L''skyline' d'Escaldes

El sector immobiliari comença a recuperar-se després d’uns anys amb molt poca expansió. A hores d’ara només cal passejar-se per la capital o per Escaldes-Engordany, on s’hi poden veure diversos cartells promocionant edificis de nova construcció. El que passa és que segurament aquests nous habitatges no són accessibles a qualsevol ciutadà de classe mitjana. Més aviat estaríem parlant de compradors que disposen de cert poder adquisitiu, ja que els pisos que s’ofereixen tenen una forquilla molt àmplia de preus. Des dels 3.500 euros el metre quadrat als 10.000 euros o més. I els motius pels quals parlaríem d’aquests preus i no d’uns habitatges amb un cost més assequible? L’explicació és senzilla. Com a qualsevol país del món, no és el mateix viure a la perifèria que al centre de la ciutat. I Andor­ra, evidentment, no n’és una excepció.

Projecte ambiciós

Així, un dels projectes més ambiciosos que estan en funcionament a hores d’ara i que es podria veure finalitzat del tot el 2030 es troba al rovell de l’ou de la població escaldenca: el Clot d’Emprivat. Cinc projectes amb cinc promotors diferents. Alguns encara no tenen del tot clar cap a on anirà encaminat el projecte. Altres, en canvi, ja estan construint amb característiques que els fan especials i capdavanters en el sector. Però hi ha una cosa que els uneix, almenys a tres: la nova construcció vertical amb edificis de fins a 20 plantes, un estil que encara no s’ha vist al Principat i que serà pioner al sector andorrà. Aquest tipus de construccions venen donades després que el comú fes una revisió del pla d’ordenació i urbanisme de la parròquia d’Escaldes-Engordany (Poupee) l’any 2017, on es va establir que es podia edificar amb altures variables per a blocs de 8, 15 i 20 plantes amb profunditats edificables de fins a 22 metres. A més a més, el nou Poupee també preveu que almenys ha de quedar alliberat el 15% de l’espai a peu de carrer per a ús públic. Així, més enllà de si estèticament poden encaixar a la parròquia o no, segons el cònsol menor, Marc Calvet, “és una solució que s’ha de donar per tal de mantenir un espai que és molt important per a Escaldes”. A més a més, afegeix que aquests nous edificis no són expansió de ter­reny, “ja que no hi cap un metre més”, sinó que s’ha buscat “que es pugui construir i que es converteixi amb una zona residencial però mantenint zones verdes, parcs infantils, etcètera. Com hi ha hagut fins ara”. Però no tothom ho veu com una cosa positiva. Higini Martínez-Illescas, conseller a la minoria, opina que amb la modificació del Poupee s’ha permès la construcció d’unes torres “que no aporten res i que, a més a més, són un impacte visual important”. També afegeix que el pla d’ordenació hauria d’haver definit una sèrie de requisits que permetés la construcció de torres “singulars i amb més alliberament de l’espai com l’Hotel W a Barcelona”, i no edificacions “quadrades amb ter­rasses que segur que tindran l’efecte de roba estesa”. A més a més, parla d’omissió d’informació. En aquest sentit fa referència a la presentació que va fer el comú sobre la reforma del pla d’ordenació. Assegura que es va parlar de 6.100 metres d’espai alliberat, que correspon al 15 per cent de cada torre construïda, i també d’11.100 metres més d’espai que faria referència a un sòcol a sobre de les botigues que envoltarien les tor­res. Ara bé, Martínez-Illescas assegura que aquest sòcol ja no serà possible, “ja que les alçades de les torres ja no coincideixen”. També al·lega que aquesta omissió ve donada pel fet que els privats encara poden construir els edificis habituals de 6 pisos ocupant el cent per cent de l’espai i que, en el cas de les noves torres al Clot d’Emprivat, el 15% alliberat seran els propietaris els qui decidiran què hi va destinat i “no uns gronxadors o un espai verd com el comú ens intenta vendre perquè això ho decideix el propietari”. D’aquesta manera, el conseller a l’oposició proposa que es faci un alliberament de l’espai del 40% i creu que la millor manera per aconseguir-ho és “donant-li al privat incentius perquè es replantegi la primera reforma del Poupee del 2017 i pugui construir amb més alliberament”.

