Andorra 2020 passat i present

Andorra 2020 era el nom d’aquell pla que es va presentar públicament a mitjan 2006 com l’arma indispensable per revertir un ritme econòmic que ja donava símptomes d’esgotament. Fruit d’un treball encarregat a la consultora McKinsey, plantejava les accions que es creien necessàries perquè augmentés la riquesa del país, equiparant-se als estats més pròspers. Es tractava de donar un nou impuls als sectors tradicionals, pilars de l’economia (turisme i comerç), de fomentar-ne de nous, i de modernitzar el marc econòmic del país (legal i fiscal). L’horitzó 2020 marcava la fita: duplicar el PIB per càpita, que llavors se situava en 29.000 euros. “Ens comparàvem amb Liechtenstein, que era gairebé tres vegades el PIB d’Andorra, pensàvem que s’havia de fer un electroxoc profund”, rememora l’excap de Govern, Albert Pintat. Però el pla 2020 i l’agència que es va impulsar per comandar-lo van durar el que va durar el seu govern i el 2009 el nou executiu liderat pel Partit Socialdemòcrata el suprimia. “La proposta que havia intentat articular el meu predecessor segur que estava plena de bones intencions però era una vegada més un brindis al sol”, exposa l’excap de Govern Jaume Bartumeu per justificar la decisió. Quan es presentava el pla 2020 quedaven un parell d’anys per l’esclat de la crisi del 2008 i perquè l’amenaça del llavors copríncep Sarkozy deixés clar que Andorra havia sí o sí d’emprendre reformes i esdevenir un país plenament cooperador en l’àmbit fiscal. La diagnosi d’aquell document apuntava a un estancament de l’economia, a la pèrdua d’atractiu del Principat amb un diferencial de preus en el comerç que s’escurçava. També s’admetia que calia un marc legal en l’àmbit econòmic amb una llei de comptabilitat i una de societats (i un impost de societats d’entre el 5 i el 10%, admetent que calia un model fiscal adaptat als estàndards internacionals), també obrir l’economia a la inversió estrangera per atreure nous sectors i ajudar a la seva implantació amb tràmits àgils i facilitadors i, en l’àmbit dels sectors tradicionals apostar per noves fórmules perquè la destinació Andorra no perdés impuls i guanyés turisme de qualitat. Totes aquelles reformes pensades per assolir l’horitzó 2020 amb les fites marcades “s’han fet, però a poc a poc i malament”, apunta Albert Pintat. Però afegeix que des d’aquell 2006 han succeït “dos cataclismes” que han alterat el rumb: “la crisi del 2008 i el conflicte amb el Copríncep Sarkozy que ens feia responsables de la crisi econòmica mundial, i després la bomba atòmica de la BPA. Allò va ser un somni, una ambició, unes idees molt valentes i la majoria han quedat confirmades pel pas del temps”. El Partit Socialdemòcrata acollia aquell Andorra 2020 amb molt d’escepticisme. “Una operació de cosmètica” el definia el llavors cap de l’oposició, Jaume Bartumeu. Avui no en té pas una visió diferent. “Estaria content de poder fer autocrítica i dir, miri, ens vam equivocar i s’ha doblat el PIB. Però per doblar el PIB cal seguretat jurídica, que aquella proposta no en portava perquè s’havien de fer molts canvis, calia un embrancament en l’àmbit internacional, OCDE, UE, que tampoc no es tenia en aquells moments”. Era necessari “girar el país de dalt a baix”, sosté gràficament Bartumeu, “això és el que s’havia de fer i no es va fer, el que el 2009 nosaltres vam intentar fer i ells no ens van deixar amb el seu boicot sistemàtic, i després han estat vuit anys governant la mateixa família política i dissortadament estem on estàvem, per no dir que estem pitjor”. És precisament aquesta manca d’entesa política el que també suposa un fre per als projectes de futur, sosté Pintat: “Ens emmirallàvem en els petits, Mònaco, Liechtenstein, estables, amb visió a llarg termini. Un dels problemes d’Andorra és que cada quatre anys l’estratègia canvia”. Bartumeu coincideix que la recepta de futur passa per un consens global: “Un projecte de país amb un dibuix d’una voluntat econòmica compartida i transversal, no de les forces conservadores ni progressistes, sinó una proposta de país. Això és el que hem d’intentar fer”.

