Torna el rei del bosc

El nostre protagonista sap bé que l’hivern queda enrere i que arriba el temps de l’abundància. Des de fa dies el seu increment hormonal no el deixa descansar tranquil, alguna cosa agita el seu cos internament i ha de demostrar que és el millor per, d’aquesta manera, poder optar a aparellar-se amb el major nombre de femelles.

Si penséssim en una au emblemàtica en els boscos andorrans, molt nostra, antiga, forta, adaptable i bonica, aquesta, sens dubte, seria el gall fer. El seu nom científic és Tetrao urogallus, denominant-se en concret la subespècie dels Pirineus d’Andorra, Lleida i Osca com a aquitanicus. Es tracta d’un animal meravellós que pot arribar a pesar fins a 4 quilos en el cas dels mascles (més del doble que les femelles). El seu hàbitat és forestal, preferint els boscos madurs de pins negres, i la seva alimentació és estrictament vegetariana en adults, encara que en les primeres etapes de la vida la seva supervivència es basa en la ingestió d’insectes. El plomatge dels adults és molt diferent entre mascles i femelles. En el primer cas és fosc amb el pit metàl·lic color verd-blavós, les ales són marrons a la zona superior i blanques per a la part interior, i el coll i el cap negres brillants, el bec groc palla, gruixut i molt corbat, i una carúncula sobre l’ull de color vermell. La cua és llarga i s’obre en forma de ventall durant el festeig. En cas de les femelles, la naturalesa les ha dotat d’un plomatge en tons marrons i ocres que té la funció de minimitzar-se amb l’entorn i criar els pollets.

La seva època de zel oscil·la entre diversos mesos, el període de major activitat en els nostres boscos és del 15 d’abril al 15 de maig, començant així una de les èpoques de major il·lusió per a alguns dels aficionats a l’observació d’aus.

L’aparellament es fa en un lloc anomenat cantader. Allà els mascles fan el fatxenda i defensen el seu territori i el dret de còpula. A ells acudeixen les femelles aparellant-se amb el més vistós, territorial i fort, assegurant així la transferència genètica òptima als seus pollets.

Observar-los al seu hàbitat

Prèviament cal buscar alguns indicis com ara excrements, plomes o empremtes que delatin on ha dormit o on s’ha pogut alimentar i provar sort. També podem anar al capvespre o passar la nit a la muntanya en un amagatall immòbils. Si no, podem matinar i unes dues hores abans de l’alba ser al lloc, perquè quan comença a sortir el sol també s’iniciarà la màgia del cant.