L'oli de palma, a debat

Consumeixen oli de palma? Segurament, molts de vostès d’entrada contestarien aquesta pregunta amb una negativa. No es precipitin. Facin una roda de reconeixement a les seves neveres i armaris. Què me’n diuen ara? L’oli de palma es troba en un bon grapat de productes alimentaris. A les margarines amb les quals unten les torrades, als plats precuinats que mengen els dies que tenen pressa, a les bosses de patates fregides que obren quan fan l’aperitiu o a les galetes amb les quals acompanyen el cafè. Fins i tot a moltes llets de continuació que es donen als nadons. L’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) calcula que cada ciutadà europeu consumeix 59,3 quilos anuals d’aquest oli. Però, què és exactament l’oli de palma i per què li dediquem aquestes línies? L’oli de palma és un oli vegetal que s’obté del fruit d’un tipus de palmera, i que a més de trobar-se en aliments, també és present en productes de cosmètica (cremes, barres labials...) i en els biodièsels. A causa dels múltiples usos, i dels baixos costos de producció, últimament s’ha produït un boom important d’aquest oli al mercat, fet que preocupa ara perquè se’l vincula a greus riscos per a la salut.

ÀCID PALMÍTIC I CÀNCER

Un estudi publicat recentment a la revista Nature, i que ha estat liderat per investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), indica que l’àcid palmític, el component principal de l’oli de palma, augmenta considerablement el risc de metàstasi. Els investigadors van tractar un tumor oral durant dos dies amb aquest àcid i després el van injectar a ratolins que seguien una dieta normal. El resultat: el tumor pasava d’una freqüència metastàtica del 50% al 100%. La metgessa i autora del llibre Mis recetas anticáncer, Odile Fernández, explica que l’àcid palmític s’utilitza a la indústria alimentària d’agent texturitzant i espessidor i de conservant, i que es va començar a emprar en substitució dels greixos trans o hidrogenats, en descobrir que són molt perjudicials. Segons Fernández, però, la solució no està en l’àcid palmític, perquè és un àcid gras saturat, “també dolent per al nostre cos”. A part del càncer, i tal com assenyala la dietista i nutricionista Katia Durich, el consum excessiu d’àcid palmític “està relacionat amb el colesterol i les malalties cardiovasculars, perquè en tractar-se d’un greix saturat obstrueix les artèries.” Aleshores, què hem de fer? Fernández ho té clar: “Hauríem d’evitar l’oli de palma i tot el que en contingui [inclosos la carn vermella i els làctics]”. Per això, recomana prestar atenció a l’etiquetatge. En aquest sentit, alerta que a vegades s’amaga sota la denominació oli vegetal, i que està permès en productes etiquetats com orgànics o ecològics. També aconsella prescindir dels productes processats.

SENTIT COMÚ

Per la seva part, Durich advoca per “ser realistes i fer servir el sentit comú”, i comenta que malgrat que seria ideal eliminar completament l’oli de palma de la nostra dieta, s’ha d’acceptar que “és gairebé impossible”. Per tant, el seu missatge és que hem de procurar reduir-ne el consum, però no caure en “la psicosi”. “Per una petita quantitat dins d’una dieta equilibrada no passa res”, afirma.

GREIXOS SALUDABLES

Durich també explica que els greixos són “necessaris” i que en una dieta equilibrada un 25-30 per cent del que aportem de calories al cos prové d’ells. El que s’ha d’intentar “és que la majoria dels que consumim siguin saludables”. D’origen vegetal, cita el greix que es troba a l’oli d’oliva, l’alvocat, els fruits secs i les llavors (chía, sèsam, lli..), i d’origen animal, el que conté el peix blau, ric en omega 3, un antinflamatori natural. Centrant-nos en els olis, tant Durich com Fernández coincideixen que el d’oliva (especialment el verge extra) és el més saludable. Segons l’última, continuarien a la llista els de gira-sol i colza. Pel que fa l’oli de coco, molt de moda últimament perquè no s’oxida en utilitzar-lo per fregir, les expertes alerten que té alts nivells de greix saturat i que en cas de consumir-ne, millor que sigui verge extra.

NO ÉS NOMÉS LA SALUT

L’impacte mediambiental és l’altre cavall de batalla dels detractors de l’oli de palma. I és que a les selves tropicals de Malàisia i Indonèsia, els principals productors, es tala una gran quantitat d’arbres per tal de poder cultivar els tipus de palmeres de les quals s’extreu l’oli. Moltes ONG alerten de la desforestació a aquestes zones, que han passat del color verd al marró, i del perill que comporta per a moltes espècies animals, entre les quals els orangutans. És per això que hi ha organitzacions que demanen un boicot a l’oli de pama. D’altres, reclamen establir normes estrictes per regular-ne la producció i crear un impost per penalitzar-ne el consum.