Vigilant des del seu amagatall, normalment un cau excavat a terra i de vegetació espessa, espera la següent protagonista. La més astuta del Principat, d’una intel·ligència sublim, silenciosa, cautelosa, molt afectuosa i juganera amb la seva prole. Ens referim a la guineu vermella o també coneguda amb el nom japonès de kitsune del bosc.
Mamífer, de la família dels cànids, de mida similar a un gos mitjà, amb musell afilat, orelles alçades i una inusitada llarga cua, molt poblada, amb la punta blanca. Habitualment de coloració bruna rogenca, ressalten en ella uns ulls petits, de pupil·les verticals grogues daurades, que semblen transmetre la saviesa adquirida en mil lliçons.
La guineu vermella és un animal molt adaptable, d’alimentació omnívora, que gaudeix tant amb els petits mamífers com amb els ous, les aus suculentes, els insectes, els fruits i fins i tot la carronya. En períodes d’abundància, acostuma a amagar l’excedent en petits forats distribuïts per tot el seu territori, com si es tractés d’un rebost. D’hàbits generalment nocturns, amb el seu negre mantell, a les nits, inunda d’ombres els camps, tot i que la seva visió s’empobreix amb la foscor i ha de confiar en els seus desenvolupats sentits de l’audició i l’olfacte.
Les femelles tenen únicament un zel l’any, entre final del desembre i el febrer. En aquest període, realitzen un lladruc agut, pristí, punyent, molt característic i inconfusible. Posteriorment, el mes de febrer pareixen de quatre a sis adorables i petits plançons de tan sols cent grams. Al cap de només vuit setmanes, gràcies a les cures dels seus dos congèneres, emergiran per primera vegada del cau.
A partir d’aquesta fase, comptaran amb l’ajut de les conegudes com a fibres ajudants, guineus que generalment són família de la mare i que col·laboraran en les cures dels cadells proporcionant-los aliments i protegint-los dels depredadors com, per exemple, l’àguila reial.
De vegades són popularment menyspreades per infundats auguris sobre atacs a granges. Encara que la realitat és que en moltes cultures orientals se les aprecia i respecta per la seva convivència harmònica amb l’ésser humà. De fet, es consideren un benefactor de l’agricultura perquè són depredadores de rosegadors i permeten tenir controlades les plagues de les collites.
En la mitologia japonesa, existeix la figura del kitsune, un esperit del bosc amb forma de guineu, que té habilitats màgiques i una intel·ligència que s’incrementa amb l’edat i amb l’adquisició de coneixements. La seva funció és la de protegir els boscos i els llogarets.