"Tenim el somni de fer un restaurant a Andorra"

Com ha de ser un plat per tenir un toc Torres?

Ha de tenir personalitat. I què és això? Una cosa que es forja amb els anys. Nosaltres busquem respectar molt el gust, cuidar l’estètica i sobretot que sigui cuina de tota la vida amb un toc diferent.

Són dos bessons gairebé idèntics, però què aporta cadascú als plats?

El Javi domina més la caça i jo em faig més amb els vegetals. Ara, realment som un combinat, tots dos tenim molt treballada la base de la bona cuina.

La seva passió per la cuina ve de la seva àvia. Amb quin plat la recorden més?

Ella no feia un primer i un segon per un àpat. Ella preparava una taula plena de tot. Hi havia sabors picants, una au rostida, unes petxines de vieira gratinades, canelons, sopa... Moltes coses que les aconseguia amb pocs diners.

Com s’inspiren a l’hora de crear un plat?

Pot sorgir a qualsevol lloc. L’altre dia estava fent un arròs a casa amb un sofregit. A l’hora de tirar l’arròs vaig obrir l’armari i no en tenia! Vaig optar per quinoa i va sortir de conya. Sempre hi ha alternatives.

No es tanquen a pensar?

No, sobretot ens inspirem en el producte de temporada, que per a nosaltres és molt important.

Què és més important, la senzillesa o la sofisticació?

Nosaltres fem alta cuina, però som cuiners i ens agrada tota mena de gastronomia. Quan ets cuiner, ho ets per fer unes llenties i per cuinar amb estrella Michelin.

Què els ve més de gust. Ser davant la càmera, fer investigació o servir els clients del restaurant?

El restaurant. És on hem nascut i crescut, dins d’una cuina i atenent el públic. Ara, la televisió és una motivació molt gran. Sovint al programa parlen dels plats típics de cada lloc. Si li pregunto per Andor­ra, quin plat li ve al cap? A Andorra teniu la cuina d’alta muntanya, amb la vedella Bruna i unes patates boníssimes. Nosaltres tenim el somni de fer un restaurant a Andorra amb aquest tipus de cuina. Cada cop que venim ens ve més de gust.