Sabem què comprem i què mengem?

Avui parlarem de l’etiqueta nutricional i com interpretar-ne la informació. Una alimentació equilibrada és fonamental per mantenir un bon estat de salut. Per conèixer què és el que mengem, és imprescindible que tinguem certs coneixements sobre nutrició, així com quins aliments ens són més beneficiosos, per tal de discriminar-los d’aquells altres aliments o components dels aliments que no ho són tant o en tot cas hauríem de moderar-ne el consum.

En què ens hauríem de fixar quan anem a comprar?

Criteris com el tipus d’envàs (packaging), color, forma, lloc de col·locació en el lineal del supermercat haurien de ser secundaris, tots aquests elements responen claramet a una estratègia per part del fabricant per tal d’influir en el comportament del consumidor i en les seves decisions. On hauríem de centrar la nostra atenció és en l’etiquetatge nutricional, això sí, amb una sèrie de consells que detallarem a continuació.

L’etiqueta nutricional posa a la nostra disposició un seguit de coneixements i ens informa sobre alguns aspectes dels aliments que comprem amb la finalitat de conèixer-ne millor la composició i guiar-nos a una compra més responsable.

Amb la nova normativa europea d’etiquetatge hi ha una informació que és obligatòria, i que consta de:

–Valor energètic de l’aliment (expressat en Kcal i en KJ).

–Els greixos totals i els greixos saturats (en grams).

–Els hidrats de carboni i els sucres dels quals (en grams).

–Les proteïnes (en grams).

–La sal (en grams).

Aquests paràmetres s’han de presentar en el mateix camp visual i s’han d’expressar per 100 g o 100 ml de producte.

Aquesta informació obligatòria es pot complementar amb els valors d’altres nutrients encara que sempre de caràcter voluntari: greixos monoinsaturats i poliinsaturats, fibra dietètica, polialcohols, midó i les vitamines i minerals.

Les calories són l’energia que ens aporta l’aliment en qüestió. Quan ens diuen que un producte té un valor energètic reduït, vol dir que li han reduït l’energia en un 30% respecte al seu original. Una bona recomanació seria comprar porcions petites d’aliments molt calòrics com les patates fregides o la xocolata per evitar temptacions de menjar-nos el tot.

Dels greixos ens hem de fixar que el percentatge d’AGS (greixos saturats) no sigui molt elevat. Hem d’escollir una bona font d’AGM (greixos mono insaturats) com ara l’oli d’oliva i aportar al cos també AGP (greixos poliinsaturats) com per exemple els del peix blau. És a dir, millor buscar que l’aliment contingui com a ingredients oli d’oliva o oli de gira-sol i evitar, en la mesura del possible, els olis de coco, de palma i olis vegetals els quals no estan especificats.

Amb relació als hidrats de carboni, hem de diferenciar entre els sucres i hidrats de carboni complexos. El motiu principal és la rapidesa de l’absorció d’aquests nutrients. La glucosa, la fructosa i la sacarosa són molècules petites, que s’absorbeixen ràpidament i produeixen un augment de la glucèmia en sang. Malgrat això, podem trobar un bon moment per consumir-los, després d’un esforç físic considerable, ja que l’organisme els destinarà a la recuperació muscular. En canvi, els hidrats de carboni complexos (el pa, els cereals, els llegums) ens aporten energia més lentament a conseqüència d’una absorció intestinal més lenta, i haurien de ser la nostra principal elecció, i si són integrals encara millor.

Pel que fa a la fibra, al dia en necessitem uns 25 grams i ens interessa que aquesta fibra hi sigui present de forma natural en l’aliment i no s’hi hagi afegit posteriorment.

En les proteïnes no només és important la quantitat sinó la seva qualitat. Haurem de diferenciar entre les de baix valor biològic i les d’elevat valor biològic, i donarem prioritat a les d’origen vegetal (com la quinoa i la soja o la complementació llegum-cereal).

I finalment, amb referència a la sal, haurem de tenir en compte les situacions d’hipertensió, recordeu que les recomanacions de sal diàries són de 4 grams.

Respecte a vitamines i minerals, ens indiquen el percentatge que porta l’aliment en funció de la quantitat diària recomanada (CDR).

Com a conclusió, doncs, hem de tenir present que gràcies a la informació reflectida a l’etiqueta dels aliments, els consumidors som encara més responsables de la nostra alimentació. Aquesta informació hauria de portar-nos a comprar aquells aliments que considerem més apropiats per a la nostra salut i que s’adaptin a les nostres necessitats. Com més informació tinguem sobre un aliment millor elecció farem.

Sigueu crítics amb la publicitat i no us deixeu enredar. No acabeu comprant embolcalls, fixeu-vos en el producte i la seva composició nutricional abans de decidir.

ALTRES DADES RECOLLIDES

Per als aliments envasats també és obligatòria la llista d’ingredients que s’utilitzen per elaborar el producte, de major a menor quantitat. En aquesta llista s’han de destacar els possible al·lergògens (gluten, lactosa, sèsam, etcètera) amb un tipus de lletra diferent, amb un color de fons destacable o bé afegir al final de la llista d’ingredients la frase “conté” o “pot contenir” seguit de l’al·lergogen.