La neurosi del poder
Quin és el motiu pel qual necessitem constantment tenir poder sobre els altres i les circumstàncies? Per quina raó tot humà aspira inconscientment al poder i al control? És aquest tret una característica natural de l’home o és un atribut generat voluntàriament i conscientment pels poderosos que dominen aquest sistema capitalista?
Aquesta és una de les preguntes filosòfiques per excel·lència. I la resposta continua sent una incertesa. Ja el filòsof Rousseau va dir que “el poder corromp l’home”, i que quan l’ésser humà té absolut control i poder sobre tot i tots perd el sentit de la mesura, l’equilibri, la consciència i l’empatia amb els altres. Segons ell, és una qüestió natural. L’home neix sent un animal social, per tant té empatia, respecte i comparteix amb l’entorn i els altres, però en el moment que ell és el centre de tot i ostenta poder es converteix en un home destructiu. Els instints de plaer i egoisme el traeixen i l’animal humà dòcil passa a ser un animal humà perillós per a tots.
El motiu és l’ego, aquest mecanisme mental que està dins nostre i que constantment manega i limita el nostre poder personal. L’ego ens des-humanitza, ja que necessita estar per damunt dels altres, sentir-se el centre. I això és degut als buits interns que té. Pensa que els podrà omplir acaparant el control de les circumstàncies de l’exterior. L’ego viu en una il·lusió, en una mentida. I quan l’ego dirigeix la nostra ment, som pur ego sense escrúpols, sense empatia ni afecte, ens convertim en màquines del plaer i del desig més materialista i egoista.
Mirem la classe política: una part roba i traeix. La gent famosa: un gran nombre cau en les drogues, els vicis i la supèrbia. Els rics: molts d’ells necessiten més i més. Els nens consentits: manipuladors i exigents amb els pares. El poder és un caramel, i si no el saps manegar caus en mans del teu ego, transformant-te en un neuròtic necessitat de poder. Per dades estadístiques, només un 10% de gent que ha tingut poder a la història de la humanitat ha sabut dominar-se, controlar-se i fer el bé. Són els anomenats mestres espirituals o il·luminats: Jesús, Buda, Virakocha, Laot-se, Gandhi, Luter King, Nelson Mandela...
I tu? Quan has tingut poder, sigui en els diners, una relació, el treball, etc., has controlat el teu ego o t’ha controlat ell a tu? Com deien els grecs: “controla les teves passions [poder-ego] i llavors tu seràs l’amo de la teva vida”.
EXERCICI: T'ha dominat l'ego?
Fes una reflexió interna. Observa les etapes de la teva vida i fes-te conscient si has estat un neuròtic del poder quan l’has tingut al teu abast. Si has estat dominat pel teu ego. Si has deixat de ser tu per convertir-te en un perill per als altres i l’entorn. A partir del que vegis, actua, canvia, continua.