Andorra dividida

Català, castellà, anglès, francès, portuguès i, fins i tot, una mica de rus. Quan un resident transita per qualsevol carrer comercial del país és habitual que es trobi gent d’arreu del món parlant tots aquests idiomes. Aquesta multiculturalitat vinguda per ser un país clarament turístic no és més que una molt bona notícia per a una part dels agents lingüístics, ja que enriqueix el coneixement idiomàtic de la societat. No obstant això, un dels efectes negatius que provoca aquesta barreja d’idiomes i de matisos culturals és que l’única llengua oficial d’Andorra, el català, deixi de ser predominant i hagi de compartir el pastís lingüístic amb, sobretot, el castellà, que cada vegada és d’ús més habitual en el dia a dia. L’últim estudi que van fer el Servei de Política Lingüística (SPL) i el Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans (CRES) sobre els coneixements i usos lingüístics de la població del país indica que, tot i que el català segueix sent la llengua amb la qual s’identifica més gent amb un 46% del cens, un 42% ho fan amb el castellà. A més, l’estudi reflecteix que aquesta identificació lingüística amb la llengua espanyola va en augment des dels últims anys i, tot i no poder fer un pronòstic clar, hi ha la possibilitat que s’acabi igualant l’ús regular d’ambdues. Un dels aspectes més importants que destaca també l’estudi i que inclou en les seves conclusions és que els parlants tendeixen a canviar de llengua, és a dir, si l’usuari arriba a un comerç parlant català i l’atenen en castellà, tendeix a canviar d’idioma inconscientment. Aquest és un tret característic de societats multilingües com l’andorrana amb un ampli coneixement d’idiomes, però d’altra banda, “és un dels hàbits als quals cal parar més atenció, perquè els experts en sociolingüística coincideixen a assenyalar-lo com a símptoma negatiu”, avança l’informe.

Qüestió demogràfica

Aquest bilingüisme usual ve provocat, segons l’estudi que va encapçalar la historiadora Maria Jesús Lluelles el 2010, titulat L'impacte de la immigració a Andorra, que analitza l'evolució d'aquest fenomen durant el segle XX, per un canvi en “els estils de vida de la població autòctona davant la vinguda massiva d’immigrants que han configurat una nova situació lingüística i cultural”. “Amb motiu de la Guerra Civil Espanyola i, durant el temps de postguerra, Andorra rep molts refugiats espanyols, la majoria provinents de Catalunya”, va explicar Lluelles que destaca, però, que la immersió del castellà ve sobretot dels residents iberoamericans ja que els espanyols s’adapten més fàcilment a l’ús del català: “El castellà l’impulsen sobretot els que venen de l’Argentina, que són els que tenen més problemes i utilitzen majoritàriament la seva llengua. Durant els anys 60 i 70 també s’hi destaca un increment d’italians, però eren argentins amb doble nacionalitat.” Així doncs, els estudis demogràfics del segle XX troben en la mateixa necessitat del país d’importar treballadors, en moltes ocasions de fora d’Europa, la causa d’aquesta dispersió lingüística a favor del castellà i és que el fet que vinguin a treballar només per una temporada i després marxin provoca que no s’identifiquin amb Andorra, no assimilin l’idioma i no incorporin la cultura nacional. “En el món del treball temporal hi ha molta rotació i això dificulta molt que es facin seva una llengua estrangera. Aquest fenomen, a més, s’accentua en temporada alta, quan el nombre de temporers augmenta”, va destacar Joan Micó, director del CRES, que va detallar que el castellà encara agafa més força quan es parla de feines menys específiques i que generalment estan relacionades amb l’atenció al públic: “El català segueix tenint molta importància, però tenim la sensació que el castellà predomina perquè en supermercats i comerços hi ha un nombre important de temporers que no el parlen.” En resum, el que destaca Micó és que l’increment de temporers durant l’últim segle ha generat que el castellà sigui tant o més utilitzat que el català en el dia a dia perquè aquests ocupen càrrecs menys especialitzats destinats a l’atenció al públic. A més, critica les polítiques d’immigració que va portar a terme el Govern durant l’últim tram del segle passat, que feien que els temporers “no assumissin el concepte d’identitat andorrà” i que no fessin, en la seva majoria, l’esforç d’interessar-se per l’idioma i la cultura del país.

