"M'agradaria tenir un paper potent en una comèdia romàntica"

Ara actua a ‘Velvet Colección’, de Movistar+, però ja havia participat en el seu predecessor ‘Velvet’. Com ha canviat el seu personatge, la Clara Montesinos?

Ha assumit més responsabilitat. Ha fet un pas molt gran perquè, a banda dels embolics personals, ha agafat les regnes de l’obertura d’unes noves galeries a Barcelona.

S’hi sent còmoda?

Sí, sempre havia volgut fer aquest personatge perquè em recorda les dones del cinema clàssic dels anys 50, especialment les de Hitchcock. La Clara és molt més llançada que jo, però gaudeixo molt interpretant-la i al final ha acabat sent un personatge fet a la meva mida.

Com espera que evolucioni en la segona temporada?

Com que ara ja té encarrilades les galeries, haurà de centrar-se en la vida personal. I crec que pot posar-se en molts merders!

Abans de l’etapa de ‘Velvet’, havia protagonitzat ‘Bandolera’ i tingut un paper important a ‘El Internado’. Amb quina sèrie es queda?

Crec que cada una ha sigut un pas més quant a responsabilitat i èxit. L’Amelia de El Internado és el meu primer gran paper, però ser la protagonista de Bandolera m’ha marcat; és un personatge femení molt potent i allà vaig aprendre molt. I també vaig fer de boja a Gran Hotel! Tots els personatges junts configuren un engranatge perfecte per a la meva formació i per arribar a la Clara que faig a Velvet Colección.

Compagina el rodatge amb altres projectes?

Segueixo col·laborant a El Hormiguero, estic fent teatre i tinc algun projecte a l’aire, com la sèrie Medio Limón que hem escrit la meva parella i jo.

Ara porta uns quinze anys en el món de la interpretació.

Sí, quinze anys a Madrid entre estudiar art dramàtic i treballar com a actriu.

Com projecta el seu futur?

Tinc la sensació que no he parat en els tres últims anys, però encara em queden molts papers per interpretar. Jo espero viure d’això tota la vida, i de fet, ara em sento com si estigués començant.

Amb quin paper somnia?

M’agradaria tenir un paper potent en una comèdia romàntica d’aquestes que després repeteixen milers de vegades a la televisió. Però que el personatge femení no sigui un simple acompanyant del personatge masculí.