Estudiar el camp de visió
Moltes vegades el nostre oftalmòleg ens recomana que ens realitzem una campimetria visual. És un examen utilitzat per valorar possibles alteracions en el camp visual normal en els humans. Aquest es defineix com l’espai en el qual un objecte pot ser vist mentre la mirada d’una persona roman fixa en un punt determinat, situat enfront seu.
Un ull sa és capaç de detectar estímuls en un rang vertical de 120 graus, i de 160 graus en rang horitzontal. Però la veritable extensió del camp visual depèn de diverses característiques i de l’estímul que provoquen la mida, la brillantor i els moviments que faci, així com les condicions del fons d’ull.
La campimetria visual s’utilitza en casos específics, com ara per efectuar un control de l’evolució de glaucomes i d’altres malalties que puguin aparèixer al nervi òptic. Un exemple de patologia molt comuna seria la retinosi pigmentària, una malaltia ocular de caràcter degeneratiu i hereditari que provoca una greu disminució de la capacitat visual i que, en alguns casos, pot acabar en ceguera.
Aquest tipus de prova pot aportar molta informació sobre les malalties que afecten la visió però també sobre d’altres que es poden manifestar com un defecte en el camp visual. Parlem de malalties degeneratives, tumors cerebrals, problemes vasculars, hipertensió arterial o diabetis, entre d’altres.
Per realitzar aquesta prova no cal una preparació prèvia per part del pacient. A més, és indolora, no té riscos ni contraindicacions i no cal dilatar la pupil·la en cap moment.
La campimetria estàtica és la que dona resultats més fiables. En aquest tipus de campimetria s’emeten estímuls lluminosos estàtics però de diferents intensitats i localitzacions. La prova sol durar entre 15 i 20 minuts i es fa en els dos ulls per separat