Món animal

Plata i seda al bosc

El seu color gris platejat fa el liró d’una bellesa elegant

Plata i seda al bosc

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Segurament, alguna vegada, passejant pels camins que serpentegen entre l’espessor dels nostres boscos, haureu observat unes petites caixes de fusta penjades dels arbres. La primera impressió és associar-la a nius per a aus, però no sempre van destinades a aquesta finalitat, sinó que una gran part estan dedicades a la cria d’uns éssers adorables, els lirons grisos.

A primera vista, la mida d’aquest rosegador és una mica menor que un esquirol comú. Amb abundant pèl sedós i llarga cua, el seu color, gris platejat, el fa ser un animal d’una bellesa argenta elegant. El ventre és de tons ocres, nas rosat, llargs bigotis, grans orelles i unes petites taques oculars negres.

D’hàbits crepusculars, passa el dia adormit en els buits dels arbres i aprofita la nit per dedicar-se a una de les seves aficions preferides: alimentar-se. Generalment vegetarià, devora llavors, fruits secs, mores, nabius... i si l’ocasió ho permet, visita algun que altre graner.

Una de les seves facetes destacables és la de ser una mare abnegada i constant, alhora que predisposada a interaccions socials. El seu període de cria coincideix amb l’època d’abundància alimentària (l’estiu) donant a llum de 5 a 6 fills. Aquests passaran la resta de l’estiu en una escola bressol comunitària on femelles emparentades entre si tindran cura de tots en conjunt. Un cop independitzats hauran d’alimentar-se per si mateixos de forma ràpida per acumular greix, ja que el seu període de letargia hivernal (d’octubre a maig) estarà a punt de començar. En aquesta etapa perdran la meitat del seu pes corporal. Per això, busquen zones pedregoses on poder aixoplugar-se o simplement enterrar-se, reduint la seva temperatura corporal, baixant el seu ritme cardíac i alentint la seva respiració de manera que semblen estar totalment morts. Amb tot, cada cert temps, han de sortir del seu amagatall a excretar en forma de petites gotes d’orina la urea que d’altra manera enverinaria el seu cos. Un mecanisme fantàstic de supervivència que li atorga una adaptació única al clima.

tracking