Mussol de muntanya
L’au que avui presentem és d’una bellesa especial; de paratges freds, de zones escandinaves, tot un símbol de resistència a climes gèlids, l’ànima de les nits àlgides, parlem del petit mussol de muntanya per excel·lència, el mussol pirinenc.
D’aspecte sedós i suau, la seva part superior és marró amb taques clares, inferiorment blanc amb taques terroses. En ell, destaca un cap gran, amb hipnotitzadors ulls d’iris groc brillant, celles negres arquejades que semblen infligir-li una expressió permanent de sorpresa. Amb una longitud de 25 centímetres i un pes aproximat de 150 grams, la nostra petita rapinyaire pot arribar a viure fins a 10 anys.
Habita en espessos boscos de pi negre, entre 1.700 i 2.300 metres d’altitud. Els seus hàbits són nocturns, passant el dia amagat entre el fullatge, resultant molt difícil de veure. S’alimenta principalment de talps, ratolins i musaranyes, utilitzant el seu desenvolupat sentit de l’oïda per localitzar les seves preses, fins i tot sota la neu o la fullaraca. Cerca petits clars a l’espessor i des d’allà, pujat en una talaia, amb un petit i curt vol, ràpid i directe es llança sobre el seu trofeu. En època de zel, des del gener fins a l’abril, el mascle comença a emetre cants nupcials amb un característic “pu-pu-pu-pu-pu-pu” que repeteix cada pocs segons i d’una intensitat que pot ser percebut fins a 3 quilòmetres, gelant l’ànima de qui aconsegueix escoltar-lo en la solitud de la nit. Un cop troben a la seva parella, situen la seva llar en buits naturals d’arbres o en antics nius de picots, tot i que també accepten les caixes nius subministrades per l’home per afavorir-ne la reproducció. Allà, al recer de les mirades indiscretes i resguardats de les inclemències, realitzen l’única posta, generalment al març, de 3 a 7 esperançadors ous que permetran perpetuar l’espècie. Animal singular, molt escàs i protegit, les seves principals amenaces són l’escassetat de cavitats per la tala d’arbres madurs i l’augment de temperatures pel canvi climàtic, sent un autèntic privilegi gaudir-lo al nostre país.
On es poden trobar?
El Principat, juntament amb el Pirineu català, és l’únic lloc de cria del mussol pirinenc dins de la Península Ibèrica. Precisament a causa d’aquest motiu, anualment nombrosos amants de l’ornitologia emprenen un llarg pelegrinatge durant els mesos hivernals i aprofiten les nits serenes per tal de poder gaudir-ne a les nostres privilegiades muntanyes.