L'escala del dolor

Tots sabem que el dolor és molt subjectiu, i és difícil de quantificar de forma objectiva per tal de tractar-lo. Per solucionar aquest problema, el 1984 a Ginebra, l’OMS va proposar una escala del dolor, o millor dit d’analgèsia amb la finalitat de determinar, objectivament, quin és el protocol a seguir per tractar i controlar el dolor dels pacients. Sobretot els que pateixen d’un càncer o malalties reumatològiques. L’Escala Visual Analòga (EVA) del dolor permet controlar-lo en un 90% dels casos.

Per tal de fer-la més visual, es va crear una escala amb diferents esglaons. Inicialment només disposava de tres esglaons, i va ser creada per fer-ne difusió i aplicar-se en països del tercer món. Ja que és un mètode que requereix pocs recursos i molt eficaç. Amb el pas del temps, els resultats positius de la seva aplicació, han consolidat el seu ús. Fa poc, s’ha inclòs un quart esglaó. Ja que en molts casos, el tercer era insuficient per controlar el dolor.

Els esglaons són: dolor lleu, dolor moderat, dolor sever i dolor molt sever. Al primer esglaó hi ha els fàrmacs no opioides, com analgèsics antiinflamatoris no esteroides (AINE), aquí trobem l’ibuprofèn, el metamizol (Nolotil) o el paracetamol. Quan els fàrmacs del primer esglaó no produeixen suficient analgèsia, és a dir, arriben a l’anomenat “sostre terapèutic”, es passa al segon esglaó. Aquí s’hi troben els opioides dèbils més els AINE. Els fàrmacs representants d’aquest grup són el tramadol, la codeïna o l’oxicodona (usada pel Dr. House). Aquests opioides alleugen el dolor de les cèl·lules nervioses de la medul·la espinal i del cervell. Cal dir que els opioides tenen forts efectes secundaris i creen dependència. Quan arriben al seu sostre terapèutic s’ha de passar al tercer esglaó. Aquí els opioides més forts es combinen amb els no opioides. El fàrmac més representatiu és la morfina, encara que hi ha altres, com la metadona o el fentanil. Com tothom sap per les pel·lícules de Vietnam, la morfina és l’analgèsic molt potent que provoca molta dependència. Al quart i darrer esglaó, hi ha els fàrmacs analgèsics per via espinal, com l’epidural.

La morfina i l’epidural s’han d’administrar amb una bomba d’infusió per controlar la dosi. En el cas de la primera s’ha demostrat que és més eficaç, si el propi pacient determina quan s’ha d’aplicar. Com és lògic, conforme el pacient ho vagi requerint, es va disminuint d’esglaó.