"Les aerolínies tenen una por excessiva a un equip de TV"

Com va sorgir la idea d’‘Aeroport?

Va ser un encàrrec del cap de nous formats, el Miquel Garcia. N’havien fet un el 2005 i en 12 anys l’aeroport havia passat de tenir una repercussió petita a convertir-se en un aeroport de referència. Volíem veure en aquests anys què ha canviat.

I ho fan amb un to d’humor.

Sí, els retrats que fèiem habitualment d’aquests espais eren molt descriptius, i així ens sortien coses avorrides. Amb la Jana Manich vam agafar una anècdota d’uns operaris neguitosos perquè hi havia un avió que tenia una ratllada i al final havia saltat una mica la pintura, i vam dir ‘i si convertim l’anècdota en el fil conductor i hi posem una veu? De seguida vaig tenir al cap el Queco Novell. Ell és l’espectador, el tiet divertit que tots tenim a la família i que va comentant les coses.

No perden de vista, però, la divulgació.

Sí, tenim l’ADN de TV3 d’intentar que la gent aprengui alguna cosa. Hi ha moltes coses que no ens hem plantejat mai, com ara per què a l’enlairament i aterratge l’avió es queda a les fosques. A cada capítol expliquem un concepte d’aquests i el grafisme ens ha ajudat molt a fer-ho de forma divertida.

Els rodatges no hauran estat fàcils, oi?

Els inicis van ser complicats, perquè les històries que passen a l’aeroport duren poc, algú que es deixa la maleta, que s’ha equivocat de terminal... Tornàvem dels rodatges i dèiem ‘el que tenim no és gaire bo’. A més, a l’aeroport hi ha moltes empreses i per poder gravar a qualsevol persona has de parlar amb l’empresa en qüestió, tens molts interlocutors.

Què és el que més l’ha sorprès?

La por excessiva per part de les aerolínies a la presència d’un equip de televisió. També la duresa física amb la qual treballen els maleters, una feina de 40 graus a l’estiu, de sota zero a l’hivern, d’olorar querosè tot el dia...

Serà el sotsdirector del nou magazín de tarda de TV3.

Sí, això implica sortir de la zona de confort i aprendre molt, com si comencés a anar en bicicleta. És un programa diari, tres hores i mitja de directe... res a veure amb el que he fet fins ara. Estic entre insegur i entusiasmat. I molt receptiu.

MIREIA JULIÀ