Tractar l'oftalmopatia tiroïdal
La setmana passada vam parlar de l’oftalmopatia tiroïdal, de les seves causes i efectes. En aquesta ocasió, ens centrarem en el tractament d’aquest trastorn, que dependrà dels símptomes.
Els símptomes oculars més greus es poden tractar a través de diversos col·liris lubricants i amb l’ús d’ulleres de sol per alleujar l’enlluernament. A la nit es recomana l’ús d’una pomada ocular, utilitzar un humidificador d’aire i cobrir les parpelles mentre es dorm. En aquest cas, però, cal tenir en compte que la prioritat és tractar la tiroide amb un endocrinòleg.
També hi pot haver casos en els quals caldrà receptar corticoides en dosis elevades durant un curt període de temps, sempre sota supervisió mèdica de l’oftalmòleg.
Pel que fa al tractament quirúrgic, queda reservat per als casos en els quals s’hagi comprovat la inactivitat de l’orbitopatia. Es pot actuar sobre les parpelles a través de cirurgia correctora, reajustant-les a la seva posició natural, alliberant teixit cicatricial, l’excés de teixit gras i de pell per tal de millorar-ne l’aparença. Aquesta intervenció es realitza de forma ambulatòria i és ben acceptada per la majoria de pacients.
Si el problema principal és la diplopia per la inflamació i cicatrització dels músculs que mouen l’ull, existeix la possibilitat de provar correccions amb prismes a les ulleres o posicionar de nou els músculs mitjançant la cirurgia per tal de millorar l’alineació i també la visió doble.
Finalment, la descompressió orbitària està indicada en pacients amb protrusió greu als ulls, pèrdua de la visió o exposició corneal amb risc de perforació. En aquests casos s’amplia la conca òssia per acomodar l’excés de teixit perquè l’ull es col·loqui de nou en la seva posició natural.
Es pot prevenir?
Cap tractament de tiroide garanteix que els ulls no es continuïn deteriorant. Ara bé, és important saber que entre els fumadors l’afectació orbitària és més freqüent i greu. La prevenció és clau i amb l’aparició de qualsevol símptoma cal visitar un oftalmòleg.