Oportunitat per al país

No és cap novetat, Andorra serà l’encarregada d’organitzar la 27a edició de la Cimera Iberoamericana el novembre de l’any vinent. Amb tot, per a molta gent aquesta reunió d’alt nivell polític encara és un ens confús, tot i la seva llarguíssima trajectòria. De fet, la primera Cimera va tenir lloc a Guatemala l’any 1991 i després se n’han celebrat 26 més: primer en format anual i, des del 2014, cada dos anys. L’objectiu: establir un espai de cooperació en els àmbits de l’educació, la cohesió social i la cultura entre els 22 països que conformen l’espai Iberoamericà, o dit d’una altra manera, estats que comparteixen estrets lligams històrics i culturals, a més de tenir com a llengües majoritàries el castellà o el portuguès.

“És un marc incomparable per tal d’ampliar les nostres relacions internacionals, que tradicionalment han estat molt focalitzades en els països veïns. A més ens permet intervenir en un espai en què es tracten qüestions importants i al qual, en un altre context, no hauríem pogut tenir accés”, explica Gemma Cano, directora del departament d’Afers Multilaterals i Cooperació i encarregada de les relacions diplomàtiques en el marc de la Cimera. “El 90% de la feina consisteix a facilitar la cooperació entre països. Més que facilitar ajuda financera o rebre’n, permet compartir coneixements. Participem de la mateixa xarxa que algunes de les economies més potents del món i tenim l’oportunitat de mostrar les nostres fortaleses”, afegeix.

Dos anys de preparació

“En essència, la cimera és una reunió de caps d’Estat de tots els països de la regió Iberoamericana. S’allarga només un dia i mig, però en requereix dos anys de preparació”, detalla Cano. Una feina prèvia que s’explica per la necessitat de treballar i consensuar cada un dels punts que recollirà la declaració final, la qual, en aquest cas, serà coneguda per sempre com la Declaració d’Andorra. Ara bé, durant aquest temps de gestació es duen a terme nombroses trobades de les altes esferes dels governs de la regió, que poden tenir lloc tant al país d’acollida com en qualsevol altre espai. El màxim exponent d’aquestes són les diferents reunions de ministres de les diferents carteres de cada país. Enguany, Andorra ja n’ha acollit una, en celebrarà una altra a partir de demà i el 2020 serà la seu de quatre més abans d’acollir la reunió de caps d’Estat i de govern.

Totes les discussions, però, s’articulen al voltant del tema proposat pel país que acull la reunió de caps d’Estat i de govern i que ostenta l’anomenada secretaria Pro Tempore. En el cas d’Andorra, la cimera girarà al voltant de la Innovació per al desenvolupament sostenible: Agenda 2030, una decisió que Cano justifica per la voluntat de continuar desenvolupant els acords de la darrera Cimera, celebrada a Antiga, Guatemala, el 2016. Segons relata, va ser durant aquesta cita quan, per primer cop, es va fer referència a l’Agenda 2030 de l’ONU i s’ha apostat per mantenir-ho arran del gran consens que existeix al voltant d’aquest document i perquè es considera que és una qüestió que països en situacions molt diferents poden subscriure.

“La situació interna dels diferents estats és molt diversa: així que necessitem trobar punts d’acord. A banda, cap de les decisions és votada, sinó que cada un dels punts de la declaració es consensua. Això obliga a buscar sempre el terme mig, perquè tots els països s’hi han de sentir còmodes”, afirma.

Respecte a les complicades relacions bilaterals i conflictes interns d’alguns dels països de la regió, Cano distancia els resultats de la Cimera d’aquestes, posant en relleu el treball tècnic que es realitza prèviament. “Per preparar les diferents trobades mantenim contacte gairebé diari amb els nostres homònims internacionals. Sí que és cert que es poden produir esdeveniments extraordinaris, com els que han tingut lloc a Bolívia, i en certes circumstàncies pot ser complicat establir comunicació, però hi ha una feina prèvia que no desapareix”, diu. D’altra banda, però, no es descarta que un Estat vulgui treure a relluir la seva situació particular durant les reunions o que altres països expressin consideracions sobre aquesta.

Optimitzar com a lema

Tot aquest desplegament ha de suposar una despesa de 800.000 euros aquest any, que se sumen als dos milions d’euros pressupostats per al 2020, segons explica Joan-Marc Joval, director de la Fundació de la Cimera Iberoamericana, un òrgan creat expressament per garantir la part operativa de la trobada i que compta amb un total de quatre treballadors. Els costos, però, no els assumirà en solitari el Govern d’Andorra (tot i que sí que en suportarà la major part), sinó que es repartiran amb la Secretaria General Iberoamericana, que té com a funció donar suport permanent als estats de la Conferència. “També estem fent una feina molt important per obtenir patrocinis. Hi ha nombrosos actors privats que volen prendre part de tot això, ja que ho entenen com una oportunitat de país. És molt difícil calcular quin serà el rèdit que n’obtindrem en el futur, però són uns minuts de publicitat molt importants. No és una despesa, és una inversió”, assenyala Joval.

En aquest sentit, el director de la Fundació remarca el compromís de l’organització per contractar la majoria dels serveis a empreses del país. “És cert que la situació política a Iberoamèrica és complicada, però hi trobem economies molt consolidades i emergents. Donar un bon servei pot esdevenir una gran oportunitat per a les empreses del país”, va afegir.

