Galé de Pèrgam, el primer farmacèutic

Galè de Pèrgam respon al nom del primer farmacèutic. El nom Galeno us deu sonar al nom d’un grup de farmàcies dels Principat. Però Galeno –Galè en català– és un nom utilitzat per referir-se als farmacèutics. Galè va ser un personatge de l’època clàssica, va néixer el 129 a la ciutat de Pèrgam, ciutat ubicada actualment a Turquia. Va ser un nen prodigi que es va convertir en el metge més influent de tota la seva època. Va ser un escriptor molt prolífic i va adquirir una gran reputació amb només 29 anys, quan va ser nomenat gran sacerdot de Pèrgam, com a metge de l’escola de gladiadors. En el terreny de la medicina, va completar la teoria d’Hipòcrates sobre els humors i va treballar en l’anàlisi de l’anatomia humana fent disseccions anatòmiques a cadàvers. Amb aquestes disseccions, va demostrar que la laringe servia per generar la veu. Galè combinava idees filosòfiques en la seva la pràctica mèdica i creia que “el millor metge” havia de ser també un filòsof.

Galè va descriure 473 fàrmacs d’origen vegetal, animal o mineral. També va formular un gran nombre de fàrmacs compostos, a més va ser el primer a fer-los a gran escala. Les fórmules de Galè combinaven àloes, espècies i altres herbes, i a vegades hi afegia mel. Els conceptes galènics van dominar la farmàcia fins que van ser criticats per Paracels, al segle XVI. Tot i així, moltes de les idees de Galè es van mantenir vigents durant molt de temps. Avui dia, les formes de fàrmacs vegetals segueixen dient-se galèniques. També les preparacions de medicaments es coneixen des de fa temps com a formes galèniques.

Galè els va universalitzar

Són la Picra, la Terra sigil·lata i la Triaca. El més famós d’aquests remeis va ser la Triaca, compost de 70 ingredients. Pretenia ser una mena d’antídot universal. Aquest remei va romandre vigent fins al segle XIX i va ser popular perquè contenia opi.