El canvi mundial (II)
La nostra civilització viu el moment més crític a la història de la humanitat. Mai s’havien donat al planeta Terra tantes crisis a la vegada. Crisi social, política, de salut, econòmica, d’aliments i climatològica. Una multiplicitat de punts vermells que amenacen la vida de l’home al món. Davant d’això, què fem? Quina és la solució?
Entre totes les opcions que ens posen damunt la taula els estudiosos i professionals n’hi ha una poc prevista per la majoria, però amb una base realista i confirmada a través d’experiments socials. És l’anomenada “massa crítica”, aplicada concretament a la consciència humana amb l’objectiu de generar un moviment de canvi en cadena.
El concepte massa crítica prové inicialment de la física i fa referència a la quantitat mínima de material necessari perquè es mantingui una reacció nuclear en cadena. Portat el concepte massa crítica a la ciència de la sociologia diríem que “és una quantitat mínima de persones necessàries perquè un fenomen concret es doni”. Quan una quantitat mínima de gent reacciona o actua d’una forma específica, genera en la resta de persones del grup o el col·lectiu una reacció igual. Si per exemple en un estadi de futbol o discoteca hi ha un incendi, depenent com reaccionin els primers es produeix un efecte dominó on les altres persones es comporten igual. Si els primers reaccionen en ordre i van sortint, tothom surt; si viuen la situació des del caos i por la resta de l’estadi o discoteca entra en caos i por. La massa crítica vindria a ser un efecte dominó encadenat.
L’any 1993 el físic Dr. John Hagelin va realitzar un experiment de meditació col·lectiva que tenia com a finalitat reduir la criminalitat a la ciutat de Washington. Ho va fer aplicant el mètode de la massa crítica, i els resultats van ser extraordinaris. Quatre mil persones de cent països diferents van enfocar la seva ment al mateix temps en la mateixa informació, que era una visualització amb emocions de pau i harmonia. Durant aquell temps de meditació es va reduir la delinqüència a Washington. La informació mental s’havia transmutat en fets físics. Hagelin va arribar a la conclusió que l’arrel quadrada de l’1% de la població és suficientment necessària per provocar un canvi en el total de la mateixa. És a dir: que si almenys l’1% d’una població sent i pensa des de l’amor, la pau i l’harmonia universal, el total de la població donarà un salt quàntic i automàtic, i la realitat exterior es manifestarà des d’aquesta consciència.
Aplicat el mètode de la massa crítica a les crisis del món podríem establir una fórmula pel canvi mundial. Si som quasi uns set mil milions de persones al món, només que unes 8.235 persones (arrel quadrada d’aquest 1%) es mantinguin de forma conscient connectats al consens, l’entesa, l’amor i la unió, la resta de la humanitat actuarà en aquest mateix sentit, generant un món de pau i enteniment.
UNA PETITA MEDITACIÓ
Et proposo que siguis del grup d’aquestes 8.235 persones i una vegada al dia facis una petita meditació on visualitzis un món on les persones s’estimen, es comprenen, riuen, comparteixen i col·laboren entre ells. Comença per la teva família i continua amb els amics, la comunitat, el país, el continent, fins a arribar al planeta Terra.