Amb tot, Joval puntualitza que, a l’hora de la veritat, els costos poden ser inferiors als pressupostats, ja que es vol que la despesa vagi amb consonància amb els recursos dels quals disposa Andorra. “Part de la nostra tasca és aconseguir optimitzar al màxim les finances de la Cimera i alhora oferir un servei molt eficient. És una manera de fer molt lligada a l’ADN del país i estem molt conscienciats per tal d’aconseguir-ho. No gastarem ni la meitat que altres països, però tampoc voldríem fer-ho: pensem que no és necessari fer un dispendi per resoldre els reptes que tenim al davant”, diu.

Logística i seguretat

Joval també posa en relleu que l’especial situació d’Andorra suposa haver de superar dificultats logístiques i de seguretat específiques, en especial pel que fa als desplaçaments, ja que l’operativa es complica en no disposar d’un aeroport. “Has de trobar la manera més eficient de donar-hi solució, ja que no pots fer acollides personalitzades, que serien econòmicament inviables”, explica. En aquest sentit, la Secretaria General Iberoamericana serveix d’òrgan consultiu, ja que els assessora sobre com solucionar els diferents inconvenients que van trobant.

Pel que fa a la seguretat dels polítics i tècnics internacionals, però, cal establir acords amb els cossos de seguretat de l’Estat espanyol i França, segons el país on arriben els convidats a la Cimera, ja que ells en són els encarregats fins que no creuen la frontera amb Andorra. “És complex, perquè no són la nostra responsabilitat, però segueixen sent els nostres convidats. A més, els ministres d’alguns països estan més exposats. Tot i això, sempre ha estat molt clar que s’ha de fer i mai hi ha hagut problemes de coordinació entre cossos”, afegeix Joval. D’altra banda, pel que fa a la seguretat dins del país, garanteix que disposen d’efectius suficients i destaca que la policia d’Andorra està molt motivada a assumir el repte que suposa la Cimera Iberoamericana.

Encara que reconeix aquestes petites dificultats, Cano considera que en els darrers anys Andorra ha provat la seva capacitat organitzativa i que la Cimera no serà un repte insuperable. “Hem muntat grans competicions esportives en què l’assistència ha estat molt més alta que la de la Cimera. No tenim molta experiència organitzant reunions polítiques, però quan ho hem fet, ha estat sempre un èxit”, assegura.

En paral·lel, Cano també recalca la bona rebuda que va tenir la candidatura d’Andorra a la secretaria Pro Tempore, després que el 2016 acollís per primera vegada la reunió de ministres d’Educació. “Ens vam adonar que la resta de països de la regió no ens coneixien i ens volien descobrir més a fons. El suport va ser unànime i vam rebre molts encoratjaments: ens sentim molt orgullosos de la campanya i la tasca diplomàtica que vam desenvolupar”, conclou.

NO HI HA LLOC PER AL CATALÀ A LA CIMERA IBEROAMERICANA

Andorra es va sumar a la Conferència Iberoamericana el 2005, sent el primer país a obtenir la categoria d’estat membre d’ençà que els 21 països originals la van fundar. D’aquesta manera el Principat es va convertir en primer subjecte de ple dret a no tenir ni el castellà ni el portuguès com a llengües oficials. Amb tot i malgrat que el català és l’única llengua oficial al país i és cooficial a l’Estat espanyol, no s’ha plantejat en cap moment demanar la modificació dels estatuts i del tractat de la Cimera per tal que sigui un dels idiomes oficials de la cita en el futur. D’altra banda, des del 2004, el Principat també forma part de l’Organisation Internationale de la Francophinie, que segons Cano “ens ha obert la porta de l’Àsia i l’Àfrica francòfones”, i és membre observador de la Comunitat de Països de Parla Portuguesa. Per a Cano, participar en aquests organismes, on “no pot ser-hi tothom”, ha donat al país l’Oportunitat “d’abraçar tot el món”. “Cap de les tres és la nostra llengua oficial, però tenim la gran sort que són llengües molt parlades al nostre país. A més, els tres sistemes educatius que conviuen a Andorra en garanteixen l’aprenentatge de totes”, afegeix.

EL REPTE D'INNOVAR

Andorra pretén aprovar una estratègia d’innovació iberoamericana que segueixi els objectius de l’Agenda 2030 durant la Cimera. Un projecte ambiciós que es troba en fase embrionària. Establir una estratègia iberoamericana d’innovació. Aquesta és la principal fita que es proposa el Principat amb la seva secretaria Pro Tempore. “Aconseguir-ho seria un èxit molt important per a nosaltres, ja que ara mateix no existeix res similar i aquesta quedaria permanentment vinculada al Principat d’Andorra”, explica Gemma Cano. Segons la directora del departament d’Afers Multilaterals, la voluntat de la delegació andorrana és establir accions concretes destinades a reduir la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social, així com la bretxa digital, existent a les regions iberoamericanes. Uns eixos que en primer terme plantegen afrontar treballant per garantir tres qüestions fonamentals: l’accés a internet, a l’aigua i l’electricitat. “Ara mateix el projecte es troba en fase molt embrionària. A la pròxima reunió de ministres d’Afers Exteriors, demà i dimecres, només es dirà que apostem per desenvolupar aquesta estratègia i, a partir d’aquí, s’ha de parlar amb els països i pactar la manera d’avançar més adequada”, assegura. En aquest sentit, també posa en relleu la insistència d’Andorra a treballar la innovació de la mà de la sostenibilitat, seguint les indicacions de l’Agenda 2030. Aquesta, concretament, planteja 17 objectius i accions concretes per complir-los per tal d’erradicar la pobresa i millorar les condicions de vida de les persones arreu del món. A més, disposa d’una gran acceptació, ja que ha estat ratificada pels 193 països que prenen part de l’Assemblea General de les Nacions Unides.