El present

Avui Andorra té aquella estructura legal que es plantejava, ha construït un marc fiscal, ha fet els deures per desprendre’s de l’etiqueta de paradís fiscal, negocia un nou encaix amb la UE... Però avui, Andorra, amb un PIB per càpita sobre els 36.000 euros, segueix somiant assemblar-se a Liechtenstein. De la mateixa manera que somia atreure negocis capdavanters, que una empresa es pugui instal·lar en hores, tenir millors infraestructures de connexió amb la resta del món o menys rotació laboral. La realitat és que l’obertura econòmica no acaba de funcionar i que s’assenyalen les traves burocràtiques i la falta de seguretat jurídica com a factors en contra, que no hi ha heliport nacional i s’està a expenses que l’aeroport de la Seu tingui les condicions tècniques que permetin la seva eclosió com a aeròdrom comercial, i que la falta d’habitatge i els preus dels lloguers dificulten atreure i estabilitzar la mà d’obra. Aquell 2006 d’impuls del pla 2020 també naixia la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) per la voluntat de disposar d’una patronal, que no era el rol ni de la Cambra ni de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) i perquè “també ens vèiem venir una sèrie de problemes que s’havien de defensar amb agrupació, no de manera individual”, recorda el qui va ser el seu president fins fa un any i mig, Xavier Altimir. L’any 2012 les tres entitats també plantejarien un full de ruta, Andorra té futur. I apuntaven a la necessitat de l’obertura econòmica total, de tenir una administració eficaç, dinamitzar el comerç, redreçar les finances públiques o impulsar un consell assessor internacional amb experts de renom que ajudessin al posicionament d’Andorra en l’àmbit internacional, entre altres propostes. “Sempre he dit que a Andorra reaccionem contra les adversitats però no som capaços d’avançar-nos als problemes que vindran, som molt reactius però poc preventius”, argumenta Altimir. I hi posa un exemple d’ara, el blockchain. “Hi ha una comissió a la CEA que es va crear tot just abans que jo deixés la presidència i que fa temps que estan mirant de quina manera es pot legislar i ajudar que aquest sector es pugui desenvolupar a Andorra i el més calent és a l’aigüera. Aquest n’és un exemple. Com que era hipernecessari tenir un heliport. Hi ha una quantitat de coses que fa vint anys que hi donem voltes...” “Aquí la batalla sempre és en l’àmbit social però en l’econòmic s’hi entra molt poc perquè tenim por d’equivocar-nos. La idea d’aquest pla 2020 era arribar al benestar social i laboral a través de l’expansió econòmica”, apunta Pintat. El seu govern va impulsar una primera obertura per acabar amb el proteccionisme i atreure inversió forana que, recorda, es va haver d’enfrontar a una forta resistència. Es van obrir només alguns sectors i es van protegir els tradicionals. Però ni aquella ni la impulsada pel primer gabinet Martí, ja total, han donat els fruits desitjats. “Encara queda pendent fer d’Andorra un país atractiu i competitiu. Encara, i pels comentaris que sento, quan una empresa vol venir aqui ho té molt difícil i complicat”, argumenta l’excap de Govern liberal. “Crec que encara no som prou facilitadors. Venen empreses aquí que han tornat a marxar després de mesos d’intentar tramitar, de mirar de trobar l’ajuda necessària perquè són d’un sector no desenvolupat al país. Encara estem dos i tres mesos per muntar una empresa quan hi ha països que ho fan en 48 hores”, afegeix Xavier Altimir. El president de Progressistes-SDP carrega contra el plantejament de l’obertura del govern de DA: “D’inversió positiva, creadora de llocs de treball i que consolidi un nou escenari dissortadament no n’hi ha hagut perquè no hi ha seguretat jurídica, no hi ha un bon escenari financer i la credibilitat de les nostres institucions s’acosta perillosament a la ratlla de baixar cap als mínims”.

Plans... i plans

El cost d’aquell pla 2020 (un milió d’euros) també va ser objecte de crítica, una reacció calcada cada cop que s’inverteix en estudis i programes estratègics que apunten molt alt i acaben per decebre. Bartumeu acusava el govern Pintat d’haver encomanat un treball per reproduir allò que ja havia estat apuntat per la mateixa Cambra de comerç en l’informe de conjuntura: “És aquest estudi un milió d’euros després”, etzibava. Avui, l’excap de l’executiu diu que aquella xifra “era i continua sent important” però aprofita per llençar un dard a DA: “Aquesta xifra els governs de DA l’han superat i desbordat amb escreix per arribar a resultats encara més minsos.” Per al polític, l’arrel de l’error és “si vas a buscar un projecte de cara a la galeria i no tens projecte de país és on comença el problema i fa anys que estem amb aquest problema”. Aquell programa 2020 volia comptar amb el sector empresarial. L’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME) es va acabar desvinculant de les reunions. Marc Aleix, el seu president, recorda amb “tristesa” el projecte. Una iniciativa que “tenia coses molt bones però que no s’han seguit mai. S’han agafat camins que eren el contrari del que Andorra 2020 assenyalava”. I ho exemplifica amb les propostes que es dibuixaven en l’àmbit turístic. “S’havia d’anar cap a un turisme de qualitat i ara el que tenim és un turisme low cost”, es queixa. I en l’aspecte social planteja amb preocupació una dada estadística de fa pocs dies, que hi ha més majors de 64 anys que menors de 16. “Una societat que no fa canalla és que pensa que no hi ha futur”, lamenta l’empresari. D’aquells passos iniciats pel govern liberal d’Albert Pintat queden organismes com Andorra Turisme, i també es va instaurar la precursora del que és avui Actua. Pintat defensa el llegat: “Estem molt orgullosos de la llei de societats, ningú l’ha canviat. També vam apuntar la natura com a vector del turisme de qualitat, vam instar que les zones comercials havien de ser per a vianants, Vivand ja estava dibuixat allà.” Era, conclou, “una espècie de presa de consciència que estàvem en un món molt competitiu, que s’havia de canviar, però en la bona direcció”. Liechtenstein, però, encara és lluny.