Les marmotes alpines

Potser, passejant per la muntanya hàgim tingut la sort d’escoltar un crit d’alarma sense igual, potent i estrident, amb el qual el nostre simpàtic protagonista prevé els seus congèneres de la proximitat d’un perill imminent per terra o aire. Amb una característica figura, dret sobre les potes posteriors, l’animal que el realitza, és l’adorable marmota alpina. És el rosegador terrestre més gran d’Europa, amb un pes de fins a 8 quilos i una cara que enamora tan sols veure-la. Amb un cos gruixut grisós, potes curtes, orelles reduïdes, una gran cua i urpes ben desenvolupades per excavar. El seu dens i suau pelatge, al costat del greix que és capaç d’acumular al seu cos, l’ajuda a mantenir-se durant les èpoques més fredes, entrant en estat d’hibernació. Previ a aquest període, que pot durar fins a 7 mesos, consumeixen grans quantitats d’herbes, baies, llavors i arrels, augmentant d’aquesta manera el seu pes. Durant aquest dolç somni alenteixen la seva respiració fins a tres vegades per minut i disminueixen la freqüència dels batecs del seu cor a només a deu.

Són animals molt socials, amb alta capacitat reproductiva, capaços de formar grans comunitats d’individus emparentats entre si per llaços familiars i liderats per una parella dominant. Igual que el corb, romanen fidels a una mateixa parella de per vida. La gestació de les marmotes dura cinc mesos i en cada part poden donar a llum de quatre a cinc dolços cadells que podran arribar a viure fins a 15 anys. Agrupen els seus caus en llocs propers per mantenir-se en comunicació i fora de perill dels seus principals depredadors naturals, ja que malgrat la seva mida considerable, els seus enemics són els mateixos que els d’altres rosegadors de menor envergadura, com ara la guineu, l’àguila, el mussol o el corb.

El dia de la marmota

Tant als Estats Units com al Canadà cada 2 de febrer se celebra l’anomenat Dia de la Marmota, on una d’elles, actuant com a meteoròloga, prediu el temps que queda fins a l’arribada de la primavera.