Món animal
La intel·ligència de l'ulls blaus
L’au que avui presentem no és una més. És especial.
L’au que avui presentem no és una més. És especial. Entre totes les que podem gaudir al nostre país destaca per la seva intel·ligència i enginy.
El gaig pertany a la família dels còrvids i és una au de mida mitjana. Té un plomatge molt cridaner, de color ataronjat, ales amb barres negres, un preciós panell blau clar brillant que adorna el plec de les mateixes i unes taques blanques molt característiques coronant el seu majestuós cap. Un altre dels detalls que el fa ser un dels guapos dels nostres boscos són els seus preciosos ulls de color blau, gens habitual en el món de les aus. Bonic com pocs, manté el seu plomatge en perfecte estat de revista gràcies als banys diaris en basses i llacunes, però també utilitzant formigues, a les quals convida a pujar al seu cos posant-se als formiguers. Els insectes, en el seu afany defensiu, ruixen tot el plomatge d’àcid fòrmic, netejant-se així de paràsits.
Cria en gran varietat de boscos de coníferes i caducifolis, encara que un bon lloc per trobar-los són els nostres parcs urbans.
Pel que fa a la seva alimentació, l’adapta a l’època de l’any, sent més carnívor a l’estiu, optant per cucs, insectes, pollets d’altres ocells i fins i tot ous. A la tardor, la seva dieta, es basa en glans, nous, castanyes, avellanes i altres fruits que s’amaguen en els buits dels arbres o enterrant els mateixos a terra. Gràcies a la seva prodigiosa memòria, un individu és capaç d’emmagatzemar fins a 5.000 unitats en una temporada, recordant la localització de la major part d’elles i realitzant així una excel·lent tasca dispersora d’elles.
El seu enginy el fa ser un gran imitador de cants d’ocells rapinyaires com la de l’aligot comú o el del seu gran enemic, l’astor, enganyant-los amb ell i permetent posar-se fora de perill.
De caràcter vigilant i tímid
El gaig té un caràcter vigilant i tímid. És per això que, tot i que és bastant fàcil de veure, resulta difícil aproximar-s’hi.
És una au molt sorollosa i amb un reclam molt característic, semblant a un crit ronc, sonor i intens kschaach!, el qual repeteix dues vegades a manera d’advertència.