"Si visquéssim amb més il·lusió seríem més feliços"

Com porta l’experiència de fer de presentador?

M’agrada molt perquè és una feina diferent de la que he fet fins ara i em venia molt de gust provar-ho.

Ja havia fet televisió, però és diferent col·laborar que presentar, oi?

Quan ets col·laborador és molt agraït perquè saps que la responsabilitat no recau sobre tu. Fas el teu número i marxes. En canvi ser conductor és més difícil, perquè tens la sensació de portar el ritme intern del programa. És una bona experiència.

Què li ha semblat el nivell dels concursants?

Bé. Vam fer un càsting bastant exhaustiu. Va costar fer la selecció, buscàvem perfils molt diferents. I el nivell penso que és molt alt, més del que imaginàvem. Ens esperàvem un concurs més amateur, però s’han presentat semiprofessionals i gent que ja s’hi dedica.

Hi ha hagut algun concursant que l’hagi sorprès especialment?

Excepte a un parell, ja els coneixia a tots. Quan vaig veure que s’apuntaven al càsting em va fer molta il·lusió perquè vaig pensar que el programa podria quedar xulo.

Per què creu que hi ha poques dones al món de la màgia?

No crec que sigui culpa de ningú ni gràcies a ningú. És mag qui té ganes de ser-ho i potser caldria preguntar a les dones per què no fan màgia.

Quins han estat els seus referents?

El més clar perquè de petit el veia a la tele sempre que podia, Juan Tamariz. I per espectacularitat, Copperfield.

Faria desaparèixer algú?

Molta gent, però no ho puc dir... Bé, un sí: Donald Trump.

Hi ha algun truc per arreglar el món?

És molt difícil reconduir-ho. Crec que el poder que tenim els mags és recórrer a l’il·lusionisme i viure tots plegats amb una mica més d’il·lusió.

Fa falta en els temps que vivim.

Conec un mag americà que diu que un joc de mans és un regal perquè et provoca un estat de sorpresa i d’il·lusió automàtic. Crec que si visquéssim amb dosis més elevades de sorpresa i il·lusió tots seríem més feliços.