La falsa seguretat genera por

En general, les persones tenim la il·lusió de trobar “la seguretat”. La seguretat que no ens passarà res dolent. És bastant freqüent trobar persones amb molta por o ansietat quan la vida els va bé. Tenen por que se’ls mori algun ésser estimat, que perdin la feina, que la parella els deixi... Els sorgeix la creença limitadora de “mai es pot estar del tot bé”. I amb aquestes pors el que fan és no gaudir de la vida; es podria dir que moren en vida. Aquesta por els bloqueja i no els permet actuar.

Les persones que anhelen la falsa seguretat, és a dir, que no els passi res dolent, no són conscients del que realment és important a la vida i viuen buscant una seguretat que no existeix. Com més la busquen i s’esforcen a trobar-la, més insegures se senten.

Algunes d’aquestes persones se sacrifiquen a treballar molt per estalviar i fer un racó per poder tenir la seguretat que no els faltaran diners en el futur, sobretot quan siguin ancianes. Altres busquen una feina segura, que no les acomiadin i que tinguin la jubilació garantida, com els funcionaris. Algunes s’embarquen en una hipoteca que les priva fins i tot de petits capricis per tenir la seguretat que no els puguin fer fora de casa i es quedin al carrer.

N’hi ha d’altres que es compren el cotxe més resistent en cas d’accident encara que els comporti endeutar-se amb el banc per sentir-se segures a la carretera. Algunes són tan bones amb els altres que no es permeten dir no a res ni a ningú, ni expressar la seva opinió per tenir la seguretat que seran acceptades i estimades. O inclús d’altres que es casen amb una persona bona i forta per tenir la seguretat que sempre els protegirà i que mai estaran soles...

Com ja he dit, aquesta seguretat és una il·lusió, ja que tots coneixem casos de persones que han estalviat tota la vida i, per estafes –com per exemple les preferents– o altres causes, perden els diners; funcionaris que quan canvia la llei són acomiadats; gent que perd la casa per inundacions, terratrèmols, aluminosis...; parelles que se separen tot i haver pensat sempre que el matrimoni era per a tota la vida; o persones que sempre s’han donat als altres i acaben soles...

La seguretat que sí que cal buscar i fer créixer és el poderós potencial que tota persona té i la creença que proposa la Programació Neurolingüística (PNL): “Tota persona compta amb els recursos per resoldre qualsevol situació que la vida li plantegi”.

Quan la persona sent la seguretat que compta amb el seu poderós potencial, accepta la incertesa, se sent tranquil·la i gaudeix de la vida amb plenitud. Sent que té la certesa que, si perd la feina o la casa, en trobarà una altra; que, si se separa de la seva parella i ho desitja, iniciarà una altra relació; que, si en donar la seva opinió no agrada a l’altra persona i aquesta s’allunya, hi ha altres persones que voldran la seva compa-nyia; que si té un accident se’n sortirà com tantes altres persones ja ho han fet, com per exemple l’Isidre Esteve o l’Albert Llovera...

Immanuel Kant i Albert Einstein van dir que la intel·ligència d’una persona, entre altres variables, es mesura per la capacitat que aquesta persona té per gestionar la incertesa.