Lluny del nord

Andorra ha viscut durant segles mirant de trobar un equilibri entre els dos països veïns que comparteixen les funcions de cap d’Estat del Principat: França i Andorra. Un equilibri fràgil que fins i tot va estar a punt de posar en perill la pròpia existència del Principat en un episodi històric força conegut. Arran de la Revolució Francesa, el 1789, i amb el nou règim establert a França, el departament de l’Arieja estripa el Pariatge per l’abolició del feudalisme. Això significava el trencament des del 1288 i per primera vegada a la història del Coprincipat. Un sistema, segons indiquen els historiadors, que fou usat per Andorra amb l’objectiu d’evitar les ingerències hispàniques. Amb el trencament d’aquest contracte de caràcter feudal, el Principat passava a formar part del projecte hispànic. Per evitar-ho, segons assenyalen les fonts històriques, la diplomàcia andorrana va engegar tota una estratègia per a tornar a restablir el contracte. Va funcionar quan el cònsol i després emperador, Napoleó Bonaparte, amb un decret a la mà va decidir restablir el Pariatge i continuar amb segles de relació directa amb França. A dia d’avui, tot i que i lluny dels conflictes polítics dels passats segles, Andorra ha obert una nova etapa d’allunyament quant a les relacions amb el gegant del nord. Si més no, les comercials. L’any 1993, fa gairebé un quart de segle, els intercanvis comercials amb França corresponien al 35% de les importacions totals del Principat. Un percentatge gairebé calcat al de les mercaderies espanyoles que aquell any van suposar el 37,5% del total de les importades el 1993. Un quart de segle després, a 31 de desembre del 2019, el volum de les importacions de mercaderies franceses està a punt de ser irrellevant, sobretot si es compara amb els productes que venen d’Espanya. L’any passat Andorra va importar mercaderies per un valor de 1.378 milions d’euros. Del total, 886 milions d’euros corresponen a productes provinents del veí del sud. Es tracta del 64,3% del total de mercaderies importades el 2019. França, per la seva banda, ha tancat l’any venent a Andorra productes per un valor de 166,5 milions d’euros, un 12% del total. França encara és el segon país amb el qual Andorra té les principals relacions comercials, però no tant lluny dels tres següents com passava fa unes dècades. Alemanya, amb el 4% del total de les importacions per un valor de 54,8 milions d’euros; Itàlia, amb el 3,9% de les importacions per un valor de 53 milions d’euros; i la Xina, amb el 3,4% del total de les importacions per un valor de 47,4 milions, són els següents en la llista de països venedors. Més estadístiques posen en relleu aquest allunyament econòmic del Principat amb França. L’any passat, a tall d’exemple, dels 89.109 vehicles pesants que van entrar a Andorra, només un 14%, 12.678, ho van fer per la frontera del Pas de la Casa. Des dels sectors econòmics consultats s’atribueix la cada cop menys influència dels productes francesos a diversos factors: històrics, estructurals i econòmics. Expliquen que fins a l’entrada d’Espanya al mercat econòmic europeu hi havia productes que no es podien trobar al veí del sud i que, per tant, només es podien adquirir a França. Amb el pas dels anys, assenyalen les mateixes fonts, mercaderies que només es fabricaven al veí del nord han passat també a manufacturar-se a Espanya amb l’obertura de cadenes de producció. Això, conjuntament amb les facilitats que hi ha per transportar aquests productes des de la part espanyola de la frontera, ha fet que els distribuïdors d’Andorra demanin als transportistes andorrans portar les mercaderies des del sud. La carretera de França, en mal estat i sovint tancada a l’hivern, també és un fre.