No aptes per a tothom

Una de les principals queixes de les noves construccions, no tan sols les del Clot d’Emprivat, és a quin tipus de comprador van destinades. En aquest sentit, Martínez-Illescas considera que els preus s’allunyen de la realitat de la majoria dels andorrans i que només una petita part pot accedir-hi. Per contra, el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Galobardas, considera que, malgrat que no han fet els estudis de mercat a fons d’aquestes promocions, “fa un temps que hi ha certa demanda de pisos al centre, també a Andorra la Vella, que fins ara no s’ha pogut cobrir en no haver-hi promocions a causa de la crisi en el sector”. Tantes construccions de cop i volta al Principat, però, han generat certa expectativa sobre la creació d’una nova bombolla immobiliària. El president de l’AGIA assegura que a hores d’ara “no ens hem de preocupar pel futur, ja que tot just ara s’està al principi de la recuperació”. A més a més, també afegeix que les bombolles immobiliàries sorgeixen al final d’un període d’auge i que “hi hauria d’haver una demanda que sobrepassés de manera important l’oferta i una inflació important que acaba rebentant”. Per contra, el cònsol menor assegura que a hores d’ara hi ha una bombolla al país, ja que “falta mà d’obra i hi ha una pujada de la construcció de manera global”. Així doncs, hi ha diverses visions respecte a la nova construcció. Això ens diu que caldrà esperar uns anys per veure finalitzat el nou skyline d’Escaldes i la resta de construccions al país per saber cap a on ens encaminem, si cap a una veritable recuperació del sector o cap a una nova crisi i, sobretot, si els andorrans i andorranes podran continuar vivint-hi o si ens trobarem amb un país basat en el luxe.

TORRES DIFERENTS O IGUALS?

El Clot d’Emprivat consta de cinc projectes, tots amb les seves característiques que visualment els fan diferents però que en realitat tenen similituds entre si. No tots, però, estan en aquests moments edificant-se. Casa Fusilé, per exemple, que compta amb una parcel·la a la part alta de la zona, tocant amb l’avinguda Carlemany, està acabant de definir el projecte, ja que es troba a la fase d’analitzar com es farà l’alliberament final de les zones comunes. En canvi, els promotors de les torres de les Ter­rasses d’Emprivat, La Torre i les Tor­res Zenit ja compten fins i tot amb alguns compradors. Les Terrasses d’Emprivat, de les quals Profinca és la promotora, consten de tres torres tot i que la promoció actual només és d’una. Aquestes es troben al punt més alt de la zona i està previst que totes les construccions finalitzin el desembre de l’any 2021. En el cas de La Torre, els seus promotors són Molines Patrimonis i Societat Tarcon. Consta d’una única torre de vint plantes i està previst que aculli un total de 61 unitats residencials. Pascual Gracia i Josep Maria Civil, de Molines Patrimonis, expliquen que la majoria de compradors interessats són andorrans, tot i que també hi ha algun estranger. En aquest cas, els preus ronden els 5.000 euros per metre quadrat. La construcció ja s’està duent a terme des del 6 de novembre, tot i que els promotors expliquen que els treballs d’estabilització i cimentació ja fa uns mesos que s’han dut a terme. Per poder veure finalitzada aquesta nova construcció caldrà esperar fins a l’any 2022, una data a la qual també se sumen les Torres Zenit, de les quals és promotor Clot Promocions. També coincidint amb La Torre, els compradors interessats que hi ha fins a dia d’avui són bàsicament andorrans o residents al Principat. Els preus presenten una àmplia oferta que oscil·la entre entre els 3.500 euros per metre quadrat i els 10.000 euros, depenent de la planta en què es trobi, com també les dimensions, ja que el més petit tindrà 75 metres quadrats, mentre que el més gran arribarà als 320. Pel que fa al projecte de Fité de Hoste, el Diari no ha pogut arribar a contactar amb els promotors, així que es desconeix el projecte. Tots els promotors asseguren que es tindrà en compte l’eficiència energètica i el medi ambient. A més, malgrat que canviïn els noms, les empreses i les constructores, les tres noves edificacions presentaran apartaments de diverses mides, zones comercials a les parts baixes i zones d’aparcament privat, a menys que no hi hagi canvis, ja que es parlava de construir un aparcament comú amb la possibilitat de crear places públiques. Així, s’obre la porta a noves preguntes: què passara amb els aparcaments? Hi haurà noves places públiques? Es reduiran? Cal esperar per saber com es farà front a una necessitat que ja és una realitat.