"Penso que estic a l'inici de quelcom molt bonic"

Líders del ‘prime-time’ i quarta temporada. Satisfet?

Molt satisfets. La veritat és que tot el que fem a partir d’ara ho considerem com un regal. No és habitual que les sèries de prime-time de les principals cadenes facin tantes temporades, només hi ha petites excepcions.

Com porta la fama?

Molt bé. La gent ens té com un membre més de la família i si al carrer reps estima i reconeixement és molt bonic. Estic encantat i considero que és el nostre termòmetre: si la gent parla al carrer d’Allí abajo vol dir que les coses van bé.

Quin és el secret de l’èxit?

És una comèdia i som una sèrie blanca, agafem un target molt ampli. Crec que la gent s’identifica amb els personatges, hem aconseguit humanitzar-los.

Els tòpics són un tir segur?

Jo els considero una eina de comicitat, però la dificultat radica a utilitzar-los bé. Crec que a Allí abajo s’utilitzen bé i és una font inesgotable de comèdia.

L’Iñaki té coses del Jon?

Tenim coses en què coincidim i punts en què som totalment diferents. M’agrada que és un personatge molt tenaç, que no para fins a aconseguir el què vol. També hi ha un cert paral·lelisme perquè els dos hem descobert Andalusia i Sevilla a la vegada, però la meva adaptació ha estat molt menys traumàtica.

Li agrada el sud?

Sí, moltíssim. A més és una regió amb molt per oferir tot i que ha viscut molt anys d’uns tòpics utilitzats negativament. Pel que fa a la professió és un planter inesgotable de talent i la societat andalusa a mi m’aporta molt cultural, gastronòmica i humanament. A més, bascos i andalusos tenim un punt en comú: som molt hospitalaris.

Esperava arribar on ha arribat en el món de la interpretació?

Crec que encara no he arribat enlloc. M’agrada pensar que això és només l’inici d’alguna cosa molt bonica. Estic molt content, tinc moltes ganes de seguir treballant, actuant, m’apassiona la meva feina, també estar darrere de la càmera. Tinc ganes de fer de tot, a la vida es tracta d’això: anar provant i créixer contínuament.