L’economia marca la història

La geògrafa Maria Jesús Lluelles, per la seva banda, recorda que als anys 60 del segle passat la influència francesa era molt més important. I recorda com es va seguir el model francès per posar en marxa un projecte tant important com la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). El canvi de tendència Lluelles l’atribueix a l’economia, que “és el fil conductor de la història”. Així, la geògrafa també apunta a l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea com un fet clau perquè la mirada dels empresaris andorrans es dirigís cap al sud de la frontera. “Per un comerciant o un empresari és més fàcil fer tractes amb Espanya perquè no està obligat a entendre el francès”, afegeix. Lluelles explica que el territori també ha estat clau en la pèrdua d’influència econòmica francesa. “La geografia també ajuda i no s’ha d’oblidar que el fet que el riu Valira acabi vessant les aigües al Segre també influeix”, assenyala, per recordar que “és molt més fàcil anar a la Seu d’Urgell que a l’Hospitalet”. I és que aquest fet, el de les comunicacions, també és un factor clau en l’origen dels treballadors fronterers o dels immigrants que resideixen permanentment a Andorra. “Hi ha molta més presència de ciutadans espanyols, sobretot catalans, que no pas de francesos”, recorda Lluelles. A final del tercer trimestre de l’any passat –aquestes són les darreres dades publicades pel departament d’Estadística– al Principat hi havia 17.988 persones amb permís de residència i treball amb nacionalitat espanyola d’un total de 35.471 . De francesos n’hi havia 2.634, i la tercera comunitat més nombrosa era la portuguesa, amb 9.397 residents. Respecte a les persones amb permís de residència (8.093), 3.371 eren de nacionalitat espanyola i 1.047 de nacionalitat francesa. Quant als fronterers, que eren un total de 1.643, només 35 eren francesos, mentre que 1.506 provenien del sud de la frontera. Lluelles finalitza recordant que a més de les relacions econòmiques i la importància del territori existeix un tercer factor clau en la pèrdua d’influència de França al Principat: la deixadesa. “Els francesos no han jugat les cartes que havien de jugar per tal de mantenir l’equilibri en les relacions amb Andorra”, lamenta, i afegeix que hi ha hagut “deixadesa política per part de França i política i social per part del Principat”.

Tancament del consolat

Un episodi més de l’allunyament francès d’Andorra el van patir a les seves carns els residents gals l’1 de setembre del 2017. Aquell dia va ser l’escollit pel govern francès per tancar el consolat d’aquest país a Andorra i transferir l’administració dels francesos registrats al Principat al consolat general de França a Barcelona, amb l’excepció dels assumptes d’Estat civil, de nacionalitat i de visats, que van ser assignats al de Madrid. L’ambaixada va continuar les funcions d’atenció a emergències dels francesos i aquells que estaven inscrits en el cens electoral consular van poder continuar votant a Andorra en les eleccions nacionals gales. Aquesta decisió va crear gran indignació entre els residents francesos al Principat que a més de les molèsties que els va provocar ho van veure com un pas més en el procés d’allunyament entre els dos països que comportaria a més una afectació molt important en les relacions comercials. La clausura del consolat quedarà oblidada d’aquí a una setmana, ja que França ha fet marxa enrere i el reobrirà l’1 de febrer. Un compromís del Copríncep francès, Emmanuel Macron, sortit de la visita a Andorra el 13 de setembre.

ACCIONS PER MILLORAR RELACIONS I COMUNICACIONS

Andorra i França han intentat en els últims anys millorar les relacions econòmiques i les comunicacions entre els dos països. S’han realitzat missions econòmiques a l’Arieja i s’han intentat estrènyer relacions amb Tolosa, una ciutat que manté una estreta relació amb el Principat i que és escollida per molts andorrans per realitzar el seus estudis superiors. També és un centre mèdic referent més enllà dels catalans i l’aeroport de Blagnac és una porta més de sortida dels andorrans i d’arribada d’alguns turistes. Una relació amb Tolosa que, sobretot a l’hivern, es veu llastada per una carretera que forma part d’un eix internacional europeu però que en molts trams sembla més una carretera secundària. Des de fa uns anys s’està treballant en l’arranjament de la carretera que uneix Andorra amb Tolosa. L’estiu vinent haurien d’estar finalitzats els treballs en els diferents corredors d’allaus que són els principals responsables del tancament de la carretera a l’hivern. Es tracta d’un projecte en què el Govern participa activament finançant la meitat d’unes obres que compten amb un important ajut econòmic provinent de la Unió Europea a través dels projectes Poctefa. França, en aquest cas només amb participació econòmica de l’Estat gal, ha projectat una reforma en profunditat de la carretera que preveu la realització de desviaments per no creuar localitats conflictives i el desdoblament d’alguns trams de carretera. Les obres no tenen un calendari tancat.