Estimar amb el cor

Els éssers humans tenim dues formes d’estimar, tant si és una persona, amic, familiar, com un somni, un objecte material, un animal, etcètera. Pots estimar a partir de l’ego, des de la necessitat d’esperar sempre una espècie de recompensa o resposta, omplint així el buit creat per la dependència d’allò que estimes i vols; o estimar mitjançant la capacitat natural i pura de connexió amb el que estimes, alliberat de tota necessitat i dependència. En el primer amor, l’estima s’efectua des de la ment, lloc on se situa l’ego, totalment contaminat per bilions d’informacions limitadores del subconscient; en el segon amor, l’estima es porta a terme des del cor, espai transparent i unit amb l’univers i tot el que existeix en ell. Amb l’ego, l’estima és utilitarista i un mitjà resultadista; amb el cor, l’estima és un fi en si mateix. Fent una analogia amb les paraules castellanes amar i querer, diríem que querer és aquella acció on tu estimes, però condicionat per la necessitat principal de l’ego, que és aconseguir l’objectiu, sentint així la sensació de poder; en canvi, amar és aquella altra acció on estimes de forma alliberada, exempta del rol de poder i de la intenció d’assolir alguna cosa, amb un sentiment d’unitat i de bé comunitari. Alguns estudis científics han demostrat que l’ésser humà reacciona amb emocions molt positives, arribant a l’estat de felicitat momentani, quan dedica la seva capacitat d’estimar als altres sense esperar res a canvi, només pel sol fet d’estimar. Nosaltres, tots nosaltres, però, formem part d’una societat d’ego col·lectiu, i estimem més des de l’ego que des de l’estima natural i pura del cor. Tot i aquest fet, podem canviar la nostra manera d’estimar i començar-ho a fer amb el cor, no amb la ment utilitarista de l’ego. Quan dones amor pur, de rebot et ve l’amor que tu has enviat. Et ve en forma de persones, circumstàncies, esdeveniments, etcètera. Estima, aquesta vida es mereix molt d’amor!