El català com a distintiu

Davant la manca de cohesió lingüística i la fragmentació en l’ús habitual en què, de moment, segueix dominant per poc el català, “s’ha generat una divisió en la societat” i l’idioma oficial ha adquirit un distintiu en l’àmbit professional. “L’ús de la llengua s’ha de posar en context als treballadors. El català s’està convertint en una eina per accedir a millors treballs”, va explicar Micó que, davant l’increment de població, la majoria estrangera, que patirà el país en els pròxims anys, alerta que el pastís de l’idioma estarà cada vegada més dividit: “Serà cada cop més habitual que la gent parli tres o quatre idiomes. Som un lloc turístic, és normal i positiu, però el català haurà de mantenir el seu matís identitari. Si perd aquest prestigi social que està guanyant ara, estarà acabat.”

Acció de govern

Justament per evitar que la gent acabi utilitzant més els altres idiomes que el català, el Servei de Política Lingüística de l’executiu i les escoles treballen per afavorir que la llengua oficial sigui la més habitual. El primer, difonent campanyes que tenen com a objectiu arribar a la societat adulta a través dels comerços i el segon, incloent el català en totes les assignatures per fer créixer les noves generacions amb l’idioma oficial com a principal. “Ens centrem que botigues, restaurants i tots els negocis que treballin de cara al públic s’adrecin a la població en català”, va explicar Marta Pujol, cap d’àrea del servei lingüístic que, a més, va posar en relleu totes les actuacions que tenen per facilitar que els temporers assumeixin el català com a idioma propi. Tot i això, lamenta que el sistema no acabi de funcionar, malgrat que el coneixement sigui positiu: “Hem de fer entendre a la gent que el grau de coneixença del català és molt alt i que no cal canviar la parla perquè ens entenguin. Hem d’intentar que el de fora el parli i això passa per adreçar-nos a ells com si fos una persona catalanoparlant.” De fet, l’SPL fuig dels discursos catastròfics que parlen de la pràctica desaparició del català en la societat andorrana i es remet a l’indicador d’ús lingüístic que defineix que els joves d’entre 15 i 24 anys són els que més parlen la llengua oficial, seguit de la gent d’entre 35 i 49. En tercer lloc, les persones d’entre 25 i 34 anys. Tanmateix, l’indicador destaca que els andorrans són els que parlen més habitualment el català, però que els espanyols també en tenen un ús molt rellevant. Els francesos i portuguesos són els més reservats pel que fa a la seva llengua. En resum, el que explica Pujol és que aquests són els resultats de les primeres generacions escolaritzades en català, que deixen en molt bon lloc el sistema educatiu nacional. “Entre els joves hi ha molta diversitat lingüística. El castellà juga un paper important, però el sistema andorrà ajuda que es pugui parlar molt el català”, va concloure.

Un problema central

Tot i que la problemàtica lingüística és generalitzada a tot el país, les parròquies centrals són les més afectades per ser les que reben més turistes al llarg de l’any. És la conclusió a la qual va arribar Mercè Riu, professora de l’escola de segona ensenyança d’Ordino, que va apuntar que entre els joves, el català és l’idioma que predomina: “Entre els nens, el que més s’escolta és el català. El fan servir per comunicar-se entre ells, per parlar amb els professors i en totes les situacions. No és un problema que ens afecti gaire a nosaltres”. Així doncs, l’afluència lingüística dels turistes no és tan important en parròquies més petites on “les tres llengües s’ensenyen de manera paritària i conviuen a la perfecció”. A més, Riu destaca que la nova metodologia que utilitzen els sistemes educatius serveix perquè els alumnes estiguin més interessats a aprendre idiomes i incloure’ls en el seu vocabulari. “La diversitat és positiva i és complementària al català”, va concloure.

EL SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA NO PATEIX PER UN NOU 'CAS CATALUNYA'

L’ús del català està en perill d’extinció en el país veí del sud i és que tot i que Catalunya sempre s’ha caracteritzat pel seu nacionalisme lingüístic, les estadístiques diuen que més enllà de la zona central, el castellà domina amb mà de ferro. Barcelona és el clar exemple de com el turisme pot arribar a modificar la identitat d’una ciutat i és que tot i que la gran majoria de cartells i publicitats siguin en català, la realitat és que l’ús al carrer és residual. És, a grans trets, una situació semblant a la que viu Andorra, però portada a l’extrem. En tot cas, existeix la possibilitat que el turisme pugui acabar afectant d’aquesta manera el país, però el Servei de Política Lingüística nega que pugui passar a curt termini pel sentit identitari que té el català en la societat andorrana. “Hi ha molts indicadors positius com que els pares passen el català als seus fills. La gent considera la llengua catalana com a idioma propi i això fa que es mantingui. És cert que tenim desavantatge demogràfic, però el català té un poder d’atracció molt important”, va explicar Marta Pujol, cap d’àrea de l’SPL, que va afegir que l’escolarització serà un factor clau per mantenir el català en el primer esglaó d’ús habitual entre la població.