Arias, Pol Moya, Esther Barrugués i Laura Sallés. Rio 2016 va confirmar la tendència instal·lada des de Barcelona 1992 i Atlanta 1966, les dues cites olímpiques en què Andorra ha tingut més representants amb un total de vuit esportistes. Des del 1996 sempre s’ha estat per sota d’aquesta xifra, i els Jocs disputats al Brasil van ser la demostració del camí que venia seguint últimament l’esport del país. Un cop va acabar la cita del 2016, i preguntat per aquesta qüestió, el president del Comité Olímpic Andorra, Jaume Martí, no va voler fixar-se cap objectiu de número d’atletes per ser a Tòquio el 2020, però va manifestar que “segur que tindrem esportistes joves que pujaran forts durant aquests temps, però encara és massa aviat per pensar-hi”. A més, Martí també va exercir de pitoniso, quan va afirmar que “tenim una bona fornada en canoa-caiac, que segurament tindrà moltes opcions de ser-hi”.