Els rapinyaires que ens envolten

Els aficionats a l’ornitologia habitualment hem de contestar a les consultes: quina àguila és aquella que veig des de casa meva? Quina és aquella que creua quan pujo a la muntanya? O, i la que em sobrevola quan esquio?

La resposta no sol ser senzilla amb tan poques pistes. El primer aclariment és que no sempre és una àguila allò que contemplem, de fet poques vegades ho és, ja que entre les rapinyaires del cel d’Andor­ra en predominen d’altres de més habituals com l’aligot comú, el voltor comú o el petit xoriguer comú.

L’ornitòleg tracta d’identificar les aus per quatre factors essencials. La primera pista que ens ajudarà és la mida i la silueta de la mateixa quan vola: gran (voltor comú o àguila daurada), mitjana (aligot comú o astor) o petites (falcó pelegrí, xoriguer comú o esparver vulgar).

El següent factor seria el moment de l’any en què s’observa: a l’hivern les probabilitats es redueixen, ja que les rapinyaires hivernals a Andor­ra són poques. En època de migració (abril-maig i agost-setembre) les possibilitats es multipliquen i poden ser observades, a part de les anteriors, el milà negre, milà reial, àguila marcenca, àguila calçada, aligot vesper o més rares vegades el falcó mostatxut.

El tercer indici seria l’hàbitat: si el rapinyaire és observat dins del bosc els candidats són mínims, en canvi, si el ter­reny és obert són bastants més els aspirants a ser identificats.

El quart element és el comportament: hi ha aus que tenen un domini d’un parell de quilòmetres quadrats, com l’aligot comú i altres que es mostren molt territorials i agressives amb els seus congèneres com l’àguila daurada, que dominen desenes de quilòmetres quadrats. Per tant, es podria preguntar: volava sola o hi havia més individus?

El trencalòs, au escassa

Rares vegades i amb molta sort aconseguirem veure espècies tan escasses com el trencalòs. Aquest meravellós animals podria ser considerat com a au emblemàtica pel coratge, la força i el poder d’adaptació a condicions molt